El fragment del mes

Maciana, una burgesa republicana de casa bona, també havia sofert veient en les espaiades visites que feia a aquell casal, del qual el seu home havia tingut cura amb extrema sensibilitat, com es morien les plantes i els arbres del jardí, com s’enfonsava l’hivernacle, com es degradaven la decoració i els mobles de l’interior, com s’esbucava la bellesa d’uns ambients on ella havia estat feliç.

Tu fores molt pragmàtica: “Estic en contra de la venda i dins la setmana que ve faré una contraproposta de compra. Crec que Vil·la Sonora no pot desaparèixer dins aquesta barbàrie que s’ho menja tot. Mon pare em va dir que dins aquesta societat acrítica i malalta de doblers assajàs de salvar la possibilitat de pensar.” Inventaves una sintaxi de frases tendres, una puntuació de moviments suaus i una respiració de ritmes nous que tot el que t’envoltava semblava tocat per la teva extrema fragilitat.

Fragment de “Rififí a l’Aquàrium”, de Biel Mesquida (Castelló de la Plana, 1947)

Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català 2021

 

  • Aquest blog del Centre de Normalització Lingüística d’Osona té el propòsit d’encomanar el poderós desig de llegir.  Així que, si encara no sou gaire amants dels llibres, ens agradarà moltíssim que aviat arribeu a ser-ho. Bones i felices lectures de tardor!

    Article complet

  • Engeguem els grups de reforç de lectura de tardor

    Aquesta setmana del 25 d’octubre, a Osona engeguem una colla de grups de reforç de lectura: a Manlleu, a Vic i a Torelló. S’han organitzat grups en format presencial i en format virtual, i han tingut molt bona acollida. Aquestes en són les xifres: dotze grups, dotze voluntaris i quaranta alumnes de nivells Bàsic 2, Bàsic 3 i elementals. Les trobades s’allargaran fins al 29 de novembre. Bones i felices lectures de tardor!

    Article complet

  • Llegim +

    A Vic, Llegim +  i Llegim còmics

    Aquesta setmana, l’alumnat dels cursos Bàsic 3, Elemental 1 i Elemental 2 de Vic ha participat en el projecte de ciutat Llegim +, que té com a propòsit promoure la lectura.

    En la tercera edició, enguany el gènere escollit ha estat el còmic, que s’ha treballat amb cada grup classe, amb moltes ganes, amb l’objectiu de conèixer l’oferta de còmic en llengua catalana.

    El resultat final ja es pot veure en forma de mural a la planta baixa del SLC Vic. S’hi han recollit una pila d’onomatopeies, renecs i frases curtes típiques del llenguatge del còmic i la novel·la gràfica. La petita exposició es podrà visitar durant la setmana, del 25 al 30 d’octubre, que arreu hi haurà activitats diverses a l’entorn d’aquest gènere.

    Bones i felices lectures!

    Visualització prèvia de la imatge

    Article complet

  • La llibreria Foster&Wallace de Vic ens recomana…

    Aquesta és la recomanació experta del mes d’octubre, de la mà de la llibreria Foster&Wallace, de Vic.

    La història del Shuggie Bain, de Douglas Stuart
    Traducció de Núria Busquet
    Editat per 1984 ed.

    És l’últim llibre que ens ha agradat molt, molt, molt. Una història que passa a l’Escòcia dels anys 80. A Glasgow, durant les polítiques de Margaret Tatcher per privatitzar les mines i que van deixar molts treballadors sense feina i moltes famílies amb poquíssims recursos.

    Enmig de tot això hi ha l’Agnes, mare de tres fills, somiadora però també alcohòlica. Amb aquests fills, que l’animen a deixar la beguda però que de mica en mica l’aniran abandonant. Menys en Shuggie, el fill petit, que es nega a rendir-se.

    És una novel·la de 600 pàgines. Conmovedora, però inoblidable. D’addiccions terribles i d’amor incondicional. És una novel·la que sempre recordarem. Preciosa enmig de la foscor. Que ens trencarà el cor moltes vegades. Ja sempre més recordarem l’Agnes i en Shuggie. I en Leek, el germà gran.

