Entrades amb l'etiqueta ‘ressenyes biogràfiques’

  • Santboians il·lustres: Baldiri Net i Figueras

    baldiri netLa M. José ha investigat la figura del metge Baldiri Net, que no hem de confondre amb el músic Blai Net. La confusió no només rau en el nom i el cognom tan similars que tenen sinó també pel fet que els carrers que se’ls han dedicat són molt propers. Aquest és el seu escrit:

    Una persona intel·lectual

    Baldiri Net i Figueras va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1833.

    Fill de Baldiri Net i Blanch, que era  metge, i Maria Figueras.

    Va realitzar els estudis de primària a Sant Boi de Llobregat i els va acabar el 1841.

    Després es va traslladar a Barcelona per poder estudiar el batxillerat.

    Va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1853 i va acabar la carrera el 1859 amb la tesi doctoral sobre anatomia patològica i terapèutica de les infeccions del flegmó.

    Una vida dedicada a la medicina

    Va ser metge titular a Sant Boi de Llobregat i  va exercir aquesta activitat amb gran dedicació fins a la seva mort.

    Com a metge general va atendre els malalts del Hospital Psiquiàtric de Sant Boi, que havia estat creat pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans, que tenia una forma original i innovadora d’atendre els pacients.

    Aprenent els conceptes de psiquiatria sense tenir coneixements previs, es va guanyar la seva confiança  aviat, cosa que li va permetre dedicar-se amb devoció a la cura d’aquests malalts, als quals no va voler abandonar mai.

    El subdirector Pujadas va estar implicat en el segrest de  Joana Sagrera i el va substituir a l’edat de 28 anys durant la seva absència.

    Va ocupar una tasca subdirectiva superior a la de la resta de psiquiatres del centre, a causa de la seva implicació laboral.

    El 1881 va morir el Dr. Pujadas i  va passar a ser director d’aquesta institució durant dos mesos, ja que després va ser substituït pel Dr. Rodríguez Méndez.

    Reconeixement a la seva valentia

    El seu comportament es va catalogar com d’heroic, ja que el fundador de la institució, Antoni Pujadas, als darrers anys va patir trastorns psíquics, que portarien la institució a la decadència, la ruïna econòmica i el caos assistencial.

    Per això van abandonar-la empleats i metges, però Baldiri Net va estar sempre al seu costat, preocupat per la seva labor com a metge.

    El 1885 es va desencadenar una epidèmia de còlera a l’Hospital Psiquiàtric. Això fa que molts treballadors abandonin el seu lloc de treball.

    La seva repercussió va ser tan forta que van morir noranta persones en tres setmanes. Estant al costat dels malalts, fent les feines de metge, infermer i criat, rentant els malalts i fent els seus llits durant aquest moments, els seu comportament va ser exemplar.

    Per això, el govern li va concedir el títol de “Comendador de Isabel la Católica” i el de “Caballero de Carlos III”.

    Va morir el 1894.

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Josep Elias i Basca, el Ninyo

    cal ninyo personatgeLa Pili ens explica la història de  Josep Elias, el  Ninyo.

    Va néixer a Sant Boi de Llobregat el 17 de gener de 1852 i va morir l’11 de novembre de 1931. Fou un empresari del món de la restauració, l’espectacle i el transport.

    Procedent d’una família pagesa coneguda per Cal Llebre, treballava de jove fent de dependent al Cafè del Centre.  Amb moltes ganes de prosperar, va marxar de Sant Boi i es va instal·lar primer a Saragossa i després a Barcelona. L’any 1877, havent recollit uns quants diners, retornà a Sant Boi. Va presentar-se al seu antic patró, Miquel Campins, i li va comprar el local. Poc després es va casar amb Teresa Duran, neboda de Campins.

    El local va ser reformat a fons, i el nom de Cafè del Centre va ser canviat per Cafè Restaurant Casa Elias, que va ser un referent a tota la comarca. S’hi servia diàriament peix fresc portat de Barcelona i la carta era escrita en francès. Per les diades assenyalades, i sobretot per la Festa Major, al seu teatre s’hi representaven sarsueles a càrrec de les més famoses companyies i s’hi feia ball amb les millors orquestres.

    Aquest local acolliria, amb els anys, els primers balls de màscares que es van celebrar a la vila, els primers balls del rugbi i sessions de cinema; també s’hi van arribar a estrenar èxits d’aquell temps com L’hereu Pruna i El tiro de fusil. El local, aviat va ser conegut amb el nom de Cal Ninyo (actualment Teatre Cal Ninyo), i va ser un centre d’atracció de forasters. El 21 de febrer de 1904 s’hi va celebrar el banquet de la inauguració del Pont de l’Estat sobre el riu Llobregat.

