En aquest document que us adjunto hi trobareu un quadre resum amb els trets més destacats de cada varietat dialectal. No sé si us pot ser útil de cara a aclarir algun concepte (o potser n’hi haurà que el trobaran excessivament simplificat). De totes maneres, jo us el deixo, per si a algú li pot ser útil.
Endavant!
L’alguerès és la varietat dialectal que es parla a la localitat de l’Alguer, situada a l’illa de Sardenya, a Itàlia. És un dialecte consecutiu, perquè hi va ser portat pels repobladors procedents del Principat de Catalunya cap a l’any 1353. En general, podem dir que és una varietat dialectal amb trets molt propis, sobretot caracteritzada per la presència d’arcaismes i la influència tant de l’italià com del sard.
Per conèixer més informació sobre la situació actual de l’alguerès a l’Alguer (el nombre de parlants, el nombre de persones que la coneixen…) podeu consultar la pàgina del Corpus oral de l’alguerès al següent enllaç: http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/algueres.html
CARACTERÍSTIQUES PRÒPIES DE LA VARIETAT DIALECTAL ALGUERESA
Observeu aquest text, transcripció de la varietat dialectal algueresa, per tal que pugueu observar-hi els trets principals que la caracteritzen:
Jo i el babo tantes voltes anàvem a cavall. Tenívem bestiam, tenívem dues campanyes, i alhora jo quan el veieva que se posava a cavall per anar, me hi acostava… i ell allongava la mà, allongava lo peu d’ell, ne’l traieva de l’estafa i me dieva: “Posa lo peu en aquí”. I lego feva un xiulet a la mama si era un giro per la campanya: “Mira que só portant-me a Maria!”. Alhora lo babo passant passava per les campanyes i trobava los servidors pastors, que eren tots dels viatges. I amb aqueixos parlava en sardo, i donques jo me só emparada a comprendre el sardo”.
Tot seguit, escolteu aquestes dues cançons cantades en varietat dialectal algueresa. Són gravacions reals d’un treball de recerca i formen part del Corpus oral de l’alguerès, elaborat per la Universitat Pompeu Fabra. Intenteu-hi trobar característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal:
AL PAÍS DE L’ ALGUER HI HABITA UNA MINYONA
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_05.html]
Al país de l’Alguer
hi habita una minyona,
festejava un (el) mariner,
tot en una l’abandona.
Aquell pobre mariner
que no ne sabiva arrés
a quan recivi la lletra
que amb ell no hi era més.
Pensau lo desplaier
de aquell pobre mariner,
a lluny a treballar
per se poguer un dia casar.
Escoltau, o companyons,
posem-mos tot un rodo,
la dona mia m’ha deixat
per se prendre el campanyolo.
Vengut és a l’Alguer,
passat és al carreró
i ha vist la sua jove
parlant amb Salvador.
Escoltau, o bona gent,
fini que s’és casada
i lo bon mariner
se l’ha dimenticada.
SÓ COSIDORA (cantada)
[Corpus oral d’alguerès, que es pot consultar a http://prosodia.upf.edu/coalgueres/ca/corpus/adt/adt_mt_32.html]
(Só cosidora, respectada assai,
cus a de dia i de nit també)…
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
Cus a de dia i de nit també… no!
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me fanen los compliments.
Tots me miren, tots m’adoren,
tots me donen los apuntaments.
Só alta i bruna, estrígida i ben feta,
vaig vestida com una senyora,
ara que tenc la gonella estreta
no me hi manca més que la servidora.
I un bell dia un jove com un sol
i me n’ha pres, nunua com era:
envetxe de cosir de part d’envant,
ell m’ha cosit tota de part d’enrera!
Excusa, si és així!
El balear és un dialecte consecutiu, perquè el català va ser portat a les illes Balears pels repobladors arran de les conquestes de Juame I al segle XIII. És la llengua que, amb algunes diferències, es parla a les illes Balears -Mallorca i Menorca- i a les Pitiüses -Eivissa, Formentera i les illes més petites-.
