Una nova gramàtica, unes quantes novetats ortogràfiques
Finalment ha estat a les acaballes d’aquest any 2016: l’Institut d’Estudis Catalans ha publicat la tan esperada gramàtica oficial, que substitueix la que fins ara era l’única gramàtica normativa existent, la que va publicar Pompeu Fabra l’any 1918. Entre l’una i l’altra han passat, per tant, 98 anys.
No es tracta de cap revolució. La nova gramàtica parteix de la proposta fabriana i n’actualitza o en matisa aspectes que havien quedat obsolets per adaptar-se a la llengua del segle XXI. Potser el més destacable és el canvi d’orientació: la nova gramàtica oficial no recorre als termes correcte/incorrecte quan tracta els diversos fenòmens que presenta la llengua, sinó que es limita a descriure’ls i a indicar què és més adequat en cada cas: en els registres formals, en els registres col·loquials, etc.
Des del mateix IEC la presenten així:
La Gramàtica de la llengua catalana dóna continuïtat a la normativa gramatical que Pompeu Fabra va establir l’any 1918, i es presenta més completa i actualitzada. No introdueix, doncs, canvis substancials, sinó matisos i més flexibilitat, i amplia i detalla la gramàtica de Fabra per donar resposta a qüestions que aquest no va plantejar o que va apuntar molt esquemàticament. Al mateix temps, incorpora les solucions avalades per la tradició i el prestigi social que encara no tenien el reconeixement per part de la norma. N’és un exemple l’acceptació dels usos que fa cada parlar de les preposicions per i per a davant d’infinitiu quan expressen finalitat —Ho fan per viure i Ho fan per a viure.
La Gramàtica de la llengua catalana es caracteritza perquè presenta la norma partint de la descripció gramatical i atenent al marc geogràfic ―els parlars― i social ―és a dir, els diferents registres―, així com, més esporàdicament, a la dimensió oral i escrita. També presenta, en primer terme i d’una manera neutra, els fets generals que són vàlids en tots els territoris del domini lingüístic català i en tots els registres, i concreta en quins parlars i registres són vàlids els restants, i si una determinada forma és acceptable o no.
Un exemple del tractament de formes pròpies de territoris diferents pot ser el que fa referència a l’expressió de les fraccions horàries. La Gramàtica de la llengua catalana recull la pròpia dels parlars del Principat ―el sistema anomenat de campanar, i que és específic de la llengua catalana: un quart de vuit, dos quarts de sis, tres quarts de quatre―, i la dels parlars valencians i baleàrics ―el sistema de rellotge: les set i quart, les set i mitja, les vuit menys quart. Cal entendre, en aquest cas, que el sistema que és propi d’uns territoris és inusual i no s’aplica fora d’aquests territoris.
Un exemple del tractament de formes pròpies de registres diferents pot ser el de les combinacions pronominals. Són acceptables combinacions com li’n i li ho —Li’n falta una i Li ho diré— o n’hi i l’hi —N’hi falta una i L’hi diré—, encara que en els registres formals són més habituals li’n i li ho.
Paral·lelament, la Secció Filològica de l’IEC ha treballat en una nova ortografia catalana, que ja ha estat aprovada i que apareixerà a principis del 2017. Tampoc en aquest cas s’ha dut a terme cap revolució, sinó que s’han retocat aspectes concrets de l’ortografia que tenen a veure, per exemple, amb l’ús dels accents diacrítics, els guionets, la duplicació de la erra en mots compostos, etc. Per sort, una eina com Optimot ens permet anar coneixent aquestes novetats si fem la cerca adequada.
Hi haurà temps per anar paint i adoptant tots aquests canvis. Tot és començar. Ves, aquest pot ser un dels bons propòsits per al nou any 2017…, almenys per als alumnes del C2!
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.