    Josep Elias va tenir propietats agràries i també va explotar el cinema de l’Ateneu Familiar de Sant Boi.

    Poc després de néixer Josep Elias, unes gitanes que feien venda ambulant per Sant Boi, cada vegada que el veien, exclamaven: “¡Qué bonito es, parece el Niño Jesús!”. D’aquesta anècdota li va quedar el sobrenom del Ninyo, amb el qual va ser conegut fins i tot per la seva família. Els seus néts l’anomenaven “l’avi Ninyo”.

     

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Rafael Casanova i Comes

    rafael casanovaLa Núria ens fa cinc cèntims d’aquest personatge tan d’actualitat:

    Rafael Casanova va néixer el 1660 a Moià i el 3 de maig de 1743 va morir a Sant  Boi de Llobregat, amb una mort digna i plàcida.

    Ho donà tot per defensar Catalunya. Com a dirigent va saber assumir tota responsabilitat que aquest càrrec suposava.

    A la vila de Sant Boi hi ha una escola, un institut i un carrer (la rambla, de fet) amb el seu nom; la casa on va morir, seu del Museu de Sant Boi, i el lloc on està enterrat, a l’Església de Sant Baldiri, on es fan ofrenes florals cada Onze de Setembre.

    Rafael Casanova va ser un personatge que lluità amb la màxima fidelitat al servei del poble de Catalunya, tant és així que ha quedat en el record històric de tots els catalans com a símbol de les nostres institucions perdudes però mantenint la força i l’esperança per recuperar-les.

    Poca cosa més se’n sap de la vida de Rafael Casanova a causa de la seva normalitat ciutadana i a la pèrdua forçosa de documentació després d’una guerra.
    Però tot i així la vida i la mort de Casanova va lligada als fets històrics que amenaçaren els Països Catalans.

    (La foto és d’una escultura conservada al Museu de Sant Boi, esbós del monument a Barcelona on es fan les ofrenes florals)

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Antoni Pujadas i Mayans

    antoni pujadasLa Yolanda, com viu al carrer del Doctor Antoni Pujadas, s’ha interessat pel personatge que li dóna nom:

    Antoni  Pujadas i Mayans va néixer  a Igualada el 21 d’agost de l’any 1812, fill de Domènec Pujadas Franch, galoner d’Igualada, i de Teresa Mayans Benet, de Barcelona.

    A  l’any 1830 va començar  la carrera de cirurgia mèdica, que no va acabar fins 13 anys més tard, ja que va abandonar quan li quedava un any per obtenir el títol de metge. A causa dels conflictes polítics de la revolució de 1835, es va exiliar alguns anys fora d’Espanya i no va retornar a Barcelona fins a l’any 1844.

    A l’any 1846 va obrir un establiment “de banys de vapor terapèutics”, situat a la rambla de Sant Josep. Quan ja tenia el títol de metge, a l’estiu de 1850 va traslladar l’establiment de banys cap a un local més ampli del carrer Canuda, on establí  una casa de curació que acollia malalts mentals, però  les queixes del veïns, molestos  pels crits dels malalts, van obligar el governador civil de Barcelona a ordenar el desnonament del centre.Va ser quan Pujadas va traslladar 16 malalts mentals a un convent de servites abandonat a Sant Boi de Llobregat. En aquest convent Pujadas volia fundar un psiquiàtric  que aportés innovacions a les formes d’assistència  psíquica vigents en els centres de l’època. Va començar a adaptar el convent el 21 d’agost de 1853 i el 15 de febrer  de 1854,  va adquirir el convent, els terrenys i un hort annex al propietari, el marquès de Santa Creu. A l’any 1854, el governador civil va aprovar el reglament del psiquiàtric.

    Pujadas també va ser un home que es va interessar per escriure; així al febrer de l’any 1865, va començar a publicar La razón de la sin razón , primera revista psiquiàtrica del país. En els seus últims anys de vida Pujadas, ja malalt, amb prou feines podia gestionar el psiquiàtric  i els interns. Quan va  morir, el 28 d’abril de 1881, el seu hereu, Frederic Pujadas Estolt, es va fer càrrec del psiquiàtric, però a causa de problemes econòmics canvià de propietaris diverses vegades, fins que a finals del segle XIX passa a l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu .

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Baldiri Aleu i Torres

    baldiri aleuAquesta és la biografia de Baldiri Aleu, escrita per la Montse:

    Baldiri Aleu i Torres va néixer el 1893 a Sant Boi de Llobregat i va morir a la mateixa vila el 1975. Es un famós personatge a Sant Boi i a nivell nacional gràcies a la molt important aportació de la introducció de l’esport del rugbi, primer a Sant Boi i més tard a l’estat Espanyol.

