Entrades amb l'etiqueta ‘països i cultures del món’

  • Parlem català: un grup d’estudiants de català que viuen als Estats Units han creat un blog per comunicar-se amb gent catalana i poder practicar la nostra llengua.

    parlem-catala-side1Als Estats Units hi ha persones interessades per la nostra llengua i cultura i que necessiten practicar el català, per aquesta raó han creat un blog on escriuen i reben missatges en català.

    Us animem a visitar el bloc i comunicar-vos amb aquests estudiants de català, per ajudar-los, per fer noves amistats, per aprendre coses noves…

    Feu-hi un cop d’ull!
    SLC de Sant Boi de Llobregat

    Enllaços relacionats

    Article complet

  • Els alumnes del B1 es presenten: Hondures

    HondurasLa Ivania i l’Esther són d’Hondures i això és el que ens van explicar.

    Hondures és un país d’Amèrica, situat en l’extrem nord d’Amèrica Central. El seu nom oficial és República d’Hondures i la capital és el Districte Central, constituït conjuntament per les ciutats de Tegucigalpa i Comayagüela.

    Hondures és un estat unitari i s’autodefineix com a lliure, sobirà i independent, unitari i indivisible, i part integrant de la gran nació Centreamericana. Està limitat al nord i l’est pel mar Carib; al sud-est per la República de Nicaragua; al sud pel Golf de Fonseca i la República d’El Salvador i a l’oest, per la República de Guatemala. L’extensió territorial d’Hondures, comprenent totes les seves illes, és d’aproximadament 112.492 km ².

    Hondures es divideix en 18 departaments. La forma de govern és republicana, democràtica i representativa. S’exerceix per tres poders: Legislatiu, Executiu i Judicial, complementaris i independents i sense relacions de subordinació.

    El país és multiètnic, consta de quatre grans famílies ètniques: els blancs o mestissos, que són la majoria, els pobles indígenes (lencas, misquitos, tolupanes, Chortis, pech, tawahkas), garífunes i criolls de parla anglesa.

    A la secció nord-occidental d’Hondures, predominaven els pobles dels Chortis, grup Mayance localitzat a Copán i Ocotepeque, i els lencas, que s’estenien pels departaments de Santa Bárbara, Lempira, Intibucá, La Paz, Comayagua, Francisco Morazán i Vall i part del que avui comprèn el territori d’El Salvador.

    Símbols nacionals

    Bandera d’Hondures

    Consta de tres franges horitzontals de la mateixa grandària, de color blau turquesa les exteriors i blanca la central. Al centre, dins de la franja blanca, figuren cinc estrelles blaves que simbolitzen als cinc països que van formar l’antiga federació centreamericana i l’ideal de la unió de Centreamèrica. Les franges blaves simbolitzen el cel hondureny, els generosos ideals i l’amor fraternal que els uneix, de la mateixa manera que la justícia, la lleialtat, la fraternitat, la fortalesa, la dolçor, el valor, l’oceà Atlàntic i l’oceà Pacífic, que banyen les costes est i oest del país, respectivament, igual que les de Centreamèrica. La franja blanca simbolitza la meta a on s’han d’adreçar les bones accions del patriotisme nacional, la puresa, la integritat, la fe, l’obediència, la pau, la fermesa, la vigilància, la bondat i la nació.

    Escut d’Hondures

    Hi trobem:

    Ara macao, que és un guacamai

    Pinus oocarpa, l’arbre nacional

    Odocoileus virginianus, cérvol de cua blanca

    Rhyncholaelia digbyana, una orquídia

    Hondures es troba localitzada en una posició tropical de 15 a 16 graus al nord de l’equador i únicament compta amb dues estacions, les quals estan ben definides: l’estació seca i l’estació plujosa. L’estació plujosa comença al maig i s’estén fins al mes de juliol, amb una pausa durant el mes d’agost. Es reprèn al setembre fins al mes de novembre, quan comença l’estació seca. Aquesta estació, s’estén fins al mes d’abril o maig.

    Menjars típics

    Olla de tamalitos, atol d’elote (de blat de moro tendre), atol chuco (beguda que se serveix usualment en “Guacal” de morro), baleada, carn rostida, samfaina o chandinga, casament (arròs i fesols)

    Elotes cuits banyats amb mantega o margarina, montucas i tamalitos d’elote, nacatamales, pastissos de picada (empanada de blat de moro amb farcit de verdures o de carn).

    Platillo típic (ous remenats acompanyats amb fesols refregits amb alvocat, formatge i arròs acompanyat amb truites de blat de moro)

    Pollastre fregit amb talls de guinea verd, amanida de col, chimol, adobat i salses.