    I també  l’autor, Douglas Stuart, que amb aquesta primera obra, que ja s’ha publicat a més de trenta idiomes, està triomfant arreu. Sembla un veterà. Controlant sempre el to del relat i l’argument, ple d’escenes excel·lents. I té un dels finals més bonics, i melàngics, de tota la història de la narrativa contemporània!

    No us la perdeu!

    Article complet

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (II)

    Planimetria d’una família feliç. PIANO, Lia. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pau Vidal

    La meva família i altres animals. DURRELL, Gerald. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pep Julià

    Jordi Sanuy Bassa on Twitter: "Nou comentari a Paranoia 68: "Planimetria d'una  família feliç", de Lia Piano a @Ed_Empuries. Traducció de @pauetvidal.  https://t.co/qUR73NcdRc https://t.co/XXdZCQ2Z6g" / Twitter

    Lia Piano (Gènova 1972), filla de l’arquitecte Renzo Piano, recull a la seva primera novel·la, Planimetria d’una família feliç (Editorial Empúries), els records reals, o ficticis, de la seva família i els munta com una figura arquitectònica. Ens delimita un espai, un enorme casalot a la costa de Gènova als anys setanta, i ens explica les peripècies d’una família anàrquica, atea i informal. El pare, un inventor que passa les hores tancat al soterrani creant un vaixell; la mare, amb al·lèrgia a tot el que és establert, a les normes… Els germans, les gallines, els gossos, la petita narradora de sis anys intentant entendre un món que comença… i la Maria, la criada, com una mamma italiana, figura caricaturitzada que, alhora, és la que posa ordre dins del caos.

    Cada capítol ens situa en un espai del casalot i el fa un personatge més. L’humor ens permet endinsar-nos en el seu món, el de una família deslligada de tota norma social i plena de petits moments que amb ulls de nena ens procura una lectura entranyable.

    “La Maria va aparèixer a la segona meitat dels setanta, quan els meus pares van decidir de tornar a Itàlia. El pare estava a punt de fer els quaranta, la mare tot just passava dels trenta. En deu anys havien estat capaços de canviar tres vegades de país i de celebrar cada trasllat amb un fill. Però ara havia arribat l’hora de convertir-nos en una família tradicional, per això s’havien comprat una casa com déu mana i s’havien embarcat en la seva empresa més arriscada: fer-se normals.”

    Podria ser la recomanació d’un sol llibre, però de retruc la sensació de nostàlgia i reconeixença ens transporta a una segona recomanació.

    Llegeixes la planimetria d’aquesta família i et transporta als quinze anys, quan llegies les aventures d’una altra família, la dels Durrell. Empúries ha reeditat aquest any La meva família i altres animals, de Gerald Durrell. L’autor novel·la els seus records d’infància a l’illa de Corfú, on es va instal·lar amb la seva mare i els germans quan tenia deu anys. Gerald, futur naturalista, ens endinsa en la naturalesa de l’illa grega i analitza, amb el mateix detall i ‘gamberrisme’, la seva família, com si fossin espècimens a estudiar.

    “Heus ací el relat dels cinc anys d’estada que vam fer la meva família i jo a l’illa grega de Corfú. De primer m’havia proposat escriure un estudi tocat de nostàlgia sobre la història natural de l’illa, però vaig cometre un greu error:
    ja a les primeres pàgines del llibre van aparèixer-hi els meus familiars.

    Tots solets van emparar-se del paper, s’hi van repapar ben repapats i van convidar diversos amics perquè hi compartissin els capítols. Amb grans dificultats i amb una considerable dosi d’astúcia, però, he aconseguit salvar quatre pàgines disperses que he dedicat exclusivament als animals.”

    Amb moments hilarants, l’obra ens proporciona una lectura inoblidable. El plaer de llegir. El desig d’haver estat, ni que fos un moment, dins d’aquella família i d’evocar-ne ara, anys més tard, el record nítid i plaent.

