El fragment del mes

Però a mi doneu-me setembre. Tot recupera el seu ritme i canvia la llum (···). El sol fa una llum filtrada i el vent fa flexions, agafa to muscular. És el temps en què toca “plegar” avellanes i és temps de verema. I quin plaer més gran no hi ha que menjar-se una figa, ja sigui de coll de dama, de pit de reina, o de bec de perdiu, fins i tot de tres fan càrrega. Collida de l’arbre encara és més saborosa.

‘Enveja de setembre’ (17 de setembre de 2011), del dietari La pausa dels dies, de Xavier Grasset

 

 

  • Aquest blog del Centre de Normalització Lingüística d’Osona té el propòsit d’encomanar el poderós desig de llegir.  Així que, si encara no sou gaire amants dels llibres, ens agradarà moltíssim que aviat arribeu a ser-ho.

    Bones i felices lectures de tardor!

     

     

     

    Article complet

  • Llibreria La Distreta (Torelló)

     

    Si et distreus, que sigui llegint.

    640865959

    @ladistreta_llibres

     

     

     

    Article complet

  • Llibreria Vuk (Torelló)

     

     

     

    vukllibres@gmail.com

    609615758

    @vukllibres

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Salvador Giralt

    Personatges literaris d’Osona. Salvador Giralt

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Salvador Giralt (Barcelona, 1945), que és poeta, narrador i rapsode. Viu des de fa molts anys a Sant Hipòlit de Voltregà i és amant de les llargues caminades per arreu de Catalunya i presideix la Societat de la Migdiada. És matemàtic de professió i es dedicà a l’ensenyament secundari fins que es jubilà. 

    Escriu des de la primavera de l’any 1985, quan les muses el visitaren a l’Estany de Banyoles. Des d’aleshores conrea la poesia i la narrativa, i es dedica amb tota la passió del món a declamar versos acompanyat dels músics Jordi Rallo i Marc Egea. És amant de la poesia clàssica i trobadoresca i la seva literatura gira a l’entorn de la natura, el menjar i la vida quotidiana, que és la vida real. 

    S’estrenà en el camp de la novel·la amb L’Entrepà (Labreu Edicions, 2012) i darrerament ha publicat Una sortida al Parnàs (Edicions Tremendes, 2020) i El camí del monjo. Converses amb Ramon Ribera-Mariné, monjo de Montserrat al Santuari del Miracle (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2021). El 2017 publicà el llibre de poesia La font del Vi (Editorial Emboscall). 

    Una sortida al Parnàs fa un crònica d’una excursió a Sant Martí Xic, a Osona. L’excursió va tenir lloc, efectivament, i és un retrat humorístic d’aquesta experiència col·lectiva. Al grup dels excursionistes la poesia era l’element aglutinador i hi trobem personatges de ficció que tenen el seu referent directe en poetes d’Osona. Busqueu-los i identifiqueu-los! 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Jaume Coll Mariné

    En Jaume Coll Mariné és un poeta i músic osonenc. Combina la poesia, la traducció i l’edició amb la música, és baixista i contrabaixista al grup de pop-rock Obeses. 

    És llicenciat en Filosofia i és doctorat en Traducció, Gènere i Estudis Culturals a la UVic, amb un estudi  sobre Segimon Serrallonga. També té el màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes, de la UAB. 

    L’any 2017 va guanyar per unanimitat del jurat el premi Ausiàs March de poesia pel llibre Un arbre molt alt. El 2019 va rebre el premi Cavall verd – Josep Maria Llompart de l’AELC al millor llibre de poesia publicat el 2018, també per Un arbre molt alt. El 2020 va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de Memorial, d’Alice Oswald. Així mateix ha traduït un altre llibre de la mateixa autora, que encara s’ha de publicar. Aquest passat 2022 ha guanyat el III Premi Verdaguer de Recerca amb l’estudi de Los Jardins de Salomó. Càntic dels càntics de Jacint Verdaguer. En farà l’edició crítica. 

    És editor i col·laborador de la revista digital de crítica literària La lectora i també és membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions. 

    És professor a la UVic i a la UPF. Va obtenir una beca de la Generalitat per la traducció de l’anglès medieval al català de l’obra Beowulf. També va traduir l’obra de teatre El Papa d’Anthony McCarten, que es va representar al teatre Akadèmia de Barcelona a finals del 2022. 

    De la seva obra poètica destaca la natura, el pas del temps i l’intertextualitat amb la tradició literària catalana, amb una mirada plena de matisos i colors. El naixement a Muntanyola i l’existència al costat de la natura, a partir de l’observació de la vida quotidiana a pagès, es fa present en gairebé tot els poemes. S’inspira en la poesia catalana del segle XX i la poesia anglosaxona de Robert Frost i Ted Hugues. 

    La mètrica, la rima i el ritme tenen un paper important en la seva creació. Com diu l’editor Jordi Cornudella: “Jaume Coll mostra una habilitat extraordinària de les eines de la retòrica i per l’extraordinària projecció d’imatges d’un territori concret que es visualitza a través dels seus poemes”. 

