El fragment del mes

Vaig clavar els ulls al cel rúfol i espès. Em vaig deixar caure de genolls sobre el terra rugós. Amb les mans fent cassoleta vaig començar a llegir sures de l’Alcorà, les primeres paraules que tots els musulmans saben, o haurien de saber. Jo les devia sentir quan encara era al ventre de la mare i les devia desar en algun lloc de l’inconscient. Vaig abaixar la mirada, lacònica. L’inici del meu plor va evidenciar una profunda desesperació. Ell era mort, i jo encara no m’ho acabava de creure.

Fragment de Que Al·là em perdoni, de Laila Karrouch (Nador, 1977)

 

 

 

 

  • La Naturaleza, Paisaje, Campo, Maizal

    Aquest blog del Centre de Normalització Lingüística d’Osona té el propòsit d’encomanar el poderós desig de llegir.  Així que, si encara no sou gaire amants dels llibres, ens agradarà moltíssim que aviat arribeu a ser-ho. 

    Bones i felices lectures!

     

    Article complet

  • Al maig, nous grups de reforç de lectura!

    Aquest mes de maig, al CNL Osona tornen amb força els grups de reforç de lectura per a alumnes, antics alumnes i aprenents del projecte Voluntariat per la Llengua. En el context actual, el format de l’activitat tornarà a ser virtual.

    Del 17 de maig al 17 de maig, aquests alumnes, en grupets dinamitzats per voluntàries, practicaran la comprensió lectora, la pronunciació i l’expressió oral.

    En aquesta ocasió s’han triat els dos llibres de lectura fàcil Conèixer Miquel Martí i Pol i Kafka i la nina viatgera, que les biblioteques de Torelló, Manlleu i Vic han facilitat a les persones interessades.

    Bones i felices lectures!

    Dos grups, els dilluns i els dimecres

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (II)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    El vel de la deessa, de Glòria Sabaté

    el vel de la deessa-9788466426671

    “Seia, immòbil i expectant, davant la taula menuda, amb els ulls fixos en un punt de la paret del davant i la respiració agitada. Gruava la seva arribada, aviat sentiria la seva puresa i es despullaria de qualsevol lligam amb la trista realitat física que l’envoltava.

    I l’esperit desencarnat vingué. I ella el guaità com en un mirall, l’escoltà i, a contracor, va començar a escriure tot el que li dictava:

    Van cremar 300 llibres i creien que tot havia acabat. Però llavors molts de nosaltres començàrem a parlar amb els morts.

    I un llibre se salvà.”

    Així comença El vel de la deessa, de Glòria Sabaté, l’obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica del 2020. Situada a la Barcelona modernista de principis del segle XX, tot just acabada la Setmana Tràgica. Les protagonistes són dones que se senten lliures per poder canviar el seu destí i que lluiten per la seva emancipació mitjançant la maçoneria, l’espiritisme, la teosofia i el feminisme.

    La novel·la combina molt bé la barreja entre personatges ficticis i reals, potser perquè l’autora és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i, abans, ja havia publicat diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval i una altra novel·la, La filla de Lilith, situada a l’Edat Mitjana.

    Així, la Mariona, la protagonista, coneix algunes de les dones més influents de l’època, com Carme Karr i l’ambient de la revista Feminal, la pintora Lluïsa Vidal o l’escriptora i activista Ángeles López de Ayala. L’Àngels encapçala la Societat Progressiva Femenina, un grup de francmaçones que s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.

    La descoberta d’una biblioteca peculiar posa aquestes dones sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Malauradament, només una persona coneixia el parador de la relíquia, i acaba de morir.

    Però no avancem els esdeveniments i continuem llegint:

    “Barcelona, 1910. Al cementiri Nou la mort distingia entre rics i pobres. Com una opulent ciutat de marbre, la moderna necròpolis s’enfilava per la muntanya, al sud-oest de Barcelona, sense aturall. La part més allunyada i humil, sobre la via de Sant Carles, el racó dels no desitjats, acollia, indiferent, el cos de l’Amalia. Aquell matí de diumenge del mes de març la silueta d’una dona prima s’esmunyia pel carrer flanquejat de xiprers ufanosos fins que s’aturà davant de la tomba, plena de flors, de la dona soterrada ara feia gairebé un any…”

     

     

     

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (I)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    Les lleialtats, de Delphin De Vigan

    Barcelona: Edicions 62, 2019. Traducció de Jordi Martin Lloret.

    Delphine de Vigan ( Boulogne-Billancourt, 1966) és una autora francesa que ha entrat amb força al panorama literari internacional.  Els seus llibres:  Els dies sense fam (2001),  No i jo (2007), Res no s’oposa a la nit (2011), Basat en una història real (2015) són escrits a partir de les seves experiències personals. En l’obra que us vull recomanar no és així, aquí els protagonistes són dos joves adolescents d’avui.

    L’obra està estructurada en quatre personatges que van alternant les seves veus en cada capítol: Théo i Mathis, amics adolescents, i Cécíle i Hélène, mare i mestra, dues dones adultes i per tant amb  mirades contraposades a la dels nois. Cada personatge arrossega una experiència familiar que condiciona les seves actituds i això va creant la trama argumental.

    Quan vaig agafar el llibre de Delphine de Vigan amb la idea de fer-ne una ressenya no m’imaginava fins a quin punt em trasbalsaria aquesta lectura. Per mi, el títol del llibre defineix perfectament el tema principal: les lleialtats i per tant les relacions humanes.  L’altre tema, igual d’important és la relació dels adolescents amb l’alcohol.

