Arxiu de la categoria ‘LECTURES DE NIVELL ALT (SUFICIÈNCIA I SUPERIOR)’

  • Què us recomanem aquest estiu?

    L’equip del CNL Osona recomana lectures per a aquest estiu

    L’acabadora (Recomanació d’Alícia Andreu)

    Si teniu ganes de llegir una novel·la curta que us absorbeixi potser entre una i dues tardes, amb una cadència de fets magistral, bella, poètica, i amb un relat que us portarà a descobrir la Sardenya de meitat del segle XX -els costums ancestrals, les relacions veïnals– L’acabadora, de l’escriptora sarda Michela Murgia, és la vostra opció d’aquest estiu.

     

    Sobre l’amor  (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Joan Barril ha escrit articles d’opinió durant anys i panys en diversos diaris. Aquest llibre és un recull temàtic que repassa els seus articles dedicats a l’amor, en totes les seves vessants; l’amor de parella, l’amistat, l’amor familiar… els articles estan agrupats en diversos blocs i parteixen de fets concrets de l’actualitat en què van ser escrits per reflexionar sobre com els humans ens relacionem. Al final de cada article hi ha un comentari del mateix autor en què actualitza les seves opinions sobre el tema tractat. Una lectura amena i ràpida per emmirallar-se i veure que, al final, tots estimem de manera semblant.

     

    Hamnet (Recomanació d’Assumpta Grabolosa)
    Maggie O’Farrell, a part de descriure la història familiar de William Shakespeare, entre la ficció i la realitat, reivindica amb molta tendresa la figura d’Agnes, la dona de l’escriptor. De fet, Shakespeare no és el protagonista de la novel·la (el seu nom no apareix en tot el llibre) i això permet a l’autora aprofundir en els pensaments i sentiments que podien tenir les dones al segle XVI. El destí reserva a aquesta família un cop dur: la mort de Hamnet, un dels seus tres fills. O’Farrell relata de manera colpidora el dolor d’Agnes davant la mort del seu fill i ens acosta a temes tan quotidians com la vida familiar, l’amor, el dolor i la pèrdua. Una novel·la per sentir i emocionar-se.

     

    Mar de foc, de Chufo Lloréns (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Una novel·la històrica ambientada a la Barcelona en expansió del segle XI que tracta les intrigues de la noblesa barcelonina de l’època alhora que descriu el creixement de la ciutat com a important port comercial. L’autor ens transporta a un Mediterrani ple d’intercanvis comercials a través del qual es van forjar grans fortunes que al llarg del temps han anat impregnant de caràcter mercantil la societat catalana. Un best seller dels de sempre, una pel·lícula llarga impresa per evadir-se de la calor, oblidar l’actualitat i distreure’s durant les vacances.

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol

    Albert Sánchez Piñol és un antropòleg africanista i escriptor nascut a Barcelona l’any 1965. És membre del Centre d’Estudis Africans i col·laborador actiu del diari Ara. Les seves vivències al Congo han definit, en gran manera, els trets característics de la seva producció literària. La seva primera novel·la, La pell freda (2002) va ser guardonada amb el premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter. Entre les seves obres destaquen Pandora al Congo (2005), Tretze tristos tràngols (2008) i Victus (2012).

    Tretze tristos tràngols és una obra que té una clara continuïtat temàtica amb la seva novel·la més coneguda, La pell freda, ja que totes dues s’emmarquen en la narrativa fantasiosa i tracten sobre la solitud, la por i la supervivència en un context advers. Cada conte té un caire diferent, però tots ens deixen amb un amarg regust de tristesa i desesperança.

    Homes de la lluna que treballen al camp com esclaus, un nàufrag rescatat per un vaixell de sonats, un jove amb un braç de pota d’elefant, un armari que engoleix éssers vius… El llibre recopila tretze històries breus i independents a través de les quals l’autor aborda temes universals amb originalitat i imaginació. Són relats estrafolaris, inversemblants, surrealistes que plantegen situacions impactants amb finals sorprenents, tètrics, dramàtics i sovint alliçonadors.

