Arxiu de la categoria ‘NOTÍCIES I ACTIVITATS’

  • 21 de febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna

    Alumnes d’I2 i C2 recomanen textos en la seva llengua materna

    Amunt els cors! Joves de Catalunya. Vosaltres, els joves, els adolescents gairebé, els qui teniu l’ànima pura, on la malvestat humana no hi ha fet estralls. Aixequeu els cors i, com un calze, oferiu-lo a la santa i noble causa de la llibertat de la terra.

    (fragment d’un text de Daniel Cardona Civit, recomanació d’Arnau Montfort)

    **

    Viajero que llegas hasta nuestro lado,

    párate un momento, no pases de largo,

    la arena está ardiendo, te vas a cansar

    y de aquí es tan lejos a cualquier ciudad.

    (fragment del poema Desde mi umbral, de Rómulo Vaca, recomanació de Jainy Ramírez)

    Traducció:

    Viatger que arribes fins al nostre costat,

    atura’t un instant, no passis de llarg.

    la sorra crema, i et cansaràs

    i des d’aquí és molt lluny qualsevol ciutat.

    **

    I a poc a poc aniràs robant
    mil imatges emboirades;
    carícies sostretes de dins
    la fosca capsa dels records.

    I altra cop, tot d’una,
    s’amararà la freda cambra de l’insomni.

    (fragment del poema Brut d’amor, de Ramon Trias, recomanació d’Aida Pérez)

    **

    No em preguntis per què, però l’estimo
    de cor la meva llengua;
    no ho preguntis en va, sols puc respondre’t:
    “L’estimo perquè sí, perquè és la meva”.

    L’estimo perquè sí; perquè eixa parla
    és la parla mateixa
    que al son d’una non-non la més hermosa
    bressa amorosament ma son primera.

    (fragment del poema La meva llengua, d’Apel·les Mestres, recomanació de Marta Vellvehí)

    Article complet

  • Nous grups de reforç de lectura

    Segon trimestre de lectura a Vic i Manlleu

    A Vic, en sessions al febrer i al març, s’oferiran cinc grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits són aquests: La vida d’Antoni Gaudí, Capitans valents, Primavera, estiu, etc., Huckleberry Finn i El nou món de la Sandy. 

    En el cas de Manlleu, hi haurà en marxa nou grups de lectura. Els títols triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, La llegenda del rei Artús i El nou món de la Sandy.

    Desitgem que siguin tot un èxit i agraïm molt la tasca a tot el voluntariat que condueix els grups lectors.

    Article complet

  • Nous grups de reforç de la lectura

    Primer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 23 d’octubre i el 23 de novembre s’ofereixen sis grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits són aquests: El temps de les cireres, Mar i cel, El misteri de l’habitació groga, L’atles furtiu, Strappo. L’espoli del romànic català i El món de la Sandy. S’ha triat algun títol de novel·la històrica per fer-ho coincidir amb la cinquena edició del Llegim Més (també al novembre), una activitat promoguda per l’ajuntament de Vic per fomentar la lectura entre la ciutadania.

    Pel que fa a Torelló, hi ha dos títols escollits: Strappo. L’espoli del romànic català i Curs d’hivern a l’Empordà. En el cas del primer llibre, se n’organitzarà una tertúlia el 12 de desembre, a la biblioteca de la caseta dels jardins Vicenç Pujol. El segon, de lectura fàcil, es treballarà amb un grup de nivell elemental durant sis setmanes.

    En el cas de Manlleu, hi ha en marxa deu grups de lectura. Totes les sessions, entre el 23 d’octubre i el 24 de novembre, tenen lloc a la biblioteca. Els títols triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Això també és casa meva i La Jenny.

    Desitgem que siguin tot un èxit!

    Article complet

  • Cinquena edició del Llegim Més

    Participem al Llegim Més de novel·la històrica

    El projecte Llegim Més  té com a propòsit promoure la lectura entre la ciutadania de Vic. En la cinquena edició, el gènere escollit ha estat la novel·la històrica.

