Literatura escrita per dones amb motiu del 8M
Alumnes i professores del SLC de Vic recomanen fragments de literatura escrita per dones
Aprofitant el 8 de març, us presentem un recull de fragments, de literatura escrita per dones, escollits per professores i alumnes del SLC de Vic. Us animeu a seguir amb alguna d’aquestes lectures?
Havent sopat, la Kezia va tornar cap a casa seva. Va pujar a poc a poc els esglaons de darrere i va travessar la cambra de rentar els plats fins a la cuina. No quedava res més que un tros de sabó groc i sorrenc en un racó de l’ampit de la finestra de la cuina i un retall de franel·la tacada amb una bossa de blau de la roba a l’altre. La llar de foc era plena d’escombraries. Va furgar-les bé, però no hi va trobar res més que una cinta per als cabells amb un cor pintat que havia estat de la minyona.
Katherine Mansfield, Tots els contes. Traducció de Pep Julià, Anna Llisterri i Marta Pera
(Recomanació de Montse Baqué, del SLC de Vic)
Un vespre de març un vent virulent i gelat fuetejava la casa. La senyoreta Keaton i el nen es van ficar d’hora al llit. A mitjanit van sentir passes. Van suposar que alguna bèstia s’havia atansat a la casa per arrecerar-se del vent. L’endemà el nen es va voler llevar a trenc d’alba. Volia anar a veure com havien passat la nit els animals. Ja no tenia problemes per arribar als poms i entrava i sortia de la casa amb tota llibertat. Va obrir la porta que donava a l’hort però, immediatament després de sortir, va tornar a entrar. Hi havia un home dormint al porxo.
Teresa Colom, La senyoreta Keaton i altres bèsties
(En cada conte hi ha un part. Això, d’entrada, em va cridar l’atenció. Recomanació d’Ariadna Viñas, del SLC de Vic)
SILENCI
La vaig escanyar i el seu cos va caure als meus peus com un animal mort. La vaig arrossegar fins al recambró de les escombres. Vaig tancar la porta amb la claueta del pany. Tot seguit vaig sortir al bar de Paco i hi vaig trobar el Nyeco i l’Adri. Vam fer una partida de cartes i uns bocates. Demà ja pensaré com desfer-me del cos. Ara necessito que la gent em vegi. Vam marxar tard.
Isabel-Clara Simó, L’inesperat i altres contes
(“Crec que és molt apte per a avui, si segueixen llegint-lo”. Recomanació de Clare Gray, alumna d’Intermedi 1 del SLC de Vic)
La Jordina no encaixa en el lloc que li pertoca a la societat. Malgrat ser la filla de la Reina de Desèrtia, durant l’adolescència ha acumulat un bon nombre de petites infraccions que ha pagat amb treballs de voluntariat social. El dia del seu dinovè aniversari, ja major d’edat, tornarà a desafiar les lleis de la nació i, convençuda que com a càstig li retiraran el permís per pilotar naus voladores, no deixarà escapar l’última oportunitat que tindrà per intentar fugir del destí que li volen imposar. Al cap de poc de travessar la frontera amb Confínia, però, la seva nau serà abatuda per en Kilià, que la retindrà amb el propòsit d’assegurar la integritat del seu ambaixador, incomunicat a Desèrtia des de fa varis dies. El que començarà com una simple detenció es convertirà en un conflicte emocional que els obligarà a prendre decisions no sempre conformes amb els seus interessos personals.
Rosa V. Tort, L’ambaixador de Confínia en mans de l’enemic
(“És una bona amiga, i per a mi un bon llibre d’aventures, de ciència ficció. Vaig gaudir-ne molt.” Recomanació de Ramon Teixidó, alumne d’Intermedi 1 del SLC de Vic)
Durant la nit em torna a despertar el gall de la Maria, en Konstantin. Per a la Maria és una mena de substitut d’home. Ella el va criar i quan encara era un pollet ja l’amanyagava i l’aviciava; ara s’ha fet gran i no serveix per a res. Es passeja amb aire fatxenda pel pati de la Maria i em mira de reüll des de la distància. El seu rellotge interior no va a l’hora, ja des de sempre, però no crec que tingui a veure amb la radiació. No se la pot fer responsable de tot el que ve al món amb una tara. Aixeco la flassada i poso els peus a terra. Sobre l’empostissat hi ha una estoreta que vaig trenar amb tires de llençols vells. A l’hivern tinc molt temps, perquè llavors no m’he de cuidar del jardí. A l’hivern rarament surto, només per anar a buscar aigua o llenya o per treure la neu de davant de la porta. Però ara és estiu i de bon matí ja estic llevada per torçar el coll al gall de la Maria.
Alina Bronsky, L’últim amor de Baba Dúnia
(Recomanació de Raquel Buil, del SLC de Vic)
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.