Entrades amb l'etiqueta ‘biografies de personatges locals’

  • Documental Mai és tan fosc

     

    Documental sobre l’economista i activista Arcadi Oliveres. El podeu veure a diferents sales de Barcelona i del Baix Llobregat.

    Documental Mai és tan fosc

    Retrat d’Arcadi Oliveres

    Mai és tan fosc és un llargmetratge documental de la jove directora novella Erika Sànchez que, al llarg de dos anys, al costat d’un petit equip cinematogràfic, dibuixa un retrat de l’economista i activista Arcadi Oliveres (1945). Dos anys clau en una biografia apassionant: de les lluites estudiantils contra la dictadura de Franco en els 60, passant pels moviments antiglobalització, la creació del Fòrum Social Mundial a Porto Alegri i el moviment dels indignats.

    Una road movie que conjumina la lluita col·lectiva de la “Spanish Revolution” amb la solitud del camí en el seu particular evangeli contra el capital. Del baluern de les masses d’una societat en l’abisme a la lluita individual d’un home per superar els esculls de la condició humana.

    SLC de Sant Boi de Llobregat

    Enllaços relacionats

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Maria-Mercè Marçal

    L’Arrate ens ha escrit la biografia de Maria-Mercè Marçal, que, tot i que no era de Sant Boi, hi va establir força lligams. Voleu conèixer la seva relació amb la nostra vila? Doncs, llegiu, llegiu…

    Scanl

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Baldiri Net i Figueras

    baldiri netLa M. José ha investigat la figura del metge Baldiri Net, que no hem de confondre amb el músic Blai Net. La confusió no només rau en el nom i el cognom tan similars que tenen sinó també pel fet que els carrers que se’ls han dedicat són molt propers. Aquest és el seu escrit:

    Una persona intel·lectual

    Baldiri Net i Figueras va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1833.

    Fill de Baldiri Net i Blanch, que era  metge, i Maria Figueras.

    Va realitzar els estudis de primària a Sant Boi de Llobregat i els va acabar el 1841.

    Després es va traslladar a Barcelona per poder estudiar el batxillerat.

    Va començar els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1853 i va acabar la carrera el 1859 amb la tesi doctoral sobre anatomia patològica i terapèutica de les infeccions del flegmó.

    Una vida dedicada a la medicina

    Va ser metge titular a Sant Boi de Llobregat i  va exercir aquesta activitat amb gran dedicació fins a la seva mort.

    Com a metge general va atendre els malalts del Hospital Psiquiàtric de Sant Boi, que havia estat creat pel Dr. Antoni Pujadas i Mayans, que tenia una forma original i innovadora d’atendre els pacients.

    Aprenent els conceptes de psiquiatria sense tenir coneixements previs, es va guanyar la seva confiança  aviat, cosa que li va permetre dedicar-se amb devoció a la cura d’aquests malalts, als quals no va voler abandonar mai.

    El subdirector Pujadas va estar implicat en el segrest de  Joana Sagrera i el va substituir a l’edat de 28 anys durant la seva absència.

    Va ocupar una tasca subdirectiva superior a la de la resta de psiquiatres del centre, a causa de la seva implicació laboral.

    El 1881 va morir el Dr. Pujadas i  va passar a ser director d’aquesta institució durant dos mesos, ja que després va ser substituït pel Dr. Rodríguez Méndez.

    Reconeixement a la seva valentia

    El seu comportament es va catalogar com d’heroic, ja que el fundador de la institució, Antoni Pujadas, als darrers anys va patir trastorns psíquics, que portarien la institució a la decadència, la ruïna econòmica i el caos assistencial.

    Per això van abandonar-la empleats i metges, però Baldiri Net va estar sempre al seu costat, preocupat per la seva labor com a metge.

    El 1885 es va desencadenar una epidèmia de còlera a l’Hospital Psiquiàtric. Això fa que molts treballadors abandonin el seu lloc de treball.

    La seva repercussió va ser tan forta que van morir noranta persones en tres setmanes. Estant al costat dels malalts, fent les feines de metge, infermer i criat, rentant els malalts i fent els seus llits durant aquest moments, els seu comportament va ser exemplar.

    Per això, el govern li va concedir el títol de “Comendador de Isabel la Católica” i el de “Caballero de Carlos III”.

    Va morir el 1894.

    Article complet

  • Santboians il·lustres: M. Aurèlia Capmany

    Quan vam iniciar aquest projecte a classe, vam decidir que també podríem escriure la ressenya de personatges que, tot i no haver nascut a Sant Boi, hi hagin tingut un lligam per un motiu o un altre. És el cas que ens ocupa: M. Aurèlia Capmany, que dóna nom a la biblioteca del barri Molí Nou i Ciutat Cooperativa. I aquesta és la ressenya que ha escrit el Paco (si feu un clic sobre la imatge veureu millor el text):

    Scanl

    Article complet

  • Santboians il·lustres: Teresa Valls i Diví

    puntaire_00Molt a prop d’on fem les classes (a l’edifici de L’Olivera) hi ha la mal anomenada plaça de les Piràmides i diem mal anomenada perquè, en realitat, el nom oficial és plaça de Teresa Valls i Diví. És una llàstima que el nom amb què comunament se la coneix, que té l’origen en una sèrie d’elevacions que fa la mateixa plaça en forma de piràmide, hagi arraconat la denominació real.