    D’una banda, la setmana del 6 al 12 de novembre, el SLC de Vic convida alumnat, voluntariat i usuaris a llegir fragments del gènere, seleccionats, que seran visibles en diversos espais propers a les aules. Qui tingui interès a continuar la lectura, perquè el fragment l’ha seduït, podrà fer-ho amb els exemplars disponibles a l’aula polivalent del mateix SLC, o amb els que trobarà a la biblioteca Pilarin Bayés.

    D’altra banda, dos dels grups  de lectura han aprofitat l’avinentesa per escollir llibres del gènere, L’atles furtiu i Strappo. L’espoli del romànic català, per llegir i conversar al llarg de les sessions (reforç de la lectura) que estan en marxa al SLC de Vic des de finals d’octubre.

    A més a més, la cinquena edició del Llegim Més ofereix dues activitats ben interessants: dimarts 7 organitza la taula rodona ‘La (re)construcció de la història’ i dissabte 11, la ruta literària ‘Escolta els narradors del passat’. No us les perdeu!

    Article complet

  • Ruta literària per la ciutat de Vic

    Laura a la ciutat dels sants. De ruta literària per Vic 

    Aquest divendres, 2 de juny, es va tancar el cicle dels clubs de lectura de nivell intermedi de Torelló amb una ruta literària guiada per Vic, en una de les visites que s’emmarquen dins la programació d’activitats de foment de la lectura i de coneixement de l’entorn.

    La lectura del trimestre era l’obra de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants, publicada el 1931. De la mà de Xavier Cervera (Forum Vicus), es va fer un recorregut pels espais de la novel·la, el qual va consistir en una passejada pels espais descrits a la novel·la (carrers, places i l’interior d’alguns casals), i amb les paraules de Llor vam entreveure com era Vic a principis de segle XX. També vam descobrir quines famílies vigatanes es podien amagar rere els personatges principals de la novel·la, i les diferències entre la realitat i la ficció.

    A la ruta hi van assistir membres del club de lectura, alumnes, professorat i participants del voluntariat per la llengua. Paral·lelament, s’havia dut a terme la tertúlia del club de lectura sobre el llibre, en la qual es va parlar de temes  com ara les diferències de vocabulari, l’empobriment de la llengua, el contrast entre el camp i la ciutat, la manera de ser de la gent de poble, si eren més o menys tancats, la figura de l’hereu, el que s’esperava de les dones cent anys enrere, les novel·les psicològiques, la literatura catalana i europea de l’època…

    Els clubs de lectura es duen a terme gràcies a la col·laboració de les biblioteques de Torelló, que estan adherides al Voluntariat per la Llengua i que col·laboren amb l’Oficina de Català duent a terme activitats diverses, com ara visites guiades, clubs de lectura, etc.

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    El clàssic de quan llegir els clàssics 

    Per què llegim? Aquesta és una pregunta ben simple i, al mateix temps, ben complicada. Evidentment cada dia llegim una infinitat de coses—amb el significat més ampli possible del mot—per pura necessitat. Però, per què encara, malgrat totes les opcions d’entreteniment que tenim disponibles, hi ha persones que tenen la necessitat d’agafar un llibre i llegir-lo? I encara més, per què dels milers de llibres actuals de tots els continents (o quasi tots) que tenen disponibles, encara n’agafen un que es va escriure fa més de 500 anys i del qual, pràcticament segur, n’existirà més d’una versió cinematogràfica? Perquè simplement no s’asseuen davant d’una pantalla i s’estalvien tot l’esforç que comporta llegir? Doncs, molt probablement, perquè deu ser un clàssic. 

    Segurament hi ha tantes respostes a la pregunta “per què llegim” com persones a qui es pregunta, però tal com diu Laura Borràs a la seva xerrada La importància de llegir els clàssics, i lluny de ser un simple tòpic, segurament llegim o per saber qui som i d’on venim, o per tenir més eines per saber cap on anirem; o totes dues coses. Si seguim llegint els clàssics és simplement perquè segueixen aportant-nos alguna cosa. Per alguna raó—més que probablement lligada a la seva alta qualitat literària i al fet que interactuen i reaccionen a molts altres clàssics de la seva tradició— admeten sempre noves formes de lectura que els fan immunes al pas del temps. Com que sempre es poden llegir d’una nova manera el seu sentit es manté intacte. 