    Va ser el fundador de la Unió Esportiva Santboiana, primer club de rugbi, que porta el seu nom. Baldiri Aleu havia estat estudiant la carrera de Veterinària a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc (França); va ser aquí on s’interessà per primera vegada per aquest esport i on va aprendre a jugar-lo i a gaudir-lo i quan tornà a Sant Boi també va tornar amb ell l’entusiasme per aquest nou esport que havia descobert a França. Això el va portar a reunir-se amb un grup de joves amics de la tertúlia de Cal Ninyo i els va proposar iniciar-se en el rugbi. Aquest fou el començament de la Unió Esportiva Santboiana, que es va fundar el dia 4 de juliol de l’any 1921.

    Després d’allò es van formar altres clubs de rugbi a Catalunya i així començaren les competicions entre ells. Cal destacar el primer partit disputat per CE Catalunya, CN Barcelona, CN Athlètic i UE Santboiana el 2 de maig del any 1922, guanyat per la UE Santboiana, en el qual es va lliurar la primera copa “Reial Societat de Carreres de Cavalls”. En el mateix any foren aprovats els estatuts de la Federació Catalana de Rugbi pel Govern Civil de Barcelona amb Baldiri Aleu com a president. L’any 1934 es funda a París la Federació Internacional de Rugbi Amateur entre les federacions nacionals de França, Itàlia, Alemanya, Txecoslovàquia, Romania i Catalunya.

    No cal dir que actualment la Unió Esportiva Santboiana continua sent un símbol per a Sant Boi i sempre es recordarà Baldiri Aleu com el que va ser: l’introductor del rugbi a  Catalunya i a l’Estat espanyol.

    Sant Boi li ha dedicat un carrer, el nom d’un complex esportiu i el nom de l’estadi de rugbi. ues estadi baldiri aleu

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Llorenç Presas i Puig

    llorenç presas

    El Miguel s’ha interessat per Llorenç Presas:

    La figura intel·lectual de Llorenç Presas i Puig és una de les més sàvies i brillants de la història de Sant Boi de Llobregat i és considerat també un dels científics catalans més notables del vuit-cents.

    Va néixer a Sant Boi en una família de pagesos el 1811. Es va casar amb Rosa Parellada i Bosch, filla de Viladecans, el 1837 i va tenir sis fills.

    Després d’una escolarització primària a Sant Boi, on va destacar per les seves capacitats intel·lectuals, va començar als 15 anys una llarga etapa formativa a Barcelona i va destacar especialment en matemàtiques i astronomia.

    Els anys 1841 i 1842 va ser professor de geografia astronòmica i física i de matemàtiques elementals a la Universitat de Barcelona; va aconseguir el Doctorat en Ciències i en Farmàcia el 1846 i el 1850 va fundar l’Escola Industrial de Barcelona, de la qual fou director.

    Com a matemàtic, va interessar-se per la geometria i el càlcul numèric i també per les matemàtiques “sublims”, el càlcul diferencial i integral. La matemàtica era una eina de mesura i de precisió però també un llenguatge per tractar altres ciències com la física i la química.  Presas la utilitza fins i tot per definir l’atracció atòmica o per descriure fenòmens meteorològics com el llamp.

    La matemàtica li va proporcionar ésser un pràctic de l’agrimensura, mestre d’agrimensors i autor de mapes parcel·laris en diversos municipis de Catalunya, entre ells presumiblement el de Sant Boi de 1861.

    Entre els anys 1853 i 1854 va efectuar el primer padró de finques a Sant Martí de Provençals i  l’Ajuntament de Barcelona el va comissionar per efectuar nombrosos assessoraments de caràcter científic i tècnic relacionats amb la creixent industrialització de la ciutat.

    Com a doctor en Farmàcia, en produir-se una emergència sanitària a causa de l’epidèmia del còlera, va proposar un remei terapèutic que havia assajat, i divulgat, a través de la seva obra: Guerra a muerte al cólera morbo asiático y al oídium tuckery. Presas havia viscut les pandèmies de còlera a Barcelona, del 1834 i 1854. La ciutat estava immersa en un debat higienista, que va provocar la demolició de les muralles i la posterior expansió de l’eixample de la ciutat.

    Presas va ser un intel·lectual del seu temps, prerenaixença, per tant la llengua acadèmica era el castellà, encara que en els seus apunts de l’Escola Industrial hi consten anotacions de noms tècnics i mecanismes traduïts al català, cosa que sembla indicar que d’alguna manera feia servir el català per adreçar-se als seus alumnes en les seves classes.

    Va viure i va desenvolupar la seva feina en la Catalunya convulsa d’abans de la Restauració; el seu neguit era la industrialització i la modernització del país. Va experimentar l’inici de la mecanització, la introducció del vapor industrial i ferroviari i va ser contemporani d’una ciència que vivia dins del Romanticisme, juntament amb el seu amic Narcís Monturiol -l´inventor del submarí Ictineu- i altres figures de la ciència i la tècnica catalanes.