    Article complet

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (I)

    Igualtat de ritus, de Terry Pratchett. Girona: Mai Més, 2020-21. Traducció d’Ernest Riera

     

    Igualtat de ritus - Página web de paraulademixa

    Terry Pratchett (Sir Terence David John Pratchett) és el cèlebre creador de la saga del Discmón, amb 41 títols, un fenomen de vendes global que va començar el 1983 amb la publicació d’El color de la màgia, encara inèdit en català. En total, és autor d’una setantena de llibres, alguns dels quals han estat adaptats als escenaris i a les pantalles. Ha guanyat multitud de premis, com ara la Medalla Carnegie, i va ser nomenat cavaller de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. Publicat a quaranta-una llengües, ara a quaranta-dues, gràcies a l’editorial Mai Més, que el novembre del 2020 va iniciar la gran aventura de traduir tota la sèrie del Discmón, per primera vegada, al català.

    “…és principalment una història sobre un món. Vet-lo aquí, ja s’acosta. Fixeu-vos-hi bé, els efectes especials són molt cars.

    Se sent una nota greu. És un acord profund, vibrant, que dona a entendre que la secció de vent engegarà en qualsevol moment una fanfàrria pel cosmos, perquè el que veiem és la negror de l’espai profund amb un bon grapat d’estrelles relluint com la caspa a les espatlles de Déu. 

    Llavors apareix damunt nostre, més gran que el més gran i desagradablement armat creuer estel·lar de la imaginació d’un cineasta de tres pistes: apareix una tortuga, de deu mil milles de longitud. És la Gran A’Tuin, un dels raríssims astroquelonis d’un univers on les coses són menys com són i més com la gent s’imagina que són; té al damunt de la seva closca pigallada pels meteors quatre elefants gegants que carreguen al damunt de les seves espatlles la gran roda del Discmón.”

    Així comença el llibre que us vull recomanar, Igualtat de ritus, editat per Mai Més (2020), que és el tercer de la sèrie del Discmón i el primer de la subsèrie de les bruixes. Em va caure a les mans aquest estiu, una mica per casualitat. Una companya sempre em deia: “Si t’agrada la fantasia has de llegir Terry Pratchett”, però no trobava mai el moment. Fins fa unes setmanes. Un dia me’l vaig trobar de morros a la zona de novetats de la biblioteca i m’ho vaig prendre com un senyal. El llibre explica la història de l’Esk, una nena amb una gran habilitat innata per a la màgia. Tot comença quan un mag moribund busca un vuitè fill d’un vuitè fill per, com diu la tradició, cedir-li els seus poders màgics abans de morir. El que passa és que aquest vuitè fill és una nena —segons les regles del Discmón, la màgia és cosa d’homes —però quan s’adona de l’error ja és massa tard, i el que està fet ja està fet.

    Em va encantar, vaig gaudir moltíssim de la lectura; em va ajudar a desconnectar, a evadir-me, però també em va fer reflexionar molt. Des de les primeres pàgines vaig quedar atrapada en aquest món i els seus personatges. És un llibre de fantasia feminista, de lectura àgil, que a través de l’humor i la sàtira aborda temes d’actualitat com la igualtat de gèneres, l’arrelament a la tradició, la decadència de la societat i la de l’espècie humana.

    És un llibre ideal per als joves, i no tan joves, que busquen desconnectar i passar una bona estona amb un llibre. Sobretot per a aquells lectors a qui agrada el gènere fantàstic i que han gaudit d’autors com J.R.R. Tolkien, Úrsula K. Le Guin, J. K. Rowling i altres clàssics del gènere fantàstic. Però també és una bona tria per iniciar-se en el gènere.

    Us convido que us endinseu al Discmón!

    Article complet

  • El Voluntariat per la Llengua ens recomana…

    Aquest mes de juliol, tenim la recomanació d’una de les voluntàries de Manlleu que ha participat en els grups de reforç de lectura, la Maria Salut Godayol. Es tracta de Kafka i la nina viatgera, de Jordi Sierra i Fabra. Una lectura fàcil molt suggeridora!

    Article complet

  • La llibreria Foster&Wallace, de Vic, ens recomana…

    Aquest mes de juny, la recomanació experta, tot un luxe, ens  arriba de la mà de la llibreria Foster&Wallace, de Vic.

