‘La mort de l’abat’, la recomanació d’en Marc Moyano Llandres, estudiant del nivell C2 de català
Els alumnes del nivell superior de català (C2) recomanen lectures
La mort de l’abat és la primera obra de Jordi Juvé Piñol. Nascut a Lloret de Mar, va treballar de dibuixant i càmera a la televisió local de Lloret i, fins i tot, va escriure i dirigir un curtmetratge. Malgrat que la seva professió (protèsic dental) no té gaire relació amb la història, ha decidit ambientar el seu primer treball literari en la Catalunya del segle XIV.
La novel·la ens situa a la missa del gall de l’any 1350; un grapat d’ encaputxats irromp de forma violenta a l’interior de l’església del Monestir de Sant Cugat i fereix de mort el seu abat, davant les mirades atemorides i esgarrifades dels feligresos. Davant l’absència del rei Pere III, que es troba a les Corts de Perpinyà, el Veguer de Barcelona encomana a en Raimond de Rovira, un cavaller de la baixa noblesa catalana, que es desplaci fins al monestir per tal d’esclarir els fets i, si és possible, detenir-ne els culpables.
Acompanyat del seu servent, l’Iscle, en Raimond anirà descobrint que les aparences sempre enganyen, i que la set de poder i els instints humans més censurables poden provocar jocs d’interessos en què ningú és qui sembla ser. Vigilàncies, viatges a cavall, entrevistes i persecucions endinsen el protagonista en una aventura en forma de teranyina en la qual és difícil dibuixar els marges entre realitat i sospita.
El primerenc Jordi Juvé ha optat per una novel·la històrica per dur a terme el seu primer treball. La mort de l’abat, sense ser una obra extensa (143 pàgines), barreja personatges reals i documentats amb elements creats a propòsit per dotar de consistència un relat purament policíac però esquitxat de detalls més inherents a la naturalesa humana, com l’amor.
La història es fàcil de seguir, ja que relata els fets de manera cronològica, sense salts temporals, excepte els imprescindibles per aclarir algun esdeveniment que ho requereixi, com, per exemple, situar l’origen del plet que el monestir i un noble van tenir anys abans de l’assassinat. A mesura que avença en el llibre, el lector va configurant-se una idea global del missatge intrínsec sobre el qual l’autor vol incidir: que les influències, els favors, la sensació d’impunitat dels poderosos i la indefensió de les classes socials més desfavorides, no són característics del mon contemporani.
Juvé confronta dos dels estaments més influents al llarg de tota la història, el clergat i la noblesa, col·locant al bell mig d’aquesta tibantor en Raimond, que, en nombroses ocasions, tot i ser noble, es troba totalment fora de lloc, obligat a atorgar certa confiança a personatges que no li n’inspiren. Tot el llibre, en conjunt, és una reflexió envers el càstig, el crim, la llei i els seus defensors, i de com es poden manipular al gust de qui té influències, desviant l’atenció cap als més desfavorits.
En definitiva, és un llibre molt recomanable per a qui estigui interessat en la història, els crims i el procediment i personatges emprats en la seva persecució i esclariment a l’edat mitjana. Amb un llenguatge culte però gens recarregat, resulta de fàcil lectura, fins i tot per a un públic poc familiaritzat amb novel·les històriques, i que se sentirà un acompanyant més d’en Raimond i l’Iscle en aquesta aventura.
Recomanació de Marc Moyano Llandres, alumne del curs superior de català (C2) del CNL Osona