21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna
“El món és un mosaic de visions i cada visió és explicada per una llengua. Cada vegada que desapareix una llengua, desapareix una visió del món”
DAVID CRYSTAL, lingüista
“El 21 de febrer del 1952 un grup d’estudiants de la Universitat de Dacca (la capital del que avui és Bangla Desh) van desafiar la prohibició del govern de manifestar-se per demanar el reconeixement del bengalí com una de les dues llengües oficials del Pakistan. Durant la càrrega, dos dels estudiants van morir. Des de l’any 2000, la Unesco els recorda amb la celebració del Dia Internacional de la Llengua Materna, que se celebra cada 21 de febrer per promoure la diversitat lingüística i cultural. A Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents. Segons els experts, cal fomentar-ne el coneixement i la perpetuació i, sobretot, assumir que totes tenen el mateix valor i mereixen el mateix respecte i que són una font de riquesa per a tota la societat. I, de retruc, és una manera de sumar esperances a la supervivència del català.”
El text anterior és un fragment de l’article “300 maneres de dir mare”, publicat al diari Ara el 20 de febrer de 2012 per reivindicar la importància de la diversitat lingüística. Us l’hem volgut reproduir per afegir-nos a la commemoració d’aquest dia tan especial per a les persones que estimem, reivindiquem i ens dediquem a l’estudi de la nostra llengua materna.
Si, com hem llegit anteriorment, a Catalunya es parlen més de 300 llengües diferents, segur que entre l’alumnat i el voluntariat també podem fer una llista de llengües maternes, a més del català i del castellà, ben originals. Podeu aprofitar l’apartat de comentaris per explicar-nos quina és la vostra i fer-nos-en cinc cèntims.
D’altra banda, també podeu buscar informació per respondre les preguntes següents sobre el català amb la intenció que conegueu una mica millor la llengua que heu decidit aprendre. Som-hi?
1. En quants estats europeus es parla català?
2. On es parla català dins l’Estat espanyol?
3. Quants milions de persones parlen català?
4. Quin és l’origen de la llengua catalana?
5. Quins són els dos grans blocs dialectals?
6. Quin lloc ocupa el català al món en nombre de pàgines web?
7. Quants canals de televisió emeten en català? I quantes emissores de ràdio?
8. Quants diaris (digitals i en paper) es publiquen en català?
9. L’aranès és un dialecte del català?
10. Quantes llengües oficials hi ha a Catalunya? I quantes n’hi ha de pròpies?
11. En quantes universitats d’arreu del món es pot estudiar el català?
A veure quantes n’encerteu!
1 comentari
Julia Olaya lópez
26 febr. 14
1:02 #
Hola a tots i totes,
El dia 25 de febrer a la tarde, ens va visitar la escriptora Maria Barbal, al casal de l’Olivera, per parlar amb els alumnes de català sobre la seva biografía i les seves experiències en el món de les lletres.
Jo com alumne de suficiència 3, he fet els deures, he llegit un dels seus llibres, anomenat Carrer Bolívia, el qual m’agradat molt i m’he sentit en alguns aspectes identificada amb els seus personatges, ja que també sóc inmigrant, la meva família i jo buscant una vida millor van marxar de Badajoz a Barcelona.
D’entrada penso, que ha sigut un plaer llegir aquest llibre, tan plé de continguts, sentiments, ric de paraules i molt proper a la gent.
Retrata un món social, la vida de les persones inmigrants a Barcelona.
La història té com aprotagonistes a la Lina, una jove, filla de’una família humil i el seu marit el Néstor un jove defensor dels obrers que lluita contra la dictadura franquista.
D’una banda, la Maria Barval sap molt bé com atraure l’atenció dels lectors amb acollidores paraules.
D’altre banda, ens mostra la seva fortaleça, ja que ha pogut conciliar família, ensenyament i escriptura.
M’ha cridat l’atenció com descriu als seus personatges, l’ambició, el poder, l’amistat, l’amor i el desamor, la solidaritat i la represió. Ens detalla molt bé el ritme de cada dia.
En resum, sovint en la novel-la, ens a destacat el paper de les dones, la seva intel-ligència, la seva destreça, els seus sufriments, les seves alegries però també ens ha volgut mostrar la passivitat de la protagonista, la Lina, davant els homes, cosa que no hi comparteixo.
No obstant, he gaudit molt llegint aquest llibre i això es al final el que compte. Per a mi, Maria Barbal ha estat fantástica.
¡Us convido a llegir-lo!