    “A vegades no té clar quina de les dues vides és la més real.” (pàg. 120)

    Des de la Llibreria Foster & Wallace us recomanem molt, molt i molt Els amants de Coney Island, de Billy O’Callaghan (editat per L’altra editorial, amb traducció de Ferran Ràfols Gesa), perquè és una de les últimes novel·les que hem llegit i que més ens ha agradat i emocionat.

    Explica la historia d’un home i una dona que des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar-hi el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos necessiten i no canviarien per res del món. Però llavors també anem veient les seves vides i com arriben fins allà.
    Són persones normals, per alguna raó amb el cor esquerdat, segurament com quasi tothom, que quan arriba aquest dia del mes són feliços.

    Aquesta és una novel·la senzilla, humil i de sentiments, que es va obrint, a mesura que l’anem llegint,  i que es va fent gran. L’autor, l’irlandès Bill O’Callaghan, aconsegueix grans moments. Hi ha, per exemple, les pàgines en què ella vol ser escriptora, que són d’antologia. O les pàgines d’ell abans de marxar d’Irlanda, amb el seu pare. O quan es coneixen.

    Els amants de Coney Island és meravellosa. No és una novel·la en la qual passin grans coses, però és una història de petits moments i de grans sentiments que marquen per sempre els personatges protagonistes. No us la perdeu!

    “Si tinguessin el coratge necessari s’agafarien les mans i saltarien, engegarien a rodar totes les conseqüències. La gran intempèrie els espera, fins i tot ara, amb esperances i possibilitats excepcionals. Però l’època de la fe cega ja ha passat. El món gira massa de pressa i ha perdut les amarres.” (pàg. 125)

     

    Article complet

  • Al maig, nous grups de reforç de lectura!

    Aquest mes de maig, al CNL Osona tornen amb força els grups de reforç de lectura per a alumnes, antics alumnes i aprenents del projecte Voluntariat per la Llengua. En el context actual, el format de l’activitat tornarà a ser virtual.

    Del 17 de maig al 17 de maig, aquests alumnes, en grupets dinamitzats per voluntàries, practicaran la comprensió lectora, la pronunciació i l’expressió oral.

    En aquesta ocasió s’han triat els dos llibres de lectura fàcil Conèixer Miquel Martí i Pol i Kafka i la nina viatgera, que les biblioteques de Torelló, Manlleu i Vic han facilitat a les persones interessades.

    Bones i felices lectures!

    Dos grups, els dilluns i els dimecres

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (II)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    El vel de la deessa, de Glòria Sabaté

    el vel de la deessa-9788466426671

    “Seia, immòbil i expectant, davant la taula menuda, amb els ulls fixos en un punt de la paret del davant i la respiració agitada. Gruava la seva arribada, aviat sentiria la seva puresa i es despullaria de qualsevol lligam amb la trista realitat física que l’envoltava.

    I l’esperit desencarnat vingué. I ella el guaità com en un mirall, l’escoltà i, a contracor, va començar a escriure tot el que li dictava:

    Van cremar 300 llibres i creien que tot havia acabat. Però llavors molts de nosaltres començàrem a parlar amb els morts.

    I un llibre se salvà.”

    Així comença El vel de la deessa, de Glòria Sabaté, l’obra guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica del 2020. Situada a la Barcelona modernista de principis del segle XX, tot just acabada la Setmana Tràgica. Les protagonistes són dones que se senten lliures per poder canviar el seu destí i que lluiten per la seva emancipació mitjançant la maçoneria, l’espiritisme, la teosofia i el feminisme.

    La novel·la combina molt bé la barreja entre personatges ficticis i reals, potser perquè l’autora és professora a la Facultat de Filologia i Comunicació de la UB i, abans, ja havia publicat diversos estudis acadèmics sobre literatura medieval i una altra novel·la, La filla de Lilith, situada a l’Edat Mitjana.

    Així, la Mariona, la protagonista, coneix algunes de les dones més influents de l’època, com Carme Karr i l’ambient de la revista Feminal, la pintora Lluïsa Vidal o l’escriptora i activista Ángeles López de Ayala. L’Àngels encapçala la Societat Progressiva Femenina, un grup de francmaçones que s’aferren a l’educació com a via per lluitar contra el rol social que els ha estat imposat pel fet d’haver nascut dones.