    Article complet

  • Què us recomanem aquest estiu?

    L’equip del CNL Osona recomana lectures per a aquest estiu

    L’acabadora (Recomanació d’Alícia Andreu)

    Si teniu ganes de llegir una novel·la curta que us absorbeixi potser entre una i dues tardes, amb una cadència de fets magistral, bella, poètica, i amb un relat que us portarà a descobrir la Sardenya de meitat del segle XX -els costums ancestrals, les relacions veïnals– L’acabadora, de l’escriptora sarda Michela Murgia, és la vostra opció d’aquest estiu.

     

    Sobre l’amor  (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Joan Barril ha escrit articles d’opinió durant anys i panys en diversos diaris. Aquest llibre és un recull temàtic que repassa els seus articles dedicats a l’amor, en totes les seves vessants; l’amor de parella, l’amistat, l’amor familiar… els articles estan agrupats en diversos blocs i parteixen de fets concrets de l’actualitat en què van ser escrits per reflexionar sobre com els humans ens relacionem. Al final de cada article hi ha un comentari del mateix autor en què actualitza les seves opinions sobre el tema tractat. Una lectura amena i ràpida per emmirallar-se i veure que, al final, tots estimem de manera semblant.

     

    Hamnet (Recomanació d’Assumpta Grabolosa)
    Maggie O’Farrell, a part de descriure la història familiar de William Shakespeare, entre la ficció i la realitat, reivindica amb molta tendresa la figura d’Agnes, la dona de l’escriptor. De fet, Shakespeare no és el protagonista de la novel·la (el seu nom no apareix en tot el llibre) i això permet a l’autora aprofundir en els pensaments i sentiments que podien tenir les dones al segle XVI. El destí reserva a aquesta família un cop dur: la mort de Hamnet, un dels seus tres fills. O’Farrell relata de manera colpidora el dolor d’Agnes davant la mort del seu fill i ens acosta a temes tan quotidians com la vida familiar, l’amor, el dolor i la pèrdua. Una novel·la per sentir i emocionar-se.

     

    Mar de foc, de Chufo Lloréns (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Una novel·la històrica ambientada a la Barcelona en expansió del segle XI que tracta les intrigues de la noblesa barcelonina de l’època alhora que descriu el creixement de la ciutat com a important port comercial. L’autor ens transporta a un Mediterrani ple d’intercanvis comercials a través del qual es van forjar grans fortunes que al llarg del temps han anat impregnant de caràcter mercantil la societat catalana. Un best seller dels de sempre, una pel·lícula llarga impresa per evadir-se de la calor, oblidar l’actualitat i distreure’s durant les vacances.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Gabriel Salvans Ferrer

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

    Té editats ja uns quants llibres de poesia: Carallot. 60 dies de poesia (2011), 100 sonets sol solet (2013), Octubre. 52 poemes i una cançó enamorada (2014), Fotografies. Un poema per a cada dia de l’any (2016), Els arbres del camí (2016), Nadales des de Sant Martí Xic (2004-2016) i Tanta set (2021).

    En paraules de Biel Barnils, Salvans escriu amb la mirada d’un fotògraf i, per aquest motiu, els seus versos són plens d’imatges i colors. El mateix Salvans ha manifestat obertament el seu interès a fi que el llenguatge fotogràfic, el vocabulari associat a aquest art al qual s’ha dedicat tota la vida, no es perdi, i per això el fa sortir en la seva poesia. Lligat amb aquesta visió, afirma que a la vida quotidiana “has d’anar amb ulls de mirar, fer-te conscient del que passa”.

    Salvans ha explicat en alguna ocasió que durant el confinament, arran del context de la pandèmia, tot endreçant per casa va trobar una llibreta feta artesanalment. En aquell moment, la troballa el va motivar a escriure, a mà, el que seria l’obra Tanta set, que inclou tres sèries de poemes. Tot va començar, en aquest cas, com un divertimento i una reacció, en certa manera, al que s’estava vivint, amb un to que ell qualifica de “entre crític i divertit”. Amb aquest punt d’ironia, i amb l’aire enjogassat i l’actitud rebel que acompanyen la seva obra.

     

     

     

     

    Foto cedida per El 9 Nou.

    Autor: Albert Llimós.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Maria Dolors Orriols Monset

    Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 – Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.  

