Arxiu de l'autor

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Jaume Coll Mariné

    En Jaume Coll Mariné és un poeta i músic osonenc. Combina la poesia, la traducció i l’edició amb la música, és baixista i contrabaixista al grup de pop-rock Obeses. 

    És llicenciat en Filosofia i és doctorat en Traducció, Gènere i Estudis Culturals a la UVic, amb un estudi  sobre Segimon Serrallonga. També té el màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes, de la UAB. 

    L’any 2017 va guanyar per unanimitat del jurat el premi Ausiàs March de poesia pel llibre Un arbre molt alt. El 2019 va rebre el premi Cavall verd – Josep Maria Llompart de l’AELC al millor llibre de poesia publicat el 2018, també per Un arbre molt alt. El 2020 va guanyar el premi Jordi Domènech de traducció de Memorial, d’Alice Oswald. Així mateix ha traduït un altre llibre de la mateixa autora, que encara s’ha de publicar. Aquest passat 2022 ha guanyat el III Premi Verdaguer de Recerca amb l’estudi de Los Jardins de Salomó. Càntic dels càntics de Jacint Verdaguer. En farà l’edició crítica. 

    És editor i col·laborador de la revista digital de crítica literària La lectora i també és membre del consell de redacció de la revista de poesia Reduccions. 

    És professor a la UVic i a la UPF. Va obtenir una beca de la Generalitat per la traducció de l’anglès medieval al català de l’obra Beowulf. També va traduir l’obra de teatre El Papa d’Anthony McCarten, que es va representar al teatre Akadèmia de Barcelona a finals del 2022. 

    De la seva obra poètica destaca la natura, el pas del temps i l’intertextualitat amb la tradició literària catalana, amb una mirada plena de matisos i colors. El naixement a Muntanyola i l’existència al costat de la natura, a partir de l’observació de la vida quotidiana a pagès, es fa present en gairebé tot els poemes. S’inspira en la poesia catalana del segle XX i la poesia anglosaxona de Robert Frost i Ted Hugues. 

    La mètrica, la rima i el ritme tenen un paper important en la seva creació. Com diu l’editor Jordi Cornudella: “Jaume Coll mostra una habilitat extraordinària de les eines de la retòrica i per l’extraordinària projecció d’imatges d’un territori concret que es visualitza a través dels seus poemes”. 

    Article complet

  • Què us recomanem aquest estiu?

    L’equip del CNL Osona recomana lectures per a aquest estiu

    L’acabadora (Recomanació d’Alícia Andreu)

    Si teniu ganes de llegir una novel·la curta que us absorbeixi potser entre una i dues tardes, amb una cadència de fets magistral, bella, poètica, i amb un relat que us portarà a descobrir la Sardenya de meitat del segle XX -els costums ancestrals, les relacions veïnals– L’acabadora, de l’escriptora sarda Michela Murgia, és la vostra opció d’aquest estiu.

     

    Sobre l’amor  (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Joan Barril ha escrit articles d’opinió durant anys i panys en diversos diaris. Aquest llibre és un recull temàtic que repassa els seus articles dedicats a l’amor, en totes les seves vessants; l’amor de parella, l’amistat, l’amor familiar… els articles estan agrupats en diversos blocs i parteixen de fets concrets de l’actualitat en què van ser escrits per reflexionar sobre com els humans ens relacionem. Al final de cada article hi ha un comentari del mateix autor en què actualitza les seves opinions sobre el tema tractat. Una lectura amena i ràpida per emmirallar-se i veure que, al final, tots estimem de manera semblant.