    Però quan comencem a llegir-los? Si tenen tanta complexitat literària i mobilitzen tantes idees i filosofies diferents, seria lògic pensar que només ho hauríem de fer quan abans ja haguéssim llegit tot allò contra el que reaccionen, o bé després d’haver cursat carreres de filosofia i lletres.

    Res més lluny de la realitat. Tota la nostra societat i cultura està impregnada de la nostra tradició. No necessitem haver llegit Kafka per entendre què significa que una notícia sigui kafkiana. Els clàssics no només es poden llegir a qualsevol edat, degudament adaptats, sigui a primària o a secundària, sinó que s’han de llegir a qualsevol edat. Perquè, a part de ser el nostre llegat cultural, són també una forma de comprendre la importància de la cultura i d’educar les noves generacions amb una idea tan clàssica com revolucionària: és només criticant i reaccionant a allò establert que la nostra cultura avança. I si avança és que està viva. 

    Article d’Albert Caballeria, estudiant de C2 del CNL Osona

     

     

    Article complet

  • Més grups de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    Tercer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 10 de maig i el 21 de juny s’oferiran dos grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits, en versió adaptada, són aquests: El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas (bàsics i elementals) i Les cartes d’Hercules Poirot, de Jaume Fuster (intermedis i suficiència).

    Pel que fa a Torelló, s’oferirà un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és el clàssic Laura a la ciutat dels sants. En aquest cas, la tertúlia serà el 29 de maig. I el 2 de juny es participarà en una ruta literària guiada per Vic en què es recorreran els espais de la novel·la.

    En el cas de Manlleu, hi haurà vuit grups de lectura. S’oferiran cinc sessions, d’una hora setmanal. Els títols, de lectura fàcil, triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Peter Pan i La llegenda del rei Artús. Desitgem que siguin tot un èxit!

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Cal continuar llegint els clàssics? 

    El pragmatisme que engoleix la societat actual ha condemnat la literatura i els autors clàssics a l’ostracisme, atès que se’ls titlla d’avorrits i d'”inútils”.

    Consegüentment, aquest fet ha provocat que es posi en qüestió la validesa de la lectura de les obres que aquests escriptors eminents han creat. Tots som conscients de la importància de la lectura com a porta d’accés a la cultura i al coneixement. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada La importància de llegir els clàssics i us puc ben assegurar que la Laura Borràs no em va deixar gens indiferent i em va reafirmar la transcendència de la lectura de les obres mestres de la literatura universal i d’iniciar-la en edats escolars primerenques. 

    La intervenció ens omple de motius per llegir les obres de sempre com ara El Quixot o El Petit Príncep o d’altres que, a priori, als nostres joves els puguin semblar passades de moda, ja que contenen aspectes que ens interpel·len en l’actualitat, ens poden proporcionar plaer pel sol fet de llegir-les i ens permeten endinsar-nos en les vicissituds dels seus personatges. Per altra banda, ens faculta per aprendre o desaprendre, per poder canviar o millorar les nostres pròpies versions i ens possibilita saber qui som, d’on venim i tenir moltes més eines per saber quin rumb hem d’agafar. 

    Però, a quina etapa educativa caldria introduir la lectura dels pilars de la literatura occidental? La resposta, des del meu punt de vista, és clara: com més aviat millor. No hem de deixar passar cap oportunitat que els infants, de totes les etapes educatives, gaudeixin dels clàssics. Els nostres docents disposen de multitud de recursos per oferir-los-els; materials accessibles i adaptats a cada etapa i, per tant, només es tracta de buscar la millor manera de seduir-los i engrescar-los. 

    En síntesi, diuen que res no mor mai mentre perduri en la memòria col·lectiva; doncs bé, la societat catalana, en general, i els nostres docents, en particular, farien bé de mantenir viva la flama dels clàssics per conservar-ne la vigència i per contribuir a la construcció d’una societat que en el futur pugui esdevenir més crítica i més lliure. 

    Article de Pere Vila Valldeoriola, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Els clàssics mai moren!

