Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics
Els clàssics mai moren!
El nostre imaginari sovint veu un clàssic de la literatura com una Odissea, un Viatge al centre de la Terra, pel qual no estem preparats. Del que necessitarem una Metamorfosi per entendre’l o un cop llegit entrarem en Cent anys de soledat. Els clàssics formen part de la nostra cultura, podríem passar Mil i una nits i no ens els acabaríem i en tots ells hi trobaríem Històries interminables, amb aventurers com el Quixot, el Peter Pan, el Robinson Crusoe i mil personatges més amb els quals mai ens sentiríem en Solitud.
Uns quants clàssics m’han servit per introduir el tema d’aquest article i fer-me sentir content que molts d’ells hagin passat per les meves mans. La lectura és un plaer i de vegades pensem que els clàssics no ens el proporcionaran, que estaran allunyats dels nostres temps i que les seves lectures no ens aportaran res perquè són històries passades. Res més lluny de la realitat. Cal repescar-los i veurem que molts d’ells continuen de rabiosa actualitat perquè molts dels conflictes que presenten encara els trobem avui en dia. Si observem la cartellera de teatre dels últims anys, veurem la gran quantitat d’espectacles que beuen dels clàssics, els quals també serveixen de font d’inspiració de noves cintes cinematogràfiques i a escriptors consagrats per les seves novel·les.
Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke. La guanyadora del Premi Nacional d’Assaig 2020, Irene Vallejo a L’infinit dins un jonc ens parla de la història dels llibres on els clàssics s’uneixen amb el món contemporani, connectant-los amb debats actuals.
Les editorials són conscients de la importància de la lectura d’aquestes obres de la literatura universal i de l’interès que susciten. Algunes d’elles s’han adaptat al públic infantil, així com els seus autors, perquè els infants els coneguin i sobretot perquè a l’edat adulta no els estigmatitzin. Igualment, podem trobar mil edicions diferents: amb comentaris o sense, de celebracions del naixement de l’autor o de la mort, de la primera edició, sense censures. Tot amb un denominador comú mirar de destruir el mur per la seva lectura i amb l’objectiu final de posar un clàssic a la nostra vida.
Article de David Rebollo (estudiant de C2 del CNL Osona)