    Piñol construeix uns personatges molt convincents a través d’una descripció detallada de les seves accions i pensaments. Això fa que ens hi identifiquem, ens preocupem per ells i ens emocionem amb les seves vivències. Cada conte és únic, ens planteja un problema actual des d’una perspectiva peculiar. Ens introdueix a situacions complicades que hem d’afrontar, posant-nos al límit i ens ensenya que totes les accions tenen conseqüències.

    L’obra ens convida a reflexionar sobre els principis ètics de la nostra societat. Tretze tristos tràngols és una obra ben escrita i captivadora, i conté una gran la varietat de gèneres: històries de terror, d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia i alguna de realista. Albert Sánchez Piñol té una gran habilitat per explicar històries curtes i fàcils de llegir. Escriu amb una prosa rica i fluida que ens transporta fàcilment a altres mons i temps. És un llibre que no deixa a ningú indiferent.

    Text de Mariona Arumí, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Blau de Prússia

    Villaró i Boix, Albert. Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions, 2006, 334 pàg.

    ISBN  9788466407564

    Blau de Prússia (2006) és una de les obres més conegudes de l’escriptor andorrà Albert Villaró i Boix. Nascut a la Seu d’Urgell l’any 1964, historiador de formació, és autor de més d’una quinzena de llibres. Actualment, és coordinador de la secció d’història d’Andorra Recerca + Innovació i col·laborador dels diaris Segre i Diari d’Andorra.

    L’obra situa el lector a cavall de Catalunya i Andorra. Seguint la seva passió per la història, Villaró sap enllaçar el passat del Principat amb l’Andorra contemporània i ens mostra un país en ple procés de modernització, un país que intenta agafar el seu protagonisme davant dels seus veïns: Catalunya i França.

    La novel·la parteix de l’incendi del santuari de Meritxell l’any 1972 i continua amb un crim transfronterer als anys noranta, que fa ressorgir el malson de l’incendi i deixa en evidència les classes altes d’aquest país pirinenc. L’assassinat és investigat per l’Andreu Boix, un policia vidu, desmotivat i de dol per la mort de la seva dona.

    L’autor descriu un territori que fins aleshores vivia gairebé a les fosques, estereotipat com a paradís fiscal,  un país on l’economia i la classe social burgesa són les que en decideixen el funcionament. Des de l’inici de l’obra, l’autor sap mantenir la intriga i l’interès dels que la llegeixen. Així i tot, algunes incògnites queden sense resoldre, i deixa la porta oberta a la imaginació del lector o a la decepció d’aquells que busquen totes les respostes en l’obra.

    En definitiva, amb la novel·la que li donà el XIII Premi Carlemany, Villaró capta l’atenció d’aquells lectors àvids de novel·les policíaques. Ens trasllada a un moment històric que va commocionar tot un país, entrelligant-lo amb un crim per resoldre, mentre se supera un dol i sorgeixen retrobaments i noves oportunitats. Per a aquells que en quedin captivats, la història d’Andreu el Vidu, no acaba pas aquí…

    Text de Virginia Maria Martens, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Ressenya de Canto jo i la muntanya balla

    Nascuda a Malla l’any 1990, Irene Solà és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i, posteriorment, s’especialitza en Literatura, Cinema i Cultura Audiovisual a la Universitat de Sussex. L’any 2012 publica el seu primer poemari Bèstia (Premi Amadeu Oller) i l’any 2018 la seva primera novel·la, Els Dics (Premi Documenta). No és d’estranyar, doncs, que, aprofitant-se de la seva base acadèmica, dins la seva trajectòria literària hi trobem un treball transversal que navega entre la poesia i la prosa enèrgica i emotiva que captiva el lector.

    Canto jo i la muntanya balla és una novel·la fragmentada, que ens situa en una zona d’alta muntanya entre Camprodon i Prats de Molló, que fa una fotografia de la vida, els costums i les dificultats dels qui habiten en aquell indret. Solà agafa bocinets d’aquest microcosmos i l’observa des de tantes perspectives, mirades i maneres d’entendre la vida com sigui possible. Amb extrema delicadesa, explica una mateixa història a través de les paraules de tots els qui formen part d’aquell territori, ja siguin persones, esperits, animals, bolets, tempestes i, fins i tot, el mateix planeta terra.