     Orriols va néixer al número 9 de la plaça Major de Vic, a can Merino, en el si d’una família catòlica, liberal i catalanista. De ben jove, es casà i es traslladà a Barcelona, on naixeria el seu primer i únic fill.  Des de petita, Orriols sempre s’havia sentit atreta per l’art i la literatura, però no seria fins al 1937, que emprendria la seva carrera literària. El 1949 va publicar el recull de contes Cavalcades; el 1950, la novel·la Retorn a la vall, i un any més tard, un altre recull, Reflexos 

     El 1952, edita la revista Aplec (1952), que fou frustrada per les autoritats franquistes. El 1947 fa el primer viatge a París i, allà, s’introdueix en els cercles intel·lectuals dels cafès parisencs. Més tard, als anys setanta, torna a la capital francesa, on fa llargues estades per escriure.  El 1990, finalment, veu la llum la seva novel·la El riu i els inconscients (1990), escrita als anys cinquanta, la seva obra mestra. Es tracta de la primera novel·la en català que descriu l’experiència de la guerra i la postguerra. En aquesta, el riu Gurri, amb la seva veu lírica i atàvica, acompanya el relat de les vivències sòrdides dels personatges, els “inconscients”. 

     Recentment, la publicació de l’estudi Maria Dolors Orriols, viure i escriure (Eumo, 2019), de Montserrat Bacardí, ha impulsat la reedició i la divulgació contemporània de la seva obra, i el fet que, el passat 2022, l’escriptora fos la tercera dona en rebre la distinció de vigatana il·lustre. 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Anton Carrera Busquets

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943), que és poeta, pintor i rapsode. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. 

    És llicenciat en Filologia catalana i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de ben jove cultiva la poesia i fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona el 1991. D’aquest any és el seu magnífic llibre de poesia Tremp d’or (Edicions 62, 1991) en què mostra, per una banda, la seva destresa per escandir versos decasíl·labs precisos i diamantins i, per l’altra, composicions d’arrel oriental com ara les tankes. 

    Ha publicat una quinzena de llibres de poesia i enregistrà com a rapsode tres discos als anys setanta. Els seus darrers llibres de poesia són Recer (Témenos Edicions, 2014) i Aiguaneix (Témenos Edicions, 2020). La seva poesia descriu l’encalç i la captura de l’instant, ben a la vora de la natura i de les creacions humanes. De fet, Recer conté setanta-dues tankes, una per cada capitell del claustre romànic de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. Cada tanka és acompanyada per una fotografia del capitell del qual parteix el poema. En una escriu: “Esventa els grisos / que la claror no juga / a mitges tintes! / Com la podries perdre / si mai no va ser teva?”. 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Carles Dachs Clotet

    Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d’“Els Papers Díscols”, una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l’estada de  traducció de poesia catalana a l’hongarès i a l’inrevés que acull la residència Faberllull d’Olot.

    Tots els seus poemaris han estat guardonats amb un premi. El 2010 va guanyar el Premi Joan Duch per a Joves Escriptors 2009 per Suc de llum (Fonoll); el 2015, el XVII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal per A dalt més alt (Pagès Editors), i el 2021, el Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater i el Premi de Poesia Crítica Serra d’Or per Vent a la mà (Edicions 62). 

    Aquest últim poemari, Vent a la mà, segons el jurat del premi, convenç pel “gran control formal i de la imaginació”, que convida el lector a la reflexió. El llibre, el trobem dividit en tres parts diferenciades de forma i contingut: la primera, unes quartetes d’estructura inusual i d’origen persa, anomenades robayat; la segona, el poema llarg “Duna”, que ens evoca el pas del temps, i la “Tonada”, uns sonets colpidors dedicats a la mort del pare.

    Com a poeta, Carles Dachs vetlla per la bellesa del poema, perquè el ritme dels versos, la cadència de les paraules, la mètrica de la forma i la idea, encaixin d’una manera natural i harmoniosa, que ens suggereix emoció, sinceritat i senzillesa. Així mateix, els seus poemes diríem que són el resultat d’una labor exigent o d’un joc pacient, que es construeix lentament i amb cura, amb la càrrega de la responsabilitat de qui vol fer bé la seva feina.  

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Xevi Pujol Molist

    Continuant amb els articles de persones rellevants d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s’hi va començar a dedicar ‘de debò’, en paraules seves.

    Ha publicat els llibres El satèl·lit d’una engruna (Emboscall, 2008), Mar cendrosa (Fonoll, 2009), Treva d’estàtues, dins Fred de pomes dolces (amb Maria Rovira i Lastra i Rafel Vilà i Nogueras, Viena Edicions, 2011), Deu sonets seguit de Mirall de foc (Emboscall, 2014) i Tremola’ns (Edicions 3i4, 2022).

    Amb Mar cendrosa (amb Joan Teixidor), el 2008 va guanyar el desè Premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. També ha obtingut el XLIV Premi Joan Teixidor de Poesia i el 46è Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó.

    Pujol, a més a més, ha estat traductor del poeta letó Zeļģis, a més d’haver signat traduccions de poesia dispersa de l’alemany i l’anglès, que han aparegut a revistes com Reduccions. Ha traduït a la nostra llengua el llibre Beasts, de Krišjānis Zeļģis, amb el títol Bèsties (Curbet Edicions, 2018).

    Es dedica, a més a més, a participar en recitals, converses, espectacles i festivals de poesia. Ha col·laborat amb la revista digital Núvol.

     

     

     

     

    Autora de la foto: Judith Casas

    Article complet