    Peix fregit amb talls de plàtan i adobat

    Truites amb quesillo, iuca amb chicharrón, tapat de carn de res, salada seca, totoposte

    Sopes

    Sopa de cranc (i també sopa de jaiba), sopa de gambeta gegant, sopa de cargol, sopa de gallina pati, sopa marinera, sopa de mondongo (estómac de vaca i pota de porc), sopa de garrobo, sopa de fesols amb costella de porc, sopa tapat, tapat olanchano.

    Begudes

    Orxata, suc de canya de sucre, posole, ponx de llet, pinol

    Begudes alcohòliques

    Guifiti (beguda a base d’herbes, canyella i anís, plantes que creixen a la costa nord).

    Guaro (tipus d’aiguardent)

    Chicha, cusuza, timochenco,vi de Coyol

    Entrepans

    Catrachitas (truites fregides amb fesols fregits i formatge ratllat).

    Tamalitos de Cambray

    Enchiladas (truitetes de blat de moro fregides, amb carn mòlta chimol, formatge ratllat i una gota de salsa de tomàquet)

    Tamalitos de Pisque

    Postres

    Alcitrones (Fruites endolcides)

    Ayote en mel

    Pa: Rosquilles, tustacas, rosquetes, coques, pa de coco, pa de mínim, rosquilles en mel

    Torrejas, zapotios, alfiñiques, batuts, rajoles de llet i de coco, quesadillas, punillas, prunes en mel

    Torrejas en mel, tostones de plàtan madur en mel, coyoles en mel, ojuelas, macheteadas (prové de la zona nord), arròs amb llet i panses.

    Alguns destins turístics d’Hondures

    Amapala Valle

    Cuevas de Talgua, CatacamasOlancho

    Basílica Virgen de SuyapaTegucigalpa

    Puerto CortésCortés

     

     

     

    Article complet

  • Dinar multicultural de final de curs al B1

    DSCN2096Després de tantes explicacions sobre països tan diferents, entre les quals hi va haver mencions a la gastronomia pròpia de cada lloc, se’ns va obrir la gana i vam voler tastar les diverses exquisideses culinàries de què ens havien parlat. És per això que l’últim dia del curs vam convertir l’aula en una mena de restaurant de cuina internacional. Els plats de la carta d’aquell dia van ser els següents:

    Salteñas (Bolívia). Són una mena de crestes (empanadillas) farcides de ceba, patata, pollastre, pèsols, ous i ají picant (és una salsa). Les podeu veure a la foto de l’esquerra.

    -Escalivada (Catalunya), feta amb pebrot i albergínia escalivats (al forn). S’hi poden afegir també mongetes seques, tonyina o anxoves i all i julivert.

    Ayote en miel i Catrachas (Hondures). L’ayote és la carbassa, que es bull amb panela (edulcorant fet amb canya de sucre), aigua i canyella durant una hora i mitja aproximadament.

    Causa farcida (Perú)

    -Madur amb formatge (Equador). Plat típic de la costa que consisteix en plàtans mascles amb un tall de formatge al mig.

    -Cuscús (Marroc), fet amb ceba, carn de xai, pastanaga, pebrot verd i vermell, cigrons, col, tomàquets, julivert, pebre, gingebre, cúrcuma, safrà, cuscús , oli i aigua.

    -Truita de patates (Espanya)

    Pie de llimona (Xile). Pastís de llimona i llet condensada, molt dolç i molt saborós.

    Tot estava boníssim!!!!!! Si no us ho creieu, mireu les fotos!!!!!! (L’ordre de les fotos, començant per l’esquerra, segueix l’ordre de la relació de plats).

    DSCN2101

    DSCN2100 DSCN2099 DSCN2098DSCN2097DSCN2095DSCN2094 DSCN2092

    Article complet

  • Els alumnes del B1 es presenten: Perú

    PerúAra és el torn de l’André i de la Geraldine. Són dos germans del Perú. Això és el que ens han explicat:

    La República del Perú és un estat sobirà situat a la part occidental i intertropical d’Amèrica del Sud. El país limita al nord amb Equador i Colòmbia, a l’est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l’oest amb l’oceà Pacífic. El territori es compon de diversos paisatges: les valls, els altiplans i els alts cims de la serralada dels Andes, que es despleguen a l’oest cap a la costa desèrtica i a l’Amazònia cap a l’est. És un dels països de major diversitat biològica del món i de més recursos minerals.