    Podríem dir que l’escenari és el veritable protagonista de la història amb una narració discontínua, però ben estructurada i enèrgica, a través de veus diferenciades que encaixen en el relat a la perfecció. Solà escull minuciosament les paraules i les expressions i les fa concordar amb la naturalesa d’aquell qui parla. 

    L’autora juga amb les veus narratives, però sobretot hi predomina un to de caràcter més intimista en el qual trobem divagacions o frases amb repeticions que aporten molta força al relat i que transmeten l’angoixa, la soledat o la desesperació dels personatges per sobreviure. Una prosa ràpida i colpidora com la de Mercè Rodoreda. Si hagués de destacar un fragment on es fes palès aquest estil, seria la narració de la mort de l’Hilari per part del cabirol. 

    L’entorn rural en el qual es desenvolupa l’obra té tocs que recorden l’obra Solitud, de Caterina Albert (Víctor Català, 1904). Sovint s’hi respira, a través de les seves pàgines, una presència latent del perill i una resignació constant dels personatges cap a un possible destí fatídic. 

    Canto jo i la muntanya balla és una oda a la natura i a la seva cruesa que ens recorda que la vida no espera, que som aquí només durant una estona. Una obra que emociona amb els seus tocs salvatges, no apte per a aquells qui no estiguin disposats a llegir-la sense prejudicis. 

    Text de Sílvia Cano Manera, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Ressenya de Mirall  trencat

    Mercè Rodoreda. Mirall trencat. Club Editor Jove. Club Editor 1984, S.L. 8a reimpressió: maig del 2010. 392 pàgines. 

    Mirall trencat és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda l’any 1974, tot i que estava en forma de petits fragments en la ment de la seva creadora molt temps abans. Sorgeix del desig de l’autora de reflectir la decadència de les famílies riques en l’època de la postguerra, en record de la seva experiència a l’exili.

    En el moment de publicar-la ja era una escriptora de renom, havia obtingut el premi Víctor Català l’any 1958 per Vint-i-dos contes, i el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull per El carrer de les camèlies l’any 1966. Aquest relat té tots els ingredients Rodoreda: vides vulnerables, la decadència de la postguerra, un llenguatge poètic i la figura de la rosa (en aquesta ocasió de color carn), que no hi podia faltar. Aquesta obra té un munt de personatges, essent el principal Teresa Goday, clar exemple de la pompositat de la societat rica de l’època. 

    La novel·la descriu una família rica i burgesa catalana en decadència a causa de la Primera Guerra Civil Espanyola. La història comença amb la Teresa Goday, una dona d’origen humil, que es casa amb un senyor adinerat, molt més gran que ella, la qual cosa li proporciona una vida acomodada. Després, apareixen el segon marit, els fills, els nets i altres personatges, que van prenent protagonisme en l’obra. Tots ells tenen unes vides desgraciades, plenes d’enganys i desventures.  

    El llenguatge del llibre és ric i ple de belles descripcions d’ambients de la casa, dels arbres del jardí, les joies; però tot traspua una tristesa i un pessimisme latent. La malaurança dels personatges traspassa els fulls del llibre i arriba al lector amb una vivor com si ho visqués en pròpia carn.   

    Veig una clara diferència entre els primers capítols i els últims; al principi és més descriptiu, després es va endinsant en aspectes més interns i emocionals dels personatges i al final hi ha un món més irreal amb l’aparició d’un fantasma i  una reencarnació, cosa que li dona un toc més fantasiós i misteriós.

    Des del meu punt de vista, és un bon retrat de l’alta societat catalana de principis del segle XX, de la seva hipocresia i materialisme, abocada a un desenllaç trist i amarg.

    Text de Marta Lázaro Valls, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Llegim més. Novel·la negra a la ciutat de Vic

    Aprofitant que, a l’octubre, Vic acull una nova edició del Llegim Més dedicat a la novel·la negra, hem demanat a un llibreter una ressenya sobre el gènere. 

    Punt Cec, de Paula Hawkins (Editorial Columna)

    L’Edie, en Jake i en Ryan sempre han estat amics des de ben petits. Però quan en Jake apareix assassinat, a la seva esposa Edie se li enfonsa el món. Tot apunta cap a en Ryan com a autor del crim.

