Tastets de llengua
Núm. 11
Complement directe sense preposició
Dubteu si heu d’escriure o dir Atenem les nostres clientes o Atenem a les nostres clientes?, En què la puc ajudar o En què li puc ajudar?
Sapigueu que el complement directe en català s’escriu sense preposició quan va darrere d’un verb transitiu:
Verb transitiu+CD (atendre+les nostres clientes)
Verb transitiu+a+CD (atendre+a+les nostres clientes) *No és correcta
Així doncs hem de dir i escriure: Atenem les nostres clientes
El pronom feble que substitueix el CD no pot ser mai li, cal dir doncs En què la puc ajudar.
Fixeu-vos que aquest complement expressa sobre qui o què recau directament l’acció.
√ El president va rebre el cap de la policia.
(El cap de la policia és la persona rebuda.)
√ He vist els nens de la teva germana.
(Els nens són les persones vistes.)
√ Recordo els convidats que van venir a la festa.
(Els convidats són les persones recordades.)
Si voleu saber si un verb és transitiu, consulteu el diccionari. Aquesta informació consta davant de la definició.
Per saber en quins casos el complement directe admet la preposició a, podeu mirar la fitxa de l’Optimot que parla sobre aquest tema. Aquesta fitxa us ajudarà a saber si és correcta la frase Esperem a tothom.
Cliqueu per obtenir més informació.
Núm. 10
Per què / per a què / perquè
Per què és la combinació de la preposició per i un pronom relatiu o interrogatiu què:
- què relatiu (= el qual)
Aquest és el motiu per què es van discutir tant.
- què interrogatiu (= quin motiu)
No sé per què has de dir-me sempre el que he de fer.
Per què em preguntes sempre el mateix?
Per a què és la combinació de la preposició composta per a i l’interrogatiu què. Significa ‘per a quina cosa’:
Ningú no sap per a què serveixen els colors de l’aparell.
Perquè és una conjunció causal o final:
- perquè causal (= ja que, verb indicatiu)
Hem vingut perquè necessitàvem parlar amb vosaltres.
- perquè final (= a fi que, verb subjuntiu)
Cal que hi posis una barana perquè no caigui.
I també podem substantivar la conjunció causal:
- perquè substantiu (= el motiu)
Aquest és el perquè de la història.
Núm. 9
Realitzar (abús!)
Moltes vegades es fa un ús abusiu del verb realitzar.
Aquest verb té el significat d”acomplir’, ‘dur a terme una cosa manada, resolta, projectada’. Es pot utilitzar per projectes, propòsits, programes, plans, campanyes, serveis, encàrrecs que es poden acomplir…
√ Al final l’acte no es va poder realitzar per problemes tècnics.
√ No conec qui ha realitzat el documental.
√ Ha realitzat la seva gran il·lusió.
Aquest verb no ha de desplaçar el verb fer, que té un significat molt més ampli.
* Van realitzar un treball digne de reconeixement.
√ Van fer un treball digne de reconeixement.
* La quantitat de feina realitzada aquest any ha estat superior a la de l’any passat.
√ La quantitat de feina feta aquest any ha estat superior a la de l’any passat.
* En Miquel ha realitzat estudis superiors a l’estranger.
√ En Miquel ha fet (cursat) estudis superiors a l’estranger.
* Hem realitzat una visita guiada a la catedral.
√ Hem fet una visita guiada a la catedral.
Tampoc s’hauria de fer servir en contextos que hi ha un verb més adequat per expressar el que es vol dir:
√ Una melodia composta per Àlex Cassanyes (preferible a realitzada per)
√ El comitè va organitzar una manifestació per protestar pels acomiadaments (millor que va realitzar)
RECORDEU!!! Més fer i menys realitzar
Núm. 8
L’obligació
Per expressar l’obligació podeu fer servir les estructures següents:
haver de, caldre, fer falta o és necessari
√ Heu d’anar a treballar demà al matí.
√ Cal que vingueu cada dia de 8 a 15 h.
√ Faria falta explicar més bé les anotacions del marge.
√ És necessari que tingueu a punt el DNI, NIE o passaport.
No són correctes:
tenir que, haver-hi que, ser precís o deure
* Teniu que anar a treballar demà al matí.
* Hi ha que venir cada dia de 8 a 15 h.
* Deuries d’explicar més bé les anotacions del marge.