    Gràcies a la Rosa M. Ferré, recuperem la figura de la Noia Xica, sobrenom amb què es coneixia la Teresa Valls i Diví, i esperem contribuir a difondre una mica més l’espai que l’Ajuntament va decidir atorgar-li quan li va dedicar una plaça.

    Aquest és un fragment del text que ha escrit:

    “Les puntaires de Sant Boi es van fer famoses per la varietat de punts i l’entrellat dels seus treballs. La reina de les puntaires santboianes va ser la Teresa Valls i Diví. Era considerada una de les millors puntaires de Catalunya: els seus treballs eren garantia de perfecció. Va confeccionar una magnífica mantellina blanca per a la verge de Montserrat que va ocupar un lloc d’honor a l’Exposició Internacional de Barcelona l’any 1929. També n’havia trenat per a la verge de la Mercè, patrona de Barcelona.

    Tenia l’escola de puntes (ensenyava a infinitat de nenes) a l’entrada de casa seva, una casa pairal, amb l’escala i una bona part del trespol a la vista. Malgrat el seu aire calmós i serè era molt activa. Feinejava a la llar, cuidava els camps i baixava a vendre la collita a Barcelona. Així i tot, sempre trobava temps per fer anar els boixets i per ensenyar a  fer mantellines, ventalls, nines, jocs de núvia i mocadors, que es lluïen a les noces i per Setmana Santa.

    Males veus diuen que tot això s’acaba per la invasió de les màquines i la industrialització. Jo no ho crec: l’art de les punts de coixí cada dia és més valorat.

    Teresa Valls i Diví, la Noia Xica, morí molt gran, cristianament, com havia viscut sempre. El seu record perdurarà per sempre entre nosaltres i, des d’aquí, el nostre agraïment per tot el que ha deixat, la dedicació i l’amor a les puntes de coixí”.

    (A la foto, l’escultura que se li ha dedicat, situada a la Rambla de Rafael Casanova)

     

    Article complet

  • Santboians il·lustres. Ressenyes biogràfiques

    cal ninyoQuants de vosaltres viviu al carrer de Rubió i Ors, de Carles Martí, de Lluís Pascual Roca; aneu a la Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer o porteu els nens a la Llar d’Infants La Mercè i no sabeu per què tenen aquests noms ni quines vides ni  quins fets hi ha al darrere?

    Aprofitant que una de les tasques del Suficiència 1 és escriure una ressenya biogràfica, hem optat per conèixer millor el nostre poble i investigar els personatges santboians -o estretament relacionats amb Sant Boi- que donen nom a alguns dels carrers i/o equipaments de la vila. 

    A partir d’uns plànols cadascú va escollir a classe el personatge del qual havia d’escriure la biografia. La tria final ha estat la següent: Joan Bardina, Antoni Pujadas, Maria Aurèlia Capmany, Josep Elias (el Ninyo), Joan Pagès Andreu, Rafael Casanova, Lluís Castells, Baldiri Aleu, Baldiri Net i Figueras, Maria-Mercè Marçal, Teresa Valls i Diví (la Noia Xica) i Llorenç Presas.

    A mesura que anem rebent els textos, els anirem publicant en aquest blog. Esperem que us serveixi per tenir una altra visió d’alguns dels nostres indrets més quotidians.

    Article complet

Segueix-nos a:

      

Categories


Històric


Altres blogs


Any Pompeu Fabra


Bàsic-elemental


Català i noves tecnologies


consultes lingüístiques


Cultura catalana


Cursos en línia


Diccionaris


El català i altres llengües


Intermedi-suficiència


Miscel·lània


Multilingüisme


Nova ortografia i gramàtica


Pronunciació


redacció de textos


Una mica d'humor


Voluntariat per la llengua


Darrers comentaris

  • Núria Vidal: Gràcies a vosaltres, noies! Sou unes cracks! I el detall de la cançó dedicada ens va emocionar molt! Bon...
  • Eva Padrosa: Moltes gràcies per l’acollida en nom del Cor femení Sant Climent de Llobregat! Que ti gueu tots un...
  • Núria Vidal: Trenco el gel i us explico un parell d’anècdotes personals. La meva llengua materna és el català....
  • sginabreda: Gràcies, Núria! 🙂
  • Núria Vidal i Carbonell: Molt xulo, Sara!

Núvol d’etiquetes