    Les seves idees polítiques van ser properes a les de la Unió Liberal i als progressistes. Va ser soci fundador de la Societat Filomàtica de Barcelona el 1839, membre de la Sociedad Barcelonesa de Amigos de la Instrucción el 1845 i membre de l’Acadèmia de  Ciències de Barcelona el 1847.

    El 16 de gener de 1875, a l´edat de 64 anys, el savi santboià va morir d’una apoplexia cerebral a Barcelona. Un monument a la plaça de la Llotja a Barcelona i una plaça al nucli antic de Sant Boi, que porta el seu nom, ens recorden la seva memòria.

    llotja

    plaça llorenç presas

     

     

     

     

    Foto de dalt: monument a la plaça de la Llotja (Barcelona)

    Foto de baix: plaça de Llorenç Presas (Sant Boi de Llobregat)

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Joan Bardina i Castarà

    joan bardinaAquesta és la ressenya que ens ha escrit el David:

    Joan Bardina i Castarà (1877-1950)

    Joan Bardina i Castarà va néixer a Sant Boi de Llobregat el 27 de maig de 1877 i va morir a Valparaíso (Xile) el 10 de juliol de 1950 als 73 anys. Es crià al si d’una família humil i a dia d’avui és considerat un santboià il·lustre. A la nostra vila hi ha una escola que porta el seu nom, així com el carrer on va néixer (al núm. 36), molt a prop de la Torre del Sol.

    Va ser un pedagog i periodista que tractà de revolucionar l’ensenyament, sense gaire èxit al nostre país. En canvi a Xile està considerat un referent.

    Bardina era una gran estudiant, però la precària economia familiar no li hagués permès tenir estudis; per això, empès pel profund esperit religiós de la seva mare, amb deu anys entrà al seminari de Barcelona i nou anys més tard l’abandonà per diferències amb els seus superiors.

    Entre el 1896 i el 1899 va cursar batxillerat a l’Institut de Girona. El 1900 entrà a la Universitat de Barcelona on va estudiar Magisteri i Filosofia i Lletres.

    El 1902 fou detingut per uns articles escrits a la publicació La Barretina però és alliberat ràpidament gràcies a l’amistat amb el governador de Barcelona: era el professor particular del seu fill.

    A partir 1902 l’educació va ser la seva principal preocupació. Va llegir diferents escrits de pedagogs i educadors nacionals, amb els quals col·laboraria més endavant. Amb les influències catalanes i espanyoles i sense perdre de vista els moviments polítics i culturals a Catalunya, Bardina elabora el seu propi pensament pedagògic, força original per l’època i potser únic en la historia de Catalunya i a l’Estat. Això fa que entre el 1902 i el 1912 Bardina participés en tot allò que estigués relacionat amb la pedagogia a Barcelona: congressos, publicació de llibres de text, política escolar, etc.

    El 1912 marxà a França amb una beca per adquirir nous coneixements, però no va trobar el que buscava i després d’un periple per alguns països centreeuropeus, va marxar el 1917 a Bolívia, on fou nomenat director general de instrucción superior a La Paz. En aquest càrrec hi estaria fins un any més tard, ho deixarà per discrepàncies polítiques.

    El 1918 s’instal·là definitivament a Xile on serà considerat un pedagog de referència. Fou professor de Dret del Treball a la Universitat de Santiago de Xile i des de 1928 a l’Escola de Dret de Valparaíso fins que morí.

    Va ser reconegut el 1936 com a “Gran Maestre de la Orden Nacional del Condor de los Andes” per la República de Bolívia i el 1937 amb el “Gran diploma de Honor” per la seva publicació La Semana Internacional (publicació de gran èxit durant disset anys).

    carrer joan bardina

    A la foto, el carrer de Joan Bardina, amb la Torre del Sol i l’Església de Sant Baldiri al fons

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Intermedi-suficiència


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • Carles: EN CARNESTOLTES ES FA GRAN Ja hi tornem a ser. Fa quatre dies que vam poder escapar pels pèls de les Festes...
  • Encarna: Jo considero que el Carnestoltes és una festa divertida plena de color, on la imaginació és fonamental a...
  • Marvin: Carnestoltes és una festa que no només la poden gaudir els més menuts de casa, al contrari, és una festa de...
  • Natalia Castillo: Crec que els infants gaudeixen disfressant-se sempre i ja ho fan moltes vegades al llarg de...
  • Mónica V: TOTS IGUALS, TOTS JUNTS Penso que el Carnaval és una festa molt divertida pel seu caràcter social. Per això...

Núvol d’etiquetes