    La descoberta d’una biblioteca peculiar posa aquestes dones sobre la pista d’una relíquia oculta capaç d’atorgar la força que necessiten per poder assolir la llibertat anhelada. Malauradament, només una persona coneixia el parador de la relíquia, i acaba de morir.

    Però no avancem els esdeveniments i continuem llegint:

    “Barcelona, 1910. Al cementiri Nou la mort distingia entre rics i pobres. Com una opulent ciutat de marbre, la moderna necròpolis s’enfilava per la muntanya, al sud-oest de Barcelona, sense aturall. La part més allunyada i humil, sobre la via de Sant Carles, el racó dels no desitjats, acollia, indiferent, el cos de l’Amalia. Aquell matí de diumenge del mes de març la silueta d’una dona prima s’esmunyia pel carrer flanquejat de xiprers ufanosos fins que s’aturà davant de la tomba, plena de flors, de la dona soterrada ara feia gairebé un any…”

     

     

     

     

    Article complet

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (I)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    Les lleialtats, de Delphin De Vigan

    Barcelona: Edicions 62, 2019. Traducció de Jordi Martin Lloret.

    Delphine de Vigan ( Boulogne-Billancourt, 1966) és una autora francesa que ha entrat amb força al panorama literari internacional.  Els seus llibres:  Els dies sense fam (2001),  No i jo (2007), Res no s’oposa a la nit (2011), Basat en una història real (2015) són escrits a partir de les seves experiències personals. En l’obra que us vull recomanar no és així, aquí els protagonistes són dos joves adolescents d’avui.

    L’obra està estructurada en quatre personatges que van alternant les seves veus en cada capítol: Théo i Mathis, amics adolescents, i Cécíle i Hélène, mare i mestra, dues dones adultes i per tant amb  mirades contraposades a la dels nois. Cada personatge arrossega una experiència familiar que condiciona les seves actituds i això va creant la trama argumental.

    Quan vaig agafar el llibre de Delphine de Vigan amb la idea de fer-ne una ressenya no m’imaginava fins a quin punt em trasbalsaria aquesta lectura. Per mi, el títol del llibre defineix perfectament el tema principal: les lleialtats i per tant les relacions humanes.  L’altre tema, igual d’important és la relació dels adolescents amb l’alcohol.

    La lleialtat és un sentiment que, segons el diccionari, fa que una persona no enganyi ni traeixi els altres i que  li atribuïm un valor positiu. Llegint el llibre jo ho poso en dubte. La lleialtat que ens humanitza i crea llaços invisibles envers els altres és  alhora un límit a la nostra pròpia llibertat. La lleialtat no permet a Théo explicar res del seu pare malalt de depressió, Cécile no avança per la lleialtat conjugal, Hélène arribarà a l’extrem de perdre la feina per mantenir-se lleial a ella mateixa i ajudar el seu alumne.  La complexitat de les relacions, llaços fraternals que ens lliguen i no permeten avançar.

    L’altre gran tema: els protagonistes d’aquesta història són adolescents greument ferits per l’entorn familiar, però també per al moment que els ha tocat viure, un món virtual i de xarxes que aïlla. Adolescents que viuen en solitud, que els fa molt vulnerables a la depressió. Théo troba en l’alcohol la força necessària per seguir i això extrapolat a una escala mundial s’ha convertit en un seriós problema.

    És una lectura molt potent, de ritme ràpid, que sacseja i que ens fa reflexionar, però no ens sentim derrotats, ens adonem de la importància dels vincles reals, de l’amistat, de tot allò que sí que ens pot salvar; de fet, Mathis trenca les lleialtats i potser alguna cosa es podrà arreglar.

    Si us agrada aquest llibre, us recomano també el més recent de l’autora, Les gratituds, en què segueix explorant aquests sentiments que ens defineixen com a societat.

    Recomanació de Gemma Surribas

    Biblioteca Dos Rius, de Torelló

     

    Article complet