* És precís que tingueu a punt el DNI, NIE o passaport.
Núm. 7
Fórmules per evitar la discriminació per raó de sexe en els textos
- Utilització d’un genèric
Alumnat, personal, cos, plantilla, persones adultes, equip, ciutadania, població, veïnat (d’un barri), comunitat (d’un edifici)…
* Els metges no saben quin és el diagnòstic.
√ L’equip mèdic no sap quin és el diagnòstic.
La fórmula masculina plural adopta un valor inclusiu; quan s’utilitza, per exemple, clients, estudiants, treballadors, aturats, jubiltats…, es fa referència tant al masculí com al femení.
*En la darrera enquesta hi va participar gent de tota mena: estudiants i estudiantes, treballadors i treballadores, aturats i aturades.
( la doble forma afecta negativament la llegibilitat del text)
√ En la darrera enquesta hi va participar gent de tota mena: estudiants, treballadors, aturats i jubilats.
- Simplificació d’articles, preposicions i adjectius
És preferible no repetir les preposicions i els articles que precedeixen un forma doble:
√ Cal la signatura del president o presidenta. ( i no del president o de la presidenta)
Si es fan servir adjectius, no és necessari que tinguin una forma doble; es recomana de fer-ne servir una i de fer-la concordar amb el substantiu més proper.
*Quan siguin escollides les nenes i escollits els nens participants..
√ Quan siguin escollides les nenes i nens participants…
√ Quan siguin escollits els nens i nenes participants…
Més informació:
https://www.gencat.cat/llengua/usosnosexistes/
Núm. 6
Ús de la preposició de
gust a o gust de?
olor a o olor de?
pudor a o pudor de?
Teniu dubtes a l’hora d’utilitzar la preposició que enllaça complements del nom que tenen a veure amb les percepcions i les sensacions? Doncs heu de saber que la preposició correcta és la de: gust de, olor de, soroll de…
Aquest gelat té gust de maduixa.
Fa pudor de cremat, hi deu haver un incendi.
Sento soroll de cotxes.
El nom por pot anar acompanyat tant de la preposició a com de la preposició de:
Té por de les aranyes / té por a les aranyes
El verb pudir regeix la preposició a:
No m’agrada anar a aquest bar perquè put a fregit.
a ratlles o de ratlles?
a quadres o de quadres?
Per introduir complements de nom que fan referència a un element que es repeteix com a motiu decoratiu o estampat es fa servir la preposició de, i no la preposició a:
Un teixit de ratlles blanques i negres (i no a ratlles blanques i negres).
Duu una camisa de quadres molt elegant (i no una camisa a quadres).
Informació extreta: www.gencat.cat/optimot
Núm. 5
Nombre o número
Compte a l’hora d’utilitzar aquestes dues paraules, moltes vegades es fa incorrectament:
* La cursa va congregar un gran número de participants.
√ La cursa va congregar un gran nombre de participants.
Nombre (sinònim de quantitat)
En general es refereix a una quantitat no determinada, en deriven els adjectius innombrable i nombrós:
Ha augmentat el nombre d’alumnes per aula.
Hi va haver un nombrós grup de persones que es van quedar fora.
És el concepte matemàtic abstracte referit al conjunt d’unitats que formen un tot (s’utilitza en llenguatge matemàtic):
El tres és un nombre primer.
Número
Indica l’ordre que ocupa una persona o una cosa dins d’una sèrie o col·lecció. Es refereix a la xifra concreta:
Viu al número 2 del carrer de la Marina.
Consulta la pàgina número 34 del diccionari.
Cal que indiquis el número de registre.
El número que ha sortit a la rifa és el 24.
On hem desat el número de la Grossa
Anomena una peça dins d’un espectacle:
Quan era petita m’agradaven els números de circ.
Informació extreta: www.gencat.cat/optimot / www.esadir.cat
Núm. 4
Nadal o Nadals
La paraula Nadal pot designar el dia de Nadal (25 de desembre) o bé el temps immediat a aquest dia.
El dinar de Nadal
Aquest Nadal el passarem a casa amb la família.
No és admissible Nadals (en plural) en aquest context.
Aquest any encara no sé què faré pels Nadals
Aquest any encara no sé què faré per Nadal
La forma Nadals és correcta si fa referència a diferents anys:
Va venir a casa tres Nadals seguits
(és a dir, el Nadal de tres anys consecutius)
El terme Nadal va generalment sense article (ens veurem per Nadal). Però porta sempre article quan està determinat (el Nadal de l’any passat / la gran nevada del Nadal del 1962) i sol portar-ne també quan fa de subjecte o complement directe (amb un valor conceptual més que no pas temporal): no m’agrada el Nadal / cal repensar el Nadal, etc.
També us pot interessar
El tros de tronc és el tió (no cagatió) i el plural tions; així doncs l’expressió és: fer cagar el tió.
El dia 24 a la nit és la nit de Nadal (no Nitbona).
El dia 31 a la nit és la nit de Cap d’Any (no Nitvella).
El dia 5 de gener hi ha la cavalcada de Reis (no cavalgata).
(Informació extreta del portal ésAdir)
https://www.google.com/search?client=firefox-b&q=l%C3%A8xic+de+Nadal#
Núm.3
Per /per a
- Davant d’un infinitiu podem escriure sempre per si en el nostre parlar no fem la distinció entre una i l’altra (GIEC, 29.3.3):
T’escric per dir-te que no podré venir demà.
Aquesta eina serveix per serrar branques.
- Davant d’un substantiu o un altre element nominal fem la distinció entre causa (per) i destinació o finalitat (per a):
La xerrada sobre nutrició és per als pares i les mares de l’escola. (destinació)
S’ha hagut d’endarrerir la trobada per motius aliens a l’organització. (causa)
- Davant d’expressions temporals, per equival a “al voltant de “, “dins d’un període de temps”i també pot indicar durada o interval de temps:
Va llogar un apartament per un mes.
En canvi, utilitzem per a per designar un límit temporal (GIEC, 19.3.5.4b):
Necessitem que ho tinguis per a la setmana vinent.
- Per expressar l’opinió (‘en opinió de’):
Per a / Per nosaltres, és un bon recurs.
Núm.2
L’omissió de la conjunció que
En el llenguatge administratiu i jurídic sovint s’utilitzen construccions en què, erròniament, s’ha edidit la conjunció que.
* El sotasignant sol·licita li sigui concedit el pemís de tancament de la via pública.
√ El sotasignant sol·licita que li sigui concedit el permís de tancament de la via pública.
Es tracta de construccions en les quals normalment el verb principal expressa una petició, una voluntat o una decisió (demanar, sol·licitar, esperar, acordar…).
* Sol·licito s’admeti a tràmit aquesta instància.
√ Sol·licito que s’admeti a tràmit aquesta instància.
No se’n pot prescindir tampoc quan va darrere de sí:
* El que sí ha de constar a l’acta són les objeccions que ha fet.
√ El que sí que ha de constar a l’acta són les objeccions que ha fet.
*Però el que sí vull afegir és que la proposta em sembla precipitada.
√ Però el que sí que vull afegir és que la proposta em sembla precipitada.
Així doncs no ens deixem el que!
(Font manual de llenguatge administratiu i jurídic)
Núm. 1
Darrere o darrera
Us sorgeixen dubtes sobre quan s’ha d’escriure darrere i quan darrera? A veure si l’esquema següent us pot ajudar a aclarir la qüestió.
Darrere
Preposició: El van posar darrere del fanal perquè no sortís a la fotografia.
Adverbi: El van instal·lar darrere. L’adverbi també pot anar precedit de la contracció al: Si no et vols posar al davant, posa’t al darrere.
Nom. Quan és sinònim de cul: Per fer l’exercici correctament poseu el darrere damunt dels turmells.
Tingueu en compte que en cap d’aquests casos darrere es pot escriure amb a (*darrera del fanal, posa’t al *darrera). Fabra va recollir darrera amb aquest ús al seu diccionari (per això aquesta forma es veu a tants llocs), però cal dir que el 1995 (quan es va publicar el primer diccionari de l’IEC) aquesta forma es va rebutjar i va deixar de ser normativa.
Darrer – Darrera – Darrers – Darreres
Adjectiu: Ha estat el darrer en visitar-me. La darrera novel·la que he llegit ha estat “L’analfabeta”.
Així doncs, només hauríem d’escriure darrera quan es tracta de l’adjectiu femení (amb el significat equivalent a ‘última’).
Recordeu!
*Radere és una forma col·loquial que no és correcta.
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.