Fixeu-vos en aquest vídeo, per tal d’observar alguns dels trets propis de la varietat dialectal balear:
MENJARS TÍPICS DE SETMANA SANTA A SES ILLES
En aquest dialecte, per la diferència de parlar entre les illes, podem distingir entre:
a) mallorquí
b) menorquí
c) eivissenc
Tot i així, totes les varietats dialectals balears tenen unes característiques en comú que tot seguit es recullen en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT DIALECTAL INSULTAR O BALEAR
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris de l’insular o balear, intenta trobar-los en aquestes cançons dels grups balears Ja t’ho diré i Antònia Font. De ben segur que les coneixes… Per tant, mentre cantes, vés fixant-te amb les característiques pròpies d’aquesta varietat dialectal i les diferències respecte de la teva.
SI VÉNS, cançó de Ja t’ho diré
Peuades damunt s’arena.
Si véns, em trobaràs
ballant de puntes
damunt d’aquesta roca,
i tu per jo et tornaràs loca.
Viatjarem amb un cavall alat,
aquest vespre silenciós
cap a racons inexplicables, deserts,
salvatges.
Esperarem sa nit.
Vaig anar a trobar camins de foc.
Me’n tornaria a anar
més enfora que mai.
No tinc por de somiar
que em perdré pes camí
o que no tornaré mai més.
Jo no sé de quina banda bufarà.
Sa sínia perd aigua
i sempre amb es peus banyats.
Tenim pedres entre ses ungles,
ben pops i despullats,
com dues gotes d’aigua
a ses cales del Pilar.
Te cantaré as capvespre,
t’estimaré a sa matinada,
te donaré fruit
i te menjaré a besades.
Jo cant sa lluna i s’estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s’avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!
Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s’escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d’Ikea, un pistatxo, oh yeah!
Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits…
El català central és la varietat dialectal que es parla a la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, Osona, el Berguedà, el Solsonès, el Bages, l’Anoia, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Baix Penedès, l’Alt Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà i el Baix Camp. En aquesta àrea hi viu el 80 per cent de la població del Principat de Catalunya, concentrada sobretot a les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, que a mitjan segle XX van rebre una forta onada d’immigració de parla castellana.
Escolta aquest reportatge sobre la cuina del restaurant de la Carme Ruscalleda, en què hi podràs escoltar diverses persones parlant en aquesta varietat dialectal. Para l’orella i intenta detectar-ne alguns dels trets principals:
PLAGA DE MEDUSES AL RESTAURANT DE CARME RUSCALLEDA
Les característiques principals d’aquesta varietat dialectal són les que trobareu en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ ORIENTAL CENTRAL
Dins de la varietat dialectal central, hi ha els subdialectes següents:
a) barceloní
b) tarragoní
c) salat
d) xipella
d) septentrional de transició
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris del català central, pots escoltar la següent cançó dels Pets, per tal d’identificar-los. Som-hi, anima’t a cantar!
Ungles brutes i un munt de repèls
enfilant-se a un arbre ple de préssecs vermells,
després a la bassa tots nuets
vigilant la roba i que no arribi el pagès!
i a l’hora de berenar
pa amb vi i sucre o un tros de codonyat,
i després tornar al carrer amb el morro empastifat.
Cap al tard havíem de parar
de jugar al futbol i veure els carros passar
amb el gos al darrera lligat
petaner i sempre a l’aguait de no ser apedregat,
i després d’haver sopat
pa torrat amb un bon tros de tall
a la fresca vigilats jugàvem a amagar.
Anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
El diumenge missa puntual
tocava diana l’àvia sempre cantant
em mudava des del llit estant
després d’un bon cossi de llet sempre cremant.
El campanar deia clar
segons ella: "Veniu mudats"
i després m’arriava, això si, ben encoloniat.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats
Potser és cert que només recordem
allò que ens agrada
però què seria d’aquestes nits
sense una bona dosi de nostàlgia, gola avall.
Oh, anys enrere
penso què queda
d’aquell que un dia va anar
amb pantalons curts i els genolls pelats.
Fixa’t en aquest text i en els mots que estan subratllats. Són característiques pròpies del català septentrional o rossellonès.
Estimat padrí,
T’escric per te demanar un consell. Sem un munt al meu C.E.S. que en sem farts i que diem que n’hi ha prou. Cada dia anar a l’escola, tenir les vacances amb comptagotes, obeir mitja dotzena de professors, el conseller d’educació, el sotsdirector, el director i set o vuit pions és pas una vida. Tenim, cada hora, una lliçó a nos saber i sempre hi anem amb l’ai al cor. Sem pas guanyat res amb el sistema del control continu de les coneixences, com ne diuen. Enbans tremolàvem fora que de tant en tant, al moment de les composicions, i nos podíem reposar entre temps. Ara nos deixen pas respirar. I quan respones pas bé, punició del professor. I quan vas pas dret, punició dels pions o del conseller d’educació. I quan tornes a casa, crits de la famili. Què podem fer per nos defendre? La tabola servei pas a res. Fora que a ramassar qualque punició suplementari. La revolució, la podem pas fer tots sols! Hi ha companys que han provat d’anar a les usines a l’hora de la salida, mes els obrera els han pas escoltats i al contrari se n’han rigut. Els companys troben que resta fora que una solució: calar foc a les escoles caserna. Què te’n sembla?