    Té una superfície de 1.285.216,20 km2 i una població de 30.474.144

    Té 24 departaments i la capital és Lima.

    La bandera té tres franges verticals: dues de vermelles i una de blanca al mig. Les vermelles signifiquen la sang vessada pels herois del Perú i la blanca simbolitza la pau.

    Els camps de l’escut representen els recursos naturals del Perú: la vicunya, la fauna; la quina, la flora i la cornucòpia, els recursos miners. Les corones simbolitzen la victòria.

    El panorama lingüístic del Perú és bastant complex. S’estima que, a inicis del segle XXI, al país es parla un conjunt gran i heterogeni d’una cinquantena de llengües vernacles. La gran majoria d’aquestes llengües són indígenes, encara que la llengua més estesa és l’espanyol, la llengua materna del 83,9 % dels habitants. Aquest idioma coexisteix amb diverses llengües natives, la més important de les quals és el quítxua.

    Moments importants que podem destacar: tenim l’època preinca i l’imperi incaic, l’època més gran de la història peruana.

    Com a llocs turístics tenim: Machu Picchu, les línies de Nazca, la vall sagrada dels inques, la reserva nacional de Paracas, el sacsayhuman, el palau de govern i molt més.

     

    Article complet

  • Els alumnes del Bàsic 1 es presenten: Bolívia

    BolíviaHola! Em dic Yadira i sóc de Bolívia.

    Bolívia es troba al centre de Sud-Amèrica. Té nou departaments. La capital es diu Sucre però la seu del govern és a La Paz. Aquesta ciutat es troba a 3.640 m sobre el nivell del mar. Tot l’any hi fa fred i a la zona del nord de Bolívia fa sempre calor; al sud, el clima és càlid també.

    La bandera boliviana és anomenada tricolor perquè té tres colors diferents: vermell, groc i verd.

    Els seus llocs turístics són:

    -El salar de Uyuni: és un desert de sal de 12.000 km2 de superfície i a 3.663 metres sobre el nivell del mar. Hi ha també un hotel fet de sal.

    -Llac Titicaca: és el llac més alt del món (3.812 m sobre el nivell del mar). L’aigua sempre està freda.

    -El Cristo de la Concordia: és l’estàtua de Crist més gran del món: 40.44 m. És més alta que la del Brasil.

    Per la part del nord tenim l’Amazònia, amb grans rius, selves, animals salvatges… En aquesta zona és molt comú el dofí d’aigua dolça. Es diu bufeo i té un color rosat.

    I des de les planes de l’Amazònia fins a les muntanyes més altes de l’altiplà: així és Bolívia, un país pluricultural.

    Article complet

  • Els alumnes del B1 es presenten: Marroc

    MarrocAra és el torn del Marroc. A classe tenim marroquins de cultura àrab i de cultura amazic. La presentació va ser a càrrec de l’Abdelhamid i del Najib, àrabs tots dos.

    Això és el que ens van explicar:

    Hola! Som l’Abdelhamid i el Najib i vivim a Sant Boi. La nostra llengua materna és l’àrab i som del Marroc, som marroquins.

    El Marroc és un estat del nord d’Àfrica que limita amb l’oceà Atlàntic a l’oest, amb el Mediterrani al nord, amb Algèria a l’est i amb Mauritània al sud.

    El govern del Marroc té una monarquia constitucional i la capital és Rabat.  L’idioma oficial és l’àrab. L’àrea geogràfica és de  450.000 km2 i té una població actualment de 34 milions d’habitants.

    El Marroc està ple de riquesa i la gran diversitat cultural emana de la profunditat de la història. I es caracteritza pel patrimoni cultural, la tolerància i l’obertura. A més del seu caràcter islàmic, el Marroc és un país on coexisteixen diverses religions. Es vol reactivar el turisme nacional i internacional i preservar l’herència antiga del Marroc.

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Intermedi-suficiència


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • Carles: EN CARNESTOLTES ES FA GRAN Ja hi tornem a ser. Fa quatre dies que vam poder escapar pels pèls de les Festes...
  • Encarna: Jo considero que el Carnestoltes és una festa divertida plena de color, on la imaginació és fonamental a...
  • Marvin: Carnestoltes és una festa que no només la poden gaudir els més menuts de casa, al contrari, és una festa de...
  • Natalia Castillo: Crec que els infants gaudeixen disfressant-se sempre i ja ho fan moltes vegades al llarg de...
  • Mónica V: TOTS IGUALS, TOTS JUNTS Penso que el Carnaval és una festa molt divertida pel seu caràcter social. Per això...

Núvol d’etiquetes