    A la Lara, una amiga que vol consolar l’Edie, no se li acut altra cosa que passar-li un podcast radiofònic de novel·les . Durant una nit que escolta el narrador radiofònic, es desperta. Hi ha moltes coincidències que faran obrir els ulls a l’Edie. De cop i volta, el passat del qual ha intentat fugir està a punt de trucar-li a la porta.

    Una novel·la breu i intensa, magníficament escrita per l’autora de La noia del tren.

     

    TEXT: Jordi Anglada, de la llibreria Anglada de Vic

    Article complet

  • Llegim més. Novel·la negra a la ciutat de Vic

    Aprofitant que, a l’octubre, Vic acull una nova edició del Llegim Més dedicat a la novel·la negra, hem demanat a un llibreter una ressenya sobre el gènere. 

    Les mares, de Carmen MolaEditorial La Campana – Traducció de Mireia Alegre i Imma Estany

    Les mares és la quarta part de la sèrie de novel·les que es va iniciar a La núvia gitana, amb la inspectora Elena Blanco de protagonista.

    La inspectora Elena Blanco travessa el dipòsit de la Grua Municipal Migdia II de Madrid fins a arribar a una vella furgoneta que expel·leix una olor putrefacta. Dins hi ha el cadàver d’un home lligat a una cadira, amb una costura deforme que ascendeix del pubis a l’abdomen.

    Els primers resultats de l’autòpsia aclareixen que a aquest toxicòman reincident li van arrencar alguns òrgans i li van col·locar al ventre un fetus de gairebé set mesos. Les anàlisis d’ADN revelen que es tracta del seu fill biològic. Al cap de pocs dies, la Brigada d’Anàlisi de Casos es desplaça a la zona portuària de la Corunya, on el cos d’un assessor fiscal de seixanta-quatre anys ha estat assassinat amb el mateix modus operandi. Quina relació existeix entre les dues víctimes? On són, les mares dels nadons?

    Aquesta sèrie va destacar i es caracteritza, sobretot, per l’extrema brutalitat dels assassinats i també per com són narrats. Són escenes i actes brutals molt macabres, molt exhibicionistes en la seva violència.

    Carmen Mola, l’autora de la sèrie, va començar essent això: una autora desconeguda. Després, amb l’èxit de La núvia gitana, el primer títol de la sèrie, es va saber que escrivia sota un pseudònim. El misteri sobre la seva identitat es va mantenir mentre s’anaven publicant els altres dos títols que van seguir, també amb molt èxit: La xarxa porpra i La nena.

    L’any passat, Carmen Mola va guanyar el Premio Planeta i llavors es va saber la identitat real que hi havia darrere el seu nom: Agustín Fernández, Jorge Díaz i Antonio Mercero. Tres guionistes de televisió i cinema.

    Amb l’estil que han creat, inserint aquesta brutalitat dins la novel·la negra contemporània, amb una protagonista inoblidable (policia veterana, amant del karaoke, dels cotxes de col·leccionista, de les relacions sexuals en tot terrenys i de la grappa, en la qual intenta ofegar el seu dolorós passat) tenim bons ingredients per llegir una bona novel·la negra contemporània.

    No us perdeu la Carmen Mola!

    TEXT: Llibreria Foster&Wallace de Vic

     

    Article complet

  • Quin llibre llegiràs aquest estiu?

    Aquest mes de juliol, amb les vacances a tocar, els suggeriments arriben de part de tècnics del CNL Osona. Us deixem els títols que tenen previst llegir, a veure si us engresquen. 

    Un dels llibres que tinc previst llegir-me aquest estiu és A sang freda (In Cold Blood), del periodista i escriptor nord-americà Truman Capote, escrita entre a Palamós i Platja d’Aro, i publicada l’any 1966. La novel·la explica el brutal assassinat de quatre membres d’una família de Kansas. Tinc previst també, un cop l’hagi llegida, gaudir de la pel·lícula de Richard Brooks amb el mateix títol a Filmin, i voldria escoltar la banda sonora de la pel·lícula creada per Quincy Jones. Ja ho veieu, se’m gira feina per vacances! 

    (Alícia Andreu)

    Aquest estiu llegiré la traducció al català De l’orador, de Marc Tul·li Ciceró, tres volums de la Fundació Bernat Metge, traduïts per Salvador Galmés i editats el 1933. A part de l’interès que em susciten, me’ls llegiré per tenir més eines per ensenyar a ben parlar en públic en el C2, i també per aprendre’n per a mi mateix.

    (Francesc Vall-llobera)

    De vegades a l’estiu trio una temàtica totalment de lectura i aquest any no serà l’excepció. Un dels llibres triats per aquest estiu és aquest, Cuina! O barbàrie, de la Maria Nicolau. No és ni un llibre de cuina ni un llibre de receptes, sinó un llibre de cuinar. Quan vaig escoltar la seva autora, la Maria Nicolau, a la presentació d’aquest llibre ho vaig tenir clar: vull llegir-lo. Estic d’acord amb ella que cuinar és un art i hauria de ser el nostre dia a dia i no un “sortir del pas”, “alimentar-nos per viure”, “atipar-nos i punt” i intentar evitar la frase “no cuino perquè no tinc temps”. Tinc ganes doncs de descobrir aquest llibre precisament per això: per fer-me adonar de la importància de l’art de la cuina i del goig de compartir-la. La reflexió que faig abans de llegir-lo és que nosaltres som els responsables de la manera com vivim i com volem viure. I la cuina ocupa una part important del nostre dia a dia. Cuineu! No sigueu bàrbars!

    (Judith Vidal)

    Aquest estiu tinc ganes de llegir Boulder, l’obra que em falta per tancar el famós tríptic de l’Eva Baltasar. M’atrapen els personatges femenins d’aquesta autora, i la capacitat d’obertura i flexibilitat que transmeten les seves actituds i vivències. La intensitat del llenguatge i la contundència de les imatges arrodoneixen l’equació.

    (Ariadna Viñas)

     

    Article complet

  • ‘El carrer de les camèlies’, la recomanació de l’Ariadna Romano, estudiant del nivell C2 de català

    Els estudiants del nivell C2 de català recomanen llibres

    El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda

    La infantesa de l’autora, Mercè Rodoreda, transcorre en el barri barceloní de Sant Gervasi, en un ambient tranquil, envoltada dels seus pares i de la figura de l’avi, que li va saber inculcar la passió per la lectura i les flors. El 1928, Rodoreda es casa amb el seu oncle matern, catorze anys major que ella. Mai accepta aquest matrimoni, fruit del qual va néixer el seu únic fill, afectat per problemes de salut mental.

    Arran de les vivències personals viscudes, tria la literatura com a alternativa d’evasió. S’inicia amb col·laboracions en diaris i revistes, i posteriorment escriu algunes de les seves grans novel·les, com Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966, premi Sant Jordi), Jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Quanta, quanta guerra… (1980, premi Crítica Serra d’Or) i La mort i la primavera (1986, premi Crítica Serra d’Or 1987).

    El carrer de les Camèlies el dedica a la seva mare, Montserrat Gurguí, morta el 1964. Aquest relat agredolç, explicat en primera persona i en època de postguerra, exposa elements autobiogràfics presents en la seva infantesa. La temàtica és essencialment femenina i l’acció està centrada en relacions amoroses, descrites amb llenguatge senzill i planer.

    Aquest clàssic relata la història de Cecília Ce, una nena abandonada, recollida per un vigilant nocturn i entregada als peus de la porta d’una casa benestant barcelonina. Allí, hi viu una parella, sense fills, que l’acull i la cria, però que no la reconeix com a pròpia. Cecília s’adona com la seva vida i el seu passat no pertanyen a l’ambient on es cria. Per això, des de ben petita, s’escapa de casa.

    Enamorada de l’Eusebi, un noi que ha conegut en una de les seves escapades, decideix marxar per sempre, sense avisar, amb la intenció d’iniciar una vida idíl·lica i escollida per ella. En aquesta etapa descobreix el sexe, però també la precarietat absoluta i la dificultat de buscar-se la vida. A partir d’aquest moment comença a “fer senyors”. Els homes juguen un paper crucial. La seva vida no és fàcil; es veu marcada per la soledat, la prostitució, múltiples avortaments, la inestabilitat, la dependència econòmica dels homes amb els quals està i la violència de gènere.

    Cecília va envellint i, alhora, el seu personatge evoluciona i es transforma. Tot i que fracassa perquè no troba les seves arrels ni cap figura masculina que l’estimi vertaderament, aprèn a capgirar la situació. Deixa el paper passiu que havia adoptat fins al moment i aprofita les situacions per obtenir-ne benefici econòmic. Simbòlicament, tanca aquesta etapa en el moment que visita l’home que la va recollir, al final de l’obra.

    En conclusió, Mercè Rodoreda ens eclipsa una vegada més. Amb aquesta obra literària ens trasllada al context històric de la primera meitat del segle XX a Catalunya; a la cartografia d’una Barcelona derrotada, a la recerca de la identitat d’una dona sense orígens i al seu món interior i caòtic.

     

    Recomanació d’Ariadna Romano Funcasta, estudiant del nivell C2 de català del CNL Osona

    Article complet

  • ‘La mort de l’abat’, la recomanació d’en Marc Moyano Llandres, estudiant del nivell C2 de català

    Els alumnes del nivell superior de català (C2) recomanen lectures

    La mort de l’abat és la primera obra de Jordi Juvé Piñol. Nascut a Lloret de Mar, va treballar de dibuixant i càmera a la televisió local de Lloret i, fins i tot, va escriure i dirigir un curtmetratge. Malgrat que la seva professió (protèsic dental) no té gaire relació amb la història, ha decidit ambientar el seu primer treball literari en la Catalunya del segle XIV.

    La novel·la ens situa a la missa del gall de l’any 1350; un grapat d’ encaputxats irromp de forma violenta a l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat i fereix de mort el seu abat, davant les mirades atemorides i esgarrifades dels feligresos. Davant l’absència del rei Pere III, que es troba a les Corts de Perpinyà, el Veguer de Barcelona encomana a en Raimond de Rovira, un cavaller de la baixa noblesa catalana, que es desplaci fins al monestir per tal d’esclarir els fets i, si és possible, detenir-ne els culpables.

    Acompanyat del seu servent, l’Iscle, en Raimond anirà descobrint que les aparences sempre enganyen, i que la set de poder i els instints humans més censurables poden provocar jocs d’interessos en què ningú és qui sembla ser. Vigilàncies, viatges a cavall, entrevistes i persecucions endinsen el protagonista en una aventura en forma de teranyina en la qual és difícil dibuixar els marges entre realitat i sospita.

    El primerenc Jordi Juvé ha optat per una novel·la històrica per dur a terme el seu primer treball. La mort de l’abat, sense ser una obra extensa (143 pàgines), barreja personatges reals i documentats amb elements creats a propòsit per dotar de consistència un relat purament policíac però esquitxat de detalls més inherents a la naturalesa humana, com l’amor.

    La història es fàcil de seguir, ja que relata els fets de manera cronològica, sense salts temporals, excepte els imprescindibles per aclarir algun esdeveniment que ho requereixi, com, per exemple, situar l’origen del plet que el monestir i un noble van tenir anys abans de l’assassinat. A mesura que avença en el llibre, el lector va configurant-se una idea global del missatge intrínsec sobre el qual l’autor vol incidir: que les influències, els favors, la sensació d’impunitat dels poderosos i la indefensió de les classes socials més desfavorides, no són característics del  mon contemporani.

    Juvé confronta dos dels estaments més influents al llarg de tota la història, el clergat i la noblesa, col·locant al bell mig d’aquesta tibantor en Raimond, que, en nombroses ocasions, tot i ser noble, es troba totalment fora de lloc, obligat a atorgar certa confiança a personatges que no li n’inspiren. Tot el llibre, en conjunt, és una reflexió envers el càstig, el crim, la llei i els seus defensors, i de com es poden manipular al gust de qui té influències, desviant l’atenció cap als més desfavorits.

    En definitiva, és un llibre molt recomanable per a qui estigui interessat en la història, els crims i el procediment i personatges emprats en la seva persecució i esclariment a l’edat mitjana. Amb un llenguatge culte però gens recarregat, resulta de fàcil lectura, fins i tot per a un públic poc familiaritzat amb novel·les històriques, i que se sentirà un acompanyant més d’en Raimond i l’Iscle en aquesta aventura.

    La mort de l'abat (Catalan Edition) de [Jordi Juvé Piñol]

    Recomanació de Marc Moyano Llandres, alumne del curs superior de català (C2) del CNL Osona

     

    Article complet

>> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL