El fragment del mes

LA FELICITAT NO ÉS COMPLETA

Durant aquell curs, el mestre de l’Àngel Mauri era el senyor Comas: alt i prim, d’un color entre el raïm moscat i l’oliva verda, amb unes mans llargues, de dits sarmentosos, i uns cabells negres i bruts que, quan s’enfadava, li queien desordenadament davant els ulls. El senyor Comas havia estat dotat per la Providència d’una veu profunda i gutural. La circumstància -gens inhabitual a l’època- que fumés a classe el feia encara, potser, més temible.

Fragment del títol La felicitat no és completa, de Vicenç Pagès Jordà (1963-2022)

 

 

  • Aquest blog del Centre de Normalització Lingüística d’Osona té el propòsit d’encomanar el poderós desig de llegir.  Així que, si encara no sou gaire amants dels llibres, ens agradarà moltíssim que aviat arribeu a ser-ho. Bones i felices lectures!

     

    Article complet

  • Lectura de nivell elemental

    Maic, de Tina Vallès (Baula, 2011)

    En Maic és un nen de vuit anys que surt cada nit a buscar el pare perfecte perquè no sap qui és el seu. Com la seva mare, que també en busca un, de pare perfecte. Té una àvia que viu lluny.

    No pot exercir de nen, ja que sovint s’ha de quedar sol amb el seu ‘germanet immòbil’. Posa nom al que viu i a les persones, moltes veïns que l’ajuden, amb sobrenoms inventats, perquè a la seva vida tot són absències.

    Podria semblar literatura juvenil, però no ho acaba de ser. Un llibre tendre i profund, dur a estones, molt ben escrit, que no deixa indiferent i que fa reflexionar sobre les relacions personals i socials. Molt recomanable.

     

    (Suggeriment d’Ariadna Viñas, professora del SLC de Vic)

     

     

     

     

     

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Albert Canadell Vilalta

    ALBERT CANADELL VILALTA

    Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963) és un escriptor singular que es defineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998)Diari d’un il·luminat (1998)Els Camins del MandalaDos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

     

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Jacint Sala Codony

    JACINT SALA CODONY

    Jacint Sala Codony, poeta i dramaturg manlleuenc, va morir el passat 13 de febrer de 2022. 

    Nascut a Manlleu l’any 1945, es va llicenciar en pedagogia per la Universitat de Barcelona i després es va dedicar uns anys a l’ensenyament de la llengua catalana. També va estar al capdavant de l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu fins que les complicacions de salut li van impedir continuar amb la seva activitat laboral.  

    Tot i que la seva trajectòria literària es va basar principalment en la poesia, també va escriure teatre, narrativa i va estar vinculat al Cercle literari Cau Faluga i als grups teatrals El Rusc Llambrot teatre. Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, del llibre Cants de cada vegada l’any 1985.  

    La seva obra va ser premiada en diverses ocasions i en destaca els Jocs Florals de Barcelona amb la Viola d’Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l’Englantina d’Or (1990). L’any 2014 va publicar Me’n vaig, un llibre de poemes que recollia les seves motivacions poètiques i que semblava un comiat literari. Però tot i això encara va publicar tres poemaris més, Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). 

    La mort té por de viure’m, i s’espera 

    que agafi el son i m’hi pugui assemblar. 

    Si goso encendre el llum, des del mirall 

    dels vidres entelats de la finestra, 

    em mira sorneguera com la miro. 

    Torneig acerb de gossos expectants. 

    (Estrofa d’“Insomnis”) 

    Me’n vaig, de Jacint Sala. Pagès Editors.  

    Fonts: 

    Biblioteca Joan Triadú de Vic i Enciclopèdia Catalana  

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Pilar Cabot i Vila

    PILAR CABOT I VILA

    Pilar Cabot i Vila (1940-2017) va ser  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

    De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

    Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

    Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

    Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

    Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

    Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de La Marxa de Catalunya (1992)

    Article complet

  • Ja falta poc perquè s’inauguri la biblioteca Pilarín Bayés de Vic

    Vic és a punt d’inaugurar un nou espai dedicat a la lectura

    Falten 33 dies, 4 hores i 16 minuts, tal com figura a la seva web, perquè s’inauguri, el proper 7 d’octubre, la nova biblioteca Pilarín Bayés de Vic.

    A banda de presentar-se com un espai de lectura, neix amb el propòsit d’esdevenir un punt de trobada, que comptarà amb espais reservats a la música, sales de treball i reunions, aula multilingüe, bar i restaurant, aula d’informàtica, sala infantil, sala d’actes… També acollirà una Oficina d’Atenció Ciutadana.

    Ja tenim ganes d’anar-hi a llegir, i desitgem que sigui tot un èxit per al foment de la lectura.

    Article complet

  • Quin llibre llegiràs aquest estiu?

    Aquest mes de juliol, amb les vacances a tocar, els suggeriments arriben de part de tècnics del CNL Osona. Us deixem els títols que tenen previst llegir, a veure si us engresquen. 

    Un dels llibres que tinc previst llegir-me aquest estiu és A sang freda (In Cold Blood), del periodista i escriptor nord-americà Truman Capote, escrita entre a Palamós i Platja d’Aro, i publicada l’any 1966. La novel·la explica el brutal assassinat de quatre membres d’una família de Kansas. Tinc previst també, un cop l’hagi llegida, gaudir de la pel·lícula de Richard Brooks amb el mateix títol a Filmin, i voldria escoltar la banda sonora de la pel·lícula creada per Quincy Jones. Ja ho veieu, se’m gira feina per vacances! 

    (Alícia Andreu)

    Aquest estiu llegiré la traducció al català De l’orador, de Marc Tul·li Ciceró, tres volums de la Fundació Bernat Metge, traduïts per Salvador Galmés i editats el 1933. A part de l’interès que em susciten, me’ls llegiré per tenir més eines per ensenyar a ben parlar en públic en el C2, i també per aprendre’n per a mi mateix.

    (Francesc Vall-llobera)

    De vegades a l’estiu trio una temàtica totalment de lectura i aquest any no serà l’excepció. Un dels llibres triats per aquest estiu és aquest, Cuina! O barbàrie, de la Maria Nicolau. No és ni un llibre de cuina ni un llibre de receptes, sinó un llibre de cuinar. Quan vaig escoltar la seva autora, la Maria Nicolau, a la presentació d’aquest llibre ho vaig tenir clar: vull llegir-lo. Estic d’acord amb ella que cuinar és un art i hauria de ser el nostre dia a dia i no un “sortir del pas”, “alimentar-nos per viure”, “atipar-nos i punt” i intentar evitar la frase “no cuino perquè no tinc temps”. Tinc ganes doncs de descobrir aquest llibre precisament per això: per fer-me adonar de la importància de l’art de la cuina i del goig de compartir-la. La reflexió que faig abans de llegir-lo és que nosaltres som els responsables de la manera com vivim i com volem viure. I la cuina ocupa una part important del nostre dia a dia. Cuineu! No sigueu bàrbars!

    (Judith Vidal)

    Aquest estiu tinc ganes de llegir Boulder, l’obra que em falta per tancar el famós tríptic de l’Eva Baltasar. M’atrapen els personatges femenins d’aquesta autora, i la capacitat d’obertura i flexibilitat que transmeten les seves actituds i vivències. La intensitat del llenguatge i la contundència de les imatges arrodoneixen l’equació.

    (Ariadna Viñas)

     

    Article complet

  • ‘El carrer de les camèlies’, la recomanació de l’Ariadna Romano, estudiant del nivell C2 de català

    Els estudiants del nivell C2 de català recomanen llibres

    El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda

    La infantesa de l’autora, Mercè Rodoreda, transcorre en el barri barceloní de Sant Gervasi, en un ambient tranquil, envoltada dels seus pares i de la figura de l’avi, que li va saber inculcar la passió per la lectura i les flors. El 1928, Rodoreda es casa amb el seu oncle matern, catorze anys major que ella. Mai accepta aquest matrimoni, fruit del qual va néixer el seu únic fill, afectat per problemes de salut mental.

    Arran de les vivències personals viscudes, tria la literatura com a alternativa d’evasió. S’inicia amb col·laboracions en diaris i revistes, i posteriorment escriu algunes de les seves grans novel·les, com Aloma (1938), La plaça del Diamant (1962), El carrer de les Camèlies (1966, premi Sant Jordi), Jardí vora el mar (1967), La meva Cristina i altres contes (1967), Mirall trencat (1974), Quanta, quanta guerra… (1980, premi Crítica Serra d’Or) i La mort i la primavera (1986, premi Crítica Serra d’Or 1987).

    El carrer de les Camèlies el dedica a la seva mare, Montserrat Gurguí, morta el 1964. Aquest relat agredolç, explicat en primera persona i en època de postguerra, exposa elements autobiogràfics presents en la seva infantesa. La temàtica és essencialment femenina i l’acció està centrada en relacions amoroses, descrites amb llenguatge senzill i planer.

    Aquest clàssic relata la història de Cecília Ce, una nena abandonada, recollida per un vigilant nocturn i entregada als peus de la porta d’una casa benestant barcelonina. Allí, hi viu una parella, sense fills, que l’acull i la cria, però que no la reconeix com a pròpia. Cecília s’adona com la seva vida i el seu passat no pertanyen a l’ambient on es cria. Per això, des de ben petita, s’escapa de casa.

    Enamorada de l’Eusebi, un noi que ha conegut en una de les seves escapades, decideix marxar per sempre, sense avisar, amb la intenció d’iniciar una vida idíl·lica i escollida per ella. En aquesta etapa descobreix el sexe, però també la precarietat absoluta i la dificultat de buscar-se la vida. A partir d’aquest moment comença a “fer senyors”. Els homes juguen un paper crucial. La seva vida no és fàcil; es veu marcada per la soledat, la prostitució, múltiples avortaments, la inestabilitat, la dependència econòmica dels homes amb els quals està i la violència de gènere.

    Cecília va envellint i, alhora, el seu personatge evoluciona i es transforma. Tot i que fracassa perquè no troba les seves arrels ni cap figura masculina que l’estimi vertaderament, aprèn a capgirar la situació. Deixa el paper passiu que havia adoptat fins al moment i aprofita les situacions per obtenir-ne benefici econòmic. Simbòlicament, tanca aquesta etapa en el moment que visita l’home que la va recollir, al final de l’obra.

    En conclusió, Mercè Rodoreda ens eclipsa una vegada més. Amb aquesta obra literària ens trasllada al context històric de la primera meitat del segle XX a Catalunya; a la cartografia d’una Barcelona derrotada, a la recerca de la identitat d’una dona sense orígens i al seu món interior i caòtic.

     

    Recomanació d’Ariadna Romano Funcasta, estudiant del nivell C2 de català del CNL Osona

    Article complet

  • ‘La mort de l’abat’, la recomanació d’en Marc Moyano Llandres, estudiant del nivell C2 de català

    Els alumnes del nivell superior de català (C2) recomanen lectures

    La mort de l’abat és la primera obra de Jordi Juvé Piñol. Nascut a Lloret de Mar, va treballar de dibuixant i càmera a la televisió local de Lloret i, fins i tot, va escriure i dirigir un curtmetratge. Malgrat que la seva professió (protèsic dental) no té gaire relació amb la història, ha decidit ambientar el seu primer treball literari en la Catalunya del segle XIV.

    La novel·la ens situa a la missa del gall de l’any 1350; un grapat d’ encaputxats irromp de forma violenta a l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat i fereix de mort el seu abat, davant les mirades atemorides i esgarrifades dels feligresos. Davant l’absència del rei Pere III, que es troba a les Corts de Perpinyà, el Veguer de Barcelona encomana a en Raimond de Rovira, un cavaller de la baixa noblesa catalana, que es desplaci fins al monestir per tal d’esclarir els fets i, si és possible, detenir-ne els culpables.

    Acompanyat del seu servent, l’Iscle, en Raimond anirà descobrint que les aparences sempre enganyen, i que la set de poder i els instints humans més censurables poden provocar jocs d’interessos en què ningú és qui sembla ser. Vigilàncies, viatges a cavall, entrevistes i persecucions endinsen el protagonista en una aventura en forma de teranyina en la qual és difícil dibuixar els marges entre realitat i sospita.

