Arxiu per maig, 2024

  • Llegim els clàssics?

    Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics

    El valor dels clàssics  

    Actualment, ningú dubta que la lectura és una eina fonamental en els processos d’aprenentatge i creixement personal, però, més enllà de promoure-la, caldria defensar i treballar activament el valor de llegir literatura clàssica, atès que, com l’adjectiu indica, ens ofereix obres de molta qualitat.  

    Sovint quan parlem dels clàssics sorgeix la idea poc elaborada i contrastada que són obres molt allunyades del nostre present, que pertanyen a altres temps i que no ens interpel·len i, res més lluny de la realitat, són llibres tremendament moderns i ens connecten amb fets i situacions que encara, a dia d’avui, són vigents. I aquesta connexió ens permet acostar-nos a la cultura literària del nostre país i entendre la nostra societat. Llegir per saber d’on venim, qui som i on anem. 

    Una altra concepció al voltant dels clàssics que voldria desmuntar és la tendència a pensar que la seva lectura és feixuga, avorrida i que difícilment ens provocarà gaudi; ben al contrari, llegir-los és un plaer, entès des del sentiment d’empatia que es genera quan compartim el text amb personatges, situacions, històries, vicissituds o reptes, que ens endinsen i ens apropen als diversos mons que s’hi plantegen.     

    I relacionat amb les experiències d’oci i d’aprenentatge, no puc deixar passar l’oportunitat per a reafirmar que la llengua i la literatura són una assignatura fonamental per a la nostra joventut. Ja des d’infants creixem deslligats dels clàssics i caldria fomentar la visió que la societat del passat no guarda gaires diferències amb l’actual. Hi ha hagut molts canvis i avenços tecnològics, no obstant, perviu l’essència, que emprem en les relacions interpersonals i que la literatura clàssica representa molt bé. 

    En la important i necessària tasca d’apropar els clàssics a la societat, tant les famílies —des de l’exemple— com els equips docents hi tenen un paper decisiu. Aquest aprenentatge no pot quedar relegat als estudis universitaris especialitzats; caldria que s’iniciés ja en l’educació primària —llegint petits fragments adaptats de les obres— i que continués a secundària i batxillerat —amb lectures més extenses i adequades a l’edat— a través de l’estudi de l’autor, l’obra i els fets històrics de l’època en què es va escriure, i la reflexió i anàlisi del text per motivar la comprensió i la relació amb el propi context.  

    Autora de l’article: Laura Bergés Costa

    Article complet

  • Llegim els clàssics?

    Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics

    La immortalitat dels clàssics: una oportunitat educativa inigualable 


    Com a gran defensor de la lectura, no puc deixar de ressaltar la importància dels clàssics en el panorama educatiu actual. Els llibres que han resistit el pas del temps i continuen captivant generació rere generació no només ofereixen una finestra al passat, sinó també una guia per al present i el futur. 

    En el marc de l’ensenyament, la inclusió dels clàssics hauria de ser considerada una prioritat en tots els nivells educatius. A primària i secundària, la lectura dels clàssics pot obrir les portes a una comprensió més profunda de la llengua, la història i la cultura. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar temes universals com l’amor, la justícia, la por i l’esperança, i oferir-los una base emocional i moral fonamentada en la riquesa de la literatura. 

    En el batxillerat, els clàssics prenen un paper encara més destacat. En aquest nivell, la lectura d’obres com El Quixot, Hamlet o Crim i Càstig no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara els estudiants per a un pensament crític i analític més sofisticat. A més, exposar-los a aquestes obres mestres els ofereix la perspectiva necessària per a entendre millor el món que els envolta i les complexitats de la condició humana. 

    Tot i així, no hem de limitar la importància dels clàssics a l’ensenyament obligatori. En els estudis universitaris o de graus superiors, la lectura d’aquestes obres continua sent essencial per al desenvolupament d’una educació integral. Aprofundir en els clàssics no només amplia el coneixement dels estudiants sobre la literatura i la història, sinó que també els proporciona les eines necessàries per a esdevenir persones més reflexives, analítiques, culturitzades i amb capacitat de síntesi conceptual. 

    En resum, la inclusió dels clàssics en tots els nivells educatius no només és recomanable, sinó essencial per al creixement i el desenvolupament dels estudiants. Aquestes obres atemporals continuen sent una font inesgotable de coneixement, inspiració i reflexió, i és responsabilitat nostra transmetre aquest llegat a les generacions futures.

    Autor de l’article: Antoni Llongarriu Planagumà

    Article complet

  • Nous grups de lectura a Vic i a Manlleu

    Tercer trimestre amb nous grups de reforç de lectura a Vic i Manlleu 

    Entre el 6 de maig i el 6 de juny, el SLC de Vic ofereix diferents grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, per tal que l’alumnat practiqui la llengua, tant la comprensió lectora com la conversa. 

    Hi haurà cinc grups pensats per a cursos bàsics i elementals. El gos dels Baskerville el llegiran dos grups, els dilluns i els dimarts al matí. La mirada ferida, un grup els dijous al migdia; Miquel Strogoff, un altre grup els dijous a la tarda, i El món d’Asgard també els dijous a la tarda. 

    El títol escollit a Vic, en aquest cas no adaptat, per als nivells intermedis i de suficiència és I la festa segueix, de Josep Maria Espinàs.

    En el cas de Manlleu, aquest trimestre s’ofereixen sis grups de reforç de lectura. S’hi llegiran les versions adaptades dels títols següents: El petit príncep, Kafka i la nina viatgera i L’illa del tresor. Desitgem que tots siguin tot un èxit!

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    RAQUEL SANTANERA I VILA

    Raquel Santanera i Vila (Manlleu, 1991) és poeta. És graduada en Estudis Literaris i en el màster Construcció i Representació d’Identitats Culturals, a la Universitat de Barcelona. 

    Alguns dels seus poemes han estat traduïts al castellà, l’anglès i l’italià. Des del 2019 és una de les tres programadores del bar L’Horiginal, obrador de recitacions i noves actituds literàries, a Barcelona. També és coordinadora i programadora del cicle de poesia i art contemporànies en català Els Vespres Malgastats, a Osona.  

    La Malgastada, projecte ideat per Raquel Santanera, Jordi Cuesta i Íngrid Mas, és l’associació que promou els Vespres Malgastats. L’activitat consisteix en la trobada en què dues poetes reciten i intercanvien visions sobre les respectives obres. En cadascun d’aquests diàlegs en directe, s’hi afegeix la mirada d’una artista visual, que interpreta l’obra de les dues poetes en la peça que proposa. 

    Tot i la seva joventut, Santanera ha publicat Teologia poètica d’un sol ús (Viena Edicions, 2015; premi de poesia Martí Dot), De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (El Gall Editor, 2017; premi Pollença de poesia) i Reina de rates. Crònica d’una època (Pagès Editors, 2021; premi Miquel Martí i Pol de poesia).  

    La seva obra es reconeix com a capdavantera en matèria de gènere, des d’una perspectiva cíborg. Es considera que el seu primer llibre de poemes va inaugurar el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic. 

    Article complet