Pere Verdaguer, Les lletres de l’oncle Enric i els missatges de l’extraterrestre
Pots trobar les característiques pròpies i la subdivisió dialectal de la varietat septentrional o rossellonesa en el següent document:
CARACTERÍSTIQUES DEL CATALÀ SEPTENTRIONAL O ROSSELLONÈS
Ara que ja coneixes alguns dels trets definitoris del rossellonès, pots escoltar la següent cançó del cantautor Joan Pau Giner, per tal d’identificar-los. A veure si t’animes a cantar! [Clica damunt del títol i podràs escoltar la cançó]
Amb un poc de pacienci,
amb un poc de voluntat,
un poc de demagogia
i un poc de pebre picat;
amb un poc de fantasia
i la força d’un ramat…
Muntarà, muntarà,
l’allioli, l’allioli.
Muntarà, muntarà,
l’allioli muntarà.
Amb lo que sabem d’escola
i amb lo que sem descuidat,
amb els somnis de bressola
i amb la puta realitat;
amb un cop de Coca-cola
amb prou ciment armat.
Muntarà, muntarà…
Amb guitarres matineres
per un cant recuperat,
amb idees camineres
i espectacles de mercat;
amb xirments i costelles
i intel·lectuals pesats.
Muntarà, muntarà…
Caparutxos per la Sang
i carrotes pels obriers,
tants de contes despassats
i que encara se porten bé;
amb l’USAP que sempre guanya
i el diumenge a fer el tiercé.
Muntarà, muntarà…
Amb el vi que se ven pas
i cançons que vénen bé,
amb treballs desgraciats
i jocs que valen pas res;
una cultura pel cap
i els peus dis del merder.
Muntarà, muntarà…
Eleccios de quant en quant,
tornar mai cal anar a votar.
Comencen d’en ser farts
de nos fer representar.
El pare Noel ven pas d’amunt,
cada un l’hem de fer muntar.
Muntarà, muntarà…
Des del punt de vista històric, els actuals dialectes del català es poden dividir en dos blocs horitzontals.
La llengua catalana presenta dues grans varietats dialectals:
Aquesta distinció va ser proposada per Manuel Milà i Fontanals l’any 1861 i bàsicament es va fixar en el fet que els catalans orientals reduïen la A/E en posició àtona a [ə] i la O àtona a [u], tret que els diferenciava del català occidental pel fet que, en català occidental, no es produïa aquesta reducció.
Tot i així, hi ha una sèrie d’altres trets que serveixen per distingir el català oriental i el català occidental. Tot seguit en veurem uns quants.
Distinció català oriental i occidental: trets distintius i subdialectes
Els diversos subdialectes d’una llengua es delimiten mitjançant les isoglosses. Una isoglossa és la línia imaginària que delimita l’àrea de producció d’un tret dialectal concret, sigui fonètic, morfològic o lèxic.
La variació lingüística és un fet universal. Totes les llengües, en el moment en què els parlants les fan servir, presenten graus de diversitat, que s’associen a diversos factors:
En llengua catalana, també tenim aquests diversos tipus de varietats i, precisament, en aquest apartat, començarem parlant de les varietats geogràfiques o geolectals de la llengua catalana, conegudes també com a dialectes.
Què és un dialecte?
Entendrem per dialecte la forma concreta com s’utilitza la llengua en una zona del domini lingüístic que podem diferenciar i delimitar de la resta basant-nos en criteris lingüístics. De fet, els dialectes són la forma d’expressió concreta d’una llengua.
A continuació, hi trobareu uns enllaços per tal de poder escoltar parlants en les diverses varietats dialectals de la llengua catalana. Compareu-los i intenteu veure’n els trets diferencials.
CATALÀ ORIENTAL
– Central
– Alguerès
CATALÀ OCCIDENTAL