    El primerenc Jordi Juvé ha optat per una novel·la històrica per dur a terme el seu primer treball. La mort de l’abat, sense ser una obra extensa (143 pàgines), barreja personatges reals i documentats amb elements creats a propòsit per dotar de consistència un relat purament policíac però esquitxat de detalls més inherents a la naturalesa humana, com l’amor.

    La història es fàcil de seguir, ja que relata els fets de manera cronològica, sense salts temporals, excepte els imprescindibles per aclarir algun esdeveniment que ho requereixi, com, per exemple, situar l’origen del plet que el monestir i un noble van tenir anys abans de l’assassinat. A mesura que avença en el llibre, el lector va configurant-se una idea global del missatge intrínsec sobre el qual l’autor vol incidir: que les influències, els favors, la sensació d’impunitat dels poderosos i la indefensió de les classes socials més desfavorides, no són característics del  mon contemporani.

    Juvé confronta dos dels estaments més influents al llarg de tota la història, el clergat i la noblesa, col·locant al bell mig d’aquesta tibantor en Raimond, que, en nombroses ocasions, tot i ser noble, es troba totalment fora de lloc, obligat a atorgar certa confiança a personatges que no li n’inspiren. Tot el llibre, en conjunt, és una reflexió envers el càstig, el crim, la llei i els seus defensors, i de com es poden manipular al gust de qui té influències, desviant l’atenció cap als més desfavorits.

    En definitiva, és un llibre molt recomanable per a qui estigui interessat en la història, els crims i el procediment i personatges emprats en la seva persecució i esclariment a l’edat mitjana. Amb un llenguatge culte però gens recarregat, resulta de fàcil lectura, fins i tot per a un públic poc familiaritzat amb novel·les històriques, i que se sentirà un acompanyant més d’en Raimond i l’Iscle en aquesta aventura.

    La mort de l'abat (Catalan Edition) de [Jordi Juvé Piñol]

    Recomanació de Marc Moyano Llandres, alumne del curs superior de català (C2) del CNL Osona

     

    Article complet

  • Per Sant Jordi, llegim encara més

    Per Sant Jordi, llegim a classe i a casa

    Aquesta setmana, un grup d’estudiants del nivell Bàsic 3 de Vic ha fet un petit treball de Sant Jordi a classe, per donar a conèixer una de les dates més assenyalades del calendari.

    L’activitat ha consistit a mirar un vídeo breu que explicava la llegenda, en la seva versió més clàssica, i a comentar les parts de la història, i els personatges. Un cop treballades la comprensió oral i l’expressió oral, han triat un llibre de poesia, adequat al seu nivell de llengua, per llegir-se’l en parelles. Han après paraules noves, han treballat la lectura en veu alta i han passat una bona estona.

    També, per celebrar la Diada i durant tota la setmana, al SLC de Vic tenen al seu abast una paradeta amb llibres, per triar  i remenar. Tot l’alumnat, doncs, té l’oportunitat d’escollir algun títol per emportar-se’l a casa.

    Bones i felices lectures. I bona Diada de Sant Jordi!

    Article complet

  • Es presenta a Vic el llibre ‘La llegenda de Cantuña’

    El CNL Osona presenta el conte de Sant Jordi, La llegenda de Cantuña

    Ahir al vespre, 20 d’abril, La Farinera Centre d’Arts Visuals  de Vic va acollir la presentació del llibre La llegenda de Cantuña.

    Es tracta d’un conte col·laboratiu que s’edita cada any per Sant Jordi. El projecte va néixer el 2014 entre el CNL Osona i La Farinera, i ha anat creixent i sumant col·laboracions: l’Associació Tapís, Escènic Vic i l’Escola de Música i Conservatori de Vic. Cada entitat aporta el talent dels seus alumnes per crear un llibre que és una còpia única.

    Aquest any, es tracta d’una història d’origen equatorià que explica la llegenda de la construcció de l’església de Sant Francisco de la ciutat de Quito.

    En podeu trobar exemplars a les llibreries de Vic, a l’Associació Tapís, a La Farinera, a la llibreria Contijoch de Manlleu, a Can Manolito, de Roda de Ter, i a les parades de l’Associació Tapís, durant la Diada de Sant Jordi. No us el deixeu perdre!

    Bon Sant Jordi a tothom! Que gaudiu molt de la lectura.

    Article complet