    La lleialtat és un sentiment que, segons el diccionari, fa que una persona no enganyi ni traeixi els altres i que  li atribuïm un valor positiu. Llegint el llibre jo ho poso en dubte. La lleialtat que ens humanitza i crea llaços invisibles envers els altres és  alhora un límit a la nostra pròpia llibertat. La lleialtat no permet a Théo explicar res del seu pare malalt de depressió, Cécile no avança per la lleialtat conjugal, Hélène arribarà a l’extrem de perdre la feina per mantenir-se lleial a ella mateixa i ajudar el seu alumne.  La complexitat de les relacions, llaços fraternals que ens lliguen i no permeten avançar.

    L’altre gran tema: els protagonistes d’aquesta història són adolescents greument ferits per l’entorn familiar, però també per al moment que els ha tocat viure, un món virtual i de xarxes que aïlla. Adolescents que viuen en solitud, que els fa molt vulnerables a la depressió. Théo troba en l’alcohol la força necessària per seguir i això extrapolat a una escala mundial s’ha convertit en un seriós problema.

    És una lectura molt potent, de ritme ràpid, que sacseja i que ens fa reflexionar, però no ens sentim derrotats, ens adonem de la importància dels vincles reals, de l’amistat, de tot allò que sí que ens pot salvar; de fet, Mathis trenca les lleialtats i potser alguna cosa es podrà arreglar.

    Si us agrada aquest llibre, us recomano també el més recent de l’autora, Les gratituds, en què segueix explorant aquests sentiments que ens defineixen com a societat.

    Recomanació de Gemma Surribas

    Biblioteca Dos Rius, de Torelló

     

    Article complet

  • L’alumna del Bàsic 3 Thaniga Glahan recomana un llibre per Sant Jordi!

    https://youtu.be/f_Dii1qUNT0

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (4)

    Us comparteixo a continuació un petit fragment del llibre que he llegit i que m’ha agradat tant: La memòria de l’aigua, de Montse Barderi.

    Estimada Kraus,

    Ja no tinc por de veure sempre els mateixos arbres, les mateixes pedres, el mateix cel, el mateix mar de cada dia, el meu cos repetit i finalment envellit entre les hores, les meves paraules, sempre iguals, el meu univers petit, amb idèntics anhels i temences. Perquè enlloc del món sóc l’essència del món si no és a casa meva.

    I no em fa por viure, i reviure, i tornar a sentir, donar-me, rebre’t, les vegades que calgui i més, una vegada i una altra, perquè t’estimo i estimo la vida.

    I el que visqui poc o molt, ho viuré amb una estranya però convençuda alegria, i això farà que tot el que hagi de venir es converteixi en una altra mena de triomf.

    T’estimo i sé que moriré estimant. Vine. Em trobaràs esperant-te sense esperar-te.

    Recomanació de David Marín

    Article complet

  • Per Sant Jordi, el CNL Osona us regala un conte

    Com cada any, el CNL d’Osona, La Farinera, l’Associació Tapís, Escènic Vic i l’Escola de Música elaboren conjuntament un conte per Sant Jordi. Es tracta de la publicació d’un llibre imprès artesanalment, i que també té una versió digital.

    El títol d’aquest any, La Perlette, és típic de França. A partir del dia de Sant Jordi es podrà adquirir a les llibreries, a la parada de l’Associació Tapís i a La Farinera. El llibre inclou un codi QR que et porta a la versió digital, amb la possibilitat de veure les imatges creades per l’alumnat en realitat augmentada.

    Un treball col·laboratiu magnífic que no us podeu deixar perdre!

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (3)

    Us deixo un fragment d’un llibre que sovint recomano: La platja dels inútils, d’Àlex Nogués, il·lustrat per Bea Enríquez, traduït per Anna Llisterri i editat per Akiara Books.

    “Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil. Ho vaig dir a classe. A la professora se li va ficar al cap de preguntar-nos què volíem ser de grans. Futbolistes, youtubersgamers, metges, astronautes…un parell van dir que volien ser mestres. I quan em va tocar a mi vaig ser sincera: Jo vull ser inútil.

    Tothom va riure. Amb ganes. I la Núria, la mestra, es va enfadar moltíssim. Va pensar que intentava riure’m d’ella, rebentar-li la classe o una cosa d’aquestes. Està clar que ningú em va entendre.”

    Recomanació de Marta Brugalada

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (2)

    “Primera part: Gorgs”, fragment del llibre El temps de les cireres (1976), de Montserrat Roig

    El dia que va veure per primera vegada la pintora Harmonia, la Natàlia va començar a entendre que hi havia dones que no es planyien, com la Patrícia, ni s’amagaven dels altres, com la Judit. La Judit s’havia ferit des que ella tenia vint anys i la Natàlia fugia d’aquells ulls maragda que volien expressar tant.

    M’agradaria afegir-hi un altre fragment d’una novel·la que em va agradar molt i que aprofito per recomanar-vos.

    “Primera part”, fragment del llibre La felicitat (2001), de Lluís-Anton Baulenas

    Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps. Un massa imponent de gent es concentrava a la plaça Catalunya en ocasió de l’homenatge popular a Àngel Guimerà. Feia un mes i mig de l’última bomba i la gent passejava contenta.

    Recomanacions de Marta Pérez

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (1)

    “El llamp”, fragment del llibre Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà

    Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropa-va. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tots plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil•litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

    Recomanat per Maria Teresa Bretos

    Article complet

  • La biblioteca Joan Triadú de Vic ens recomana…

    Estrenem el mes d’abril amb una altra recomanació experta: tot un luxe. Hem demanat a totes les llibreries i biblioteques de la comarca que ens suggereixin títols que els agradin, títols preferits, i aquest ja és el segon. Si voleu saber la lectura triada per la biblioteca Joan Triadú de Vic, mireu aquest vídeo.

    Article complet