    El nostre imaginari sovint veu un clàssic de la literatura com una Odissea, un Viatge al centre de la Terra, pel qual no estem preparats. Del que necessitarem una Metamorfosi per entendre’l o un cop llegit entrarem en Cent anys de soledat. Els clàssics formen part de la nostra cultura, podríem passar Mil i una nits i no ens els acabaríem i en tots ells hi trobaríem Històries interminables, amb aventurers com el Quixot, el Peter Pan, el Robinson Crusoe i mil personatges més amb els quals mai ens sentiríem en Solitud.

    Uns quants clàssics m’han servit per introduir el tema d’aquest article i fer-me sentir content que molts d’ells hagin passat per les meves mans. La lectura és un plaer i de vegades pensem que els clàssics no ens el proporcionaran, que estaran allunyats dels nostres temps i que les seves lectures no ens aportaran res perquè són històries passades. Res més lluny de la realitat. Cal repescar-los i veurem que molts d’ells continuen de rabiosa actualitat perquè molts dels conflictes que presenten encara els trobem avui en dia. Si observem la cartellera de teatre dels últims anys, veurem la gran quantitat d’espectacles que beuen dels clàssics, els quals també serveixen de font d’inspiració de noves cintes cinematogràfiques i a escriptors consagrats per les seves novel·les.

    Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke. La guanyadora del Premi Nacional d’Assaig 2020, Irene Vallejo a L’infinit dins un jonc ens parla de la història dels llibres on els clàssics s’uneixen amb el món contemporani, connectant-los amb debats actuals.

    Les editorials són conscients de la importància de la lectura d’aquestes obres de la literatura universal i de l’interès que susciten. Algunes d’elles s’han adaptat al públic infantil, així com els seus autors, perquè els infants els coneguin i sobretot perquè a l’edat adulta no els estigmatitzin. Igualment, podem trobar mil edicions diferents: amb comentaris o sense, de celebracions del naixement de l’autor o de la mort, de la primera edició, sense censures. Tot amb un denominador comú mirar de destruir el mur per la seva lectura i amb l’objectiu final de posar un clàssic a la nostra vida.

    Article de David Rebollo (estudiant de C2 del CNL Osona)

     

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Sempre és un bon moment per llegir un clàssic

    Quan parlem de clàssics no hem d’etiquetar aquestes obres literàries com a llibres complexos, lluny de nosaltres i de les nostres vides, avorrits i difícils de comprendre. No, aquest no és el cas. Els clàssics tenen molt per ensenyar i molt per oferir. Qualsevol moment de la vida pot ser bo per endinsar-se en la lectura d’un llibre.

    El fet que un text s’etiqueti com a clàssic o com a gran obra literària és que encara té alguna cosa a dir. En efecte, els textos clàssics no passen de moda, atès que s’hi tracten temes universals i transversals, i mostren part de la memòria social, històrica i col·lectiva.

    Però, que passa amb els joves lectors? Hi ha qui defensa la lectura d’obres mestres a l’aula, els troben imprescindibles en la formació acadèmica. En canvi, els detractors diuen que aquestes obres no van ser escrites per als joves i difícilment gaudiran d’una lectura tan complicada i feixuga. Crec que només és qüestió de saber trobar llibres que connectin amb els diferents públics. Fins i tot hi ha llibres que, segons es llegeixin en un moment o un altre, poden agafar significats totalment diferents. Per exemple, Rebel·lió a la granja, de George Orwell, que tracta temes com la injustícia o l’abús de poder, és un llibre que, llegit en diferents etapes de la vida, prendrà un significat o un altre segons el moment.  Ara bé, un llibre pot no atraure’ns en un moment donat i, en canvi, captar el nostre interès al cap d’uns anys quan el trobem dins un calaix, tot polsegós, esperant que arribi el moment idoni per captivar-nos.

    Així doncs, existeix un immens ventall de clàssics que esperen a ser llegits, no tenen pressa, amb paciència capten l’atenció d’un lector aquí o allà, i un cop algú en comença la lectura, passa a formar part de la seva vida per sempre més.

    Article de Ginny Martens (estudiant de C2 del CNL Osona)

    Article complet