Arxiu per setembre, 2021

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (II)

    Planimetria d’una família feliç. PIANO, Lia. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pau Vidal

    La meva família i altres animals. DURRELL, Gerald. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pep Julià

    Jordi Sanuy Bassa on Twitter: "Nou comentari a Paranoia 68: "Planimetria d'una família feliç", de Lia Piano a @Ed_Empuries. Traducció de @pauetvidal. https://t.co/qUR73NcdRc https://t.co/XXdZCQ2Z6g" / Twitter

    Lia Piano (Gènova 1972), filla de l’arquitecte Renzo Piano, recull a la seva primera novel·la, Planimetria d’una família feliç (Editorial Empúries), els records reals, o ficticis, de la seva família i els munta com una figura arquitectònica. Ens delimita un espai, un enorme casalot a la costa de Gènova als anys setanta, i ens explica les peripècies d’una família anàrquica, atea i informal. El pare, un inventor que passa les hores tancat al soterrani creant un vaixell; la mare, amb al·lèrgia a tot el que és establert, a les normes… Els germans, les gallines, els gossos, la petita narradora de sis anys intentant entendre un món que comença… i la Maria, la criada, com una mamma italiana, figura caricaturitzada que, alhora, és la que posa ordre dins del caos.

    Cada capítol ens situa en un espai del casalot i el fa un personatge més. L’humor ens permet endinsar-nos en el seu món, el de una família deslligada de tota norma social i plena de petits moments que amb ulls de nena ens procura una lectura entranyable.

    “La Maria va aparèixer a la segona meitat dels setanta, quan els meus pares van decidir de tornar a Itàlia. El pare estava a punt de fer els quaranta, la mare tot just passava dels trenta. En deu anys havien estat capaços de canviar tres vegades de país i de celebrar cada trasllat amb un fill. Però ara havia arribat l’hora de convertir-nos en una família tradicional, per això s’havien comprat una casa com déu mana i s’havien embarcat en la seva empresa més arriscada: fer-se normals.”

    Podria ser la recomanació d’un sol llibre, però de retruc la sensació de nostàlgia i reconeixença ens transporta a una segona recomanació.

    Llegeixes la planimetria d’aquesta família i et transporta als quinze anys, quan llegies les aventures d’una altra família, la dels Durrell. Empúries ha reeditat aquest any La meva família i altres animals, de Gerald Durrell. L’autor novel·la els seus records d’infància a l’illa de Corfú, on es va instal·lar amb la seva mare i els germans quan tenia deu anys. Gerald, futur naturalista, ens endinsa en la naturalesa de l’illa grega i analitza, amb el mateix detall i ‘gamberrisme’, la seva família, com si fossin espècimens a estudiar.

    “Heus ací el relat dels cinc anys d’estada que vam fer la meva família i jo a l’illa grega de Corfú. De primer m’havia proposat escriure un estudi tocat de nostàlgia sobre la història natural de l’illa, però vaig cometre un greu error:
    ja a les primeres pàgines del llibre van aparèixer-hi els meus familiars.

    Tots solets van emparar-se del paper, s’hi van repapar ben repapats i van convidar diversos amics perquè hi compartissin els capítols. Amb grans dificultats i amb una considerable dosi d’astúcia, però, he aconseguit salvar quatre pàgines disperses que he dedicat exclusivament als animals.”

    Amb moments hilarants, l’obra ens proporciona una lectura inoblidable. El plaer de llegir. El desig d’haver estat, ni que fos un moment, dins d’aquella família i d’evocar-ne ara, anys més tard, el record nítid i plaent.

    Article complet

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (I)

    Igualtat de ritus, de Terry Pratchett. Girona: Mai Més, 2020-21. Traducció d’Ernest Riera

     

    Igualtat de ritus - Página web de paraulademixa

    Terry Pratchett (Sir Terence David John Pratchett) és el cèlebre creador de la saga del Discmón, amb 41 títols, un fenomen de vendes global que va començar el 1983 amb la publicació d’El color de la màgia, encara inèdit en català. En total, és autor d’una setantena de llibres, alguns dels quals han estat adaptats als escenaris i a les pantalles. Ha guanyat multitud de premis, com ara la Medalla Carnegie, i va ser nomenat cavaller de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. Publicat a quaranta-una llengües, ara a quaranta-dues, gràcies a l’editorial Mai Més, que el novembre del 2020 va iniciar la gran aventura de traduir tota la sèrie del Discmón, per primera vegada, al català.

    “…és principalment una història sobre un món. Vet-lo aquí, ja s’acosta. Fixeu-vos-hi bé, els efectes especials són molt cars.

    Se sent una nota greu. És un acord profund, vibrant, que dona a entendre que la secció de vent engegarà en qualsevol moment una fanfàrria pel cosmos, perquè el que veiem és la negror de l’espai profund amb un bon grapat d’estrelles relluint com la caspa a les espatlles de Déu. 

    Llavors apareix damunt nostre, més gran que el més gran i desagradablement armat creuer estel·lar de la imaginació d’un cineasta de tres pistes: apareix una tortuga, de deu mil milles de longitud. És la Gran A’Tuin, un dels raríssims astroquelonis d’un univers on les coses són menys com són i més com la gent s’imagina que són; té al damunt de la seva closca pigallada pels meteors quatre elefants gegants que carreguen al damunt de les seves espatlles la gran roda del Discmón.”

    Així comença el llibre que us vull recomanar, Igualtat de ritus, editat per Mai Més (2020), que és el tercer de la sèrie del Discmón i el primer de la subsèrie de les bruixes. Em va caure a les mans aquest estiu, una mica per casualitat. Una companya sempre em deia: “Si t’agrada la fantasia has de llegir Terry Pratchett”, però no trobava mai el moment. Fins fa unes setmanes. Un dia me’l vaig trobar de morros a la zona de novetats de la biblioteca i m’ho vaig prendre com un senyal. El llibre explica la història de l’Esk, una nena amb una gran habilitat innata per a la màgia. Tot comença quan un mag moribund busca un vuitè fill d’un vuitè fill per, com diu la tradició, cedir-li els seus poders màgics abans de morir. El que passa és que aquest vuitè fill és una nena —segons les regles del Discmón, la màgia és cosa d’homes —però quan s’adona de l’error ja és massa tard, i el que està fet ja està fet.

    Em va encantar, vaig gaudir moltíssim de la lectura; em va ajudar a desconnectar, a evadir-me, però també em va fer reflexionar molt. Des de les primeres pàgines vaig quedar atrapada en aquest món i els seus personatges. És un llibre de fantasia feminista, de lectura àgil, que a través de l’humor i la sàtira aborda temes d’actualitat com la igualtat de gèneres, l’arrelament a la tradició, la decadència de la societat i la de l’espècie humana.

    És un llibre ideal per als joves, i no tan joves, que busquen desconnectar i passar una bona estona amb un llibre. Sobretot per a aquells lectors a qui agrada el gènere fantàstic i que han gaudit d’autors com J.R.R. Tolkien, Úrsula K. Le Guin, J. K. Rowling i altres clàssics del gènere fantàstic. Però també és una bona tria per iniciar-se en el gènere.

    Us convido que us endinseu al Discmón!

    Article complet