     

    Hamnet (Recomanació d’Assumpta Grabolosa)
    Maggie O’Farrell, a part de descriure la història familiar de William Shakespeare, entre la ficció i la realitat, reivindica amb molta tendresa la figura d’Agnes, la dona de l’escriptor. De fet, Shakespeare no és el protagonista de la novel·la (el seu nom no apareix en tot el llibre) i això permet a l’autora aprofundir en els pensaments i sentiments que podien tenir les dones al segle XVI. El destí reserva a aquesta família un cop dur: la mort de Hamnet, un dels seus tres fills. O’Farrell relata de manera colpidora el dolor d’Agnes davant la mort del seu fill i ens acosta a temes tan quotidians com la vida familiar, l’amor, el dolor i la pèrdua. Una novel·la per sentir i emocionar-se.

     

    Mar de foc, de Chufo Lloréns (Recomanació de Dídac Carbasa)

    Una novel·la històrica ambientada a la Barcelona en expansió del segle XI que tracta les intrigues de la noblesa barcelonina de l’època alhora que descriu el creixement de la ciutat com a important port comercial. L’autor ens transporta a un Mediterrani ple d’intercanvis comercials a través del qual es van forjar grans fortunes que al llarg del temps han anat impregnant de caràcter mercantil la societat catalana. Un best seller dels de sempre, una pel·lícula llarga impresa per evadir-se de la calor, oblidar l’actualitat i distreure’s durant les vacances.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Gabriel Salvans Ferrer

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gabriel Salvans Ferrer (Manlleu, 1951), fotògraf, poeta i rapsode, actualment establert a Sant Hipòlit de Voltregà i integrant del grup de poesia de Sant Martí Xic (ermita que pertany al municipi de les Masies de Voltregà). Està vinculat a la publicació independent La resistència.

    Té editats ja uns quants llibres de poesia: Carallot. 60 dies de poesia (2011), 100 sonets sol solet (2013), Octubre. 52 poemes i una cançó enamorada (2014), Fotografies. Un poema per a cada dia de l’any (2016), Els arbres del camí (2016), Nadales des de Sant Martí Xic (2004-2016) i Tanta set (2021).

    En paraules de Biel Barnils, Salvans escriu amb la mirada d’un fotògraf i, per aquest motiu, els seus versos són plens d’imatges i colors. El mateix Salvans ha manifestat obertament el seu interès a fi que el llenguatge fotogràfic, el vocabulari associat a aquest art al qual s’ha dedicat tota la vida, no es perdi, i per això el fa sortir en la seva poesia. Lligat amb aquesta visió, afirma que a la vida quotidiana “has d’anar amb ulls de mirar, fer-te conscient del que passa”.

    Salvans ha explicat en alguna ocasió que durant el confinament, arran del context de la pandèmia, tot endreçant per casa va trobar una llibreta feta artesanalment. En aquell moment, la troballa el va motivar a escriure, a mà, el que seria l’obra Tanta set, que inclou tres sèries de poemes. Tot va començar, en aquest cas, com un divertimento i una reacció, en certa manera, al que s’estava vivint, amb un to que ell qualifica de “entre crític i divertit”. Amb aquest punt d’ironia, i amb l’aire enjogassat i l’actitud rebel que acompanyen la seva obra.

     

     

     

     

    Foto cedida per El 9 Nou.

    Autor: Albert Llimós.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Maria Dolors Orriols Monset

    Maria Dolors Orriols (Vic, 1914 – Barcelona, 2008) va ser una escriptora, editora, traductora i activista cultural catalana.  

     Orriols va néixer al número 9 de la plaça Major de Vic, a can Merino, en el si d’una família catòlica, liberal i catalanista. De ben jove, es casà i es traslladà a Barcelona, on naixeria el seu primer i únic fill.  Des de petita, Orriols sempre s’havia sentit atreta per l’art i la literatura, però no seria fins al 1937, que emprendria la seva carrera literària. El 1949 va publicar el recull de contes Cavalcades; el 1950, la novel·la Retorn a la vall, i un any més tard, un altre recull, Reflexos.  

     El 1952, edita la revista Aplec (1952), que fou frustrada per les autoritats franquistes. El 1947 fa el primer viatge a París i, allà, s’introdueix en els cercles intel·lectuals dels cafès parisencs. Més tard, als anys setanta, torna a la capital francesa, on fa llargues estades per escriure.  El 1990, finalment, veu la llum la seva novel·la El riu i els inconscients (1990), escrita als anys cinquanta, la seva obra mestra. Es tracta de la primera novel·la en català que descriu l’experiència de la guerra i la postguerra. En aquesta, el riu Gurri, amb la seva veu lírica i atàvica, acompanya el relat de les vivències sòrdides dels personatges, els “inconscients”. 

     Recentment, la publicació de l’estudi Maria Dolors Orriols, viure i escriure (Eumo, 2019), de Montserrat Bacardí, ha impulsat la reedició i la divulgació contemporània de la seva obra, i el fet que, el passat 2022, l’escriptora fos la tercera dona en rebre la distinció de vigatana il·lustre. 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Anton Carrera Busquets

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Anton Carrera i Busquets (Vic, 1943), que és poeta, pintor i rapsode. És de Sant Julià de Vilatorta i hi viu des que es va jubilar després de trenta-un anys dedicant-se a la docència de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari. 

    És llicenciat en Filologia catalana i en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Des de ben jove cultiva la poesia i fou proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs Florals de Barcelona el 1991. D’aquest any és el seu magnífic llibre de poesia Tremp d’or (Edicions 62, 1991) en què mostra, per una banda, la seva destresa per escandir versos decasíl·labs precisos i diamantins i, per l’altra, composicions d’arrel oriental com ara les tankes. 

    Ha publicat una quinzena de llibres de poesia i enregistrà com a rapsode tres discos als anys setanta. Els seus darrers llibres de poesia són Recer (Témenos Edicions, 2014) i Aiguaneix (Témenos Edicions, 2020). La seva poesia descriu l’encalç i la captura de l’instant, ben a la vora de la natura i de les creacions humanes. De fet, Recer conté setanta-dues tankes, una per cada capitell del claustre romànic de Santa Maria de l’Estany, al Moianès. Cada tanka és acompanyada per una fotografia del capitell del qual parteix el poema. En una escriu: “Esventa els grisos / que la claror no juga / a mitges tintes! / Com la podries perdre / si mai no va ser teva?”. 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Carles Dachs Clotet

    Carles Dachs Clotet (Santa Eugènia de Berga, 1987) és poeta, traductor i editor, i va ser cofundador d’“Els Papers Díscols”, una petita col·lecció de plaquetes de poesia. Dachs és, també, professor de català i, entre 2017 i 2021, va ser lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Allà, amb Kálmán Faluba i Balázs Déri, va traduir una antologia de poesia hongaresa contemporània publicada a la revista Reduccions. A més, aquest març ha participat a l’estada de  traducció de poesia catalana a l’hongarès i a l’inrevés que acull la residència Faberllull d’Olot.

    Tots els seus poemaris han estat guardonats amb un premi. El 2010 va guanyar el Premi Joan Duch per a Joves Escriptors 2009 per Suc de llum (Fonoll); el 2015, el XVII Premi de Poesia Maria Mercè Marçal per A dalt més alt (Pagès Editors), i el 2021, el Premi de Poesia Sant Cugat a la Memòria de Gabriel Ferrater i el Premi de Poesia Crítica Serra d’Or per Vent a la mà (Edicions 62). 

    Aquest últim poemari, Vent a la mà, segons el jurat del premi, convenç pel “gran control formal i de la imaginació”, que convida el lector a la reflexió. El llibre, el trobem dividit en tres parts diferenciades de forma i contingut: la primera, unes quartetes d’estructura inusual i d’origen persa, anomenades robayat; la segona, el poema llarg “Duna”, que ens evoca el pas del temps, i la “Tonada”, uns sonets colpidors dedicats a la mort del pare.

    Com a poeta, Carles Dachs vetlla per la bellesa del poema, perquè el ritme dels versos, la cadència de les paraules, la mètrica de la forma i la idea, encaixin d’una manera natural i harmoniosa, que ens suggereix emoció, sinceritat i senzillesa. Així mateix, els seus poemes diríem que són el resultat d’una labor exigent o d’un joc pacient, que es construeix lentament i amb cura, amb la càrrega de la responsabilitat de qui vol fer bé la seva feina.  

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    Personatges literaris d’Osona. Xevi Pujol Molist

    Continuant amb els articles de persones rellevants d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Xevi Pujol Molist (Vic, 1984), enginyer de telecomunicacions, graduat en Filologia catalana i poeta. Als disset anys va començar a escriure poesia, però no va ser fins als vint-i-tres que s’hi va començar a dedicar ‘de debò’, en paraules seves.

    Ha publicat els llibres El satèl·lit d’una engruna (Emboscall, 2008), Mar cendrosa (Fonoll, 2009), Treva d’estàtues, dins Fred de pomes dolces (amb Maria Rovira i Lastra i Rafel Vilà i Nogueras, Viena Edicions, 2011), Deu sonets seguit de Mirall de foc (Emboscall, 2014) i Tremola’ns (Edicions 3i4, 2022).

    Amb Mar cendrosa (amb Joan Teixidor), el 2008 va guanyar el desè Premi de poesia Joan Duch per a Joves Escriptors. També ha obtingut el XLIV Premi Joan Teixidor de Poesia i el 46è Premi de Poesia Catalana Josep Maria López-Picó.

    Pujol, a més a més, ha estat traductor del poeta letó Zeļģis, a més d’haver signat traduccions de poesia dispersa de l’alemany i l’anglès, que han aparegut a revistes com Reduccions. Ha traduït a la nostra llengua el llibre Beasts, de Krišjānis Zeļģis, amb el títol Bèsties (Curbet Edicions, 2018).

    Es dedica, a més a més, a participar en recitals, converses, espectacles i festivals de poesia. Ha col·laborat amb la revista digital Núvol.

     

     

     

     

    Autora de la foto: Judith Casas

    Article complet

  • Ruta literària per la ciutat de Vic

    Laura a la ciutat dels sants. De ruta literària per Vic 

    Aquest divendres, 2 de juny, es va tancar el cicle dels clubs de lectura de nivell intermedi de Torelló amb una ruta literària guiada per Vic, en una de les visites que s’emmarquen dins la programació d’activitats de foment de la lectura i de coneixement de l’entorn.

    La lectura del trimestre era l’obra de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants, publicada el 1931. De la mà de Xavier Cervera (Forum Vicus), es va fer un recorregut pels espais de la novel·la, el qual va consistir en una passejada pels espais descrits a la novel·la (carrers, places i l’interior d’alguns casals), i amb les paraules de Llor vam entreveure com era Vic a principis de segle XX. També vam descobrir quines famílies vigatanes es podien amagar rere els personatges principals de la novel·la, i les diferències entre la realitat i la ficció.

    A la ruta hi van assistir membres del club de lectura, alumnes, professorat i participants del voluntariat per la llengua. Paral·lelament, s’havia dut a terme la tertúlia del club de lectura sobre el llibre, en la qual es va parlar de temes  com ara les diferències de vocabulari, l’empobriment de la llengua, el contrast entre el camp i la ciutat, la manera de ser de la gent de poble, si eren més o menys tancats, la figura de l’hereu, el que s’esperava de les dones cent anys enrere, les novel·les psicològiques, la literatura catalana i europea de l’època…

    Els clubs de lectura es duen a terme gràcies a la col·laboració de les biblioteques de Torelló, que estan adherides al Voluntariat per la Llengua i que col·laboren amb l’Oficina de Català duent a terme activitats diverses, com ara visites guiades, clubs de lectura, etc.

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol

    Albert Sánchez Piñol és un antropòleg africanista i escriptor nascut a Barcelona l’any 1965. És membre del Centre d’Estudis Africans i col·laborador actiu del diari Ara. Les seves vivències al Congo han definit, en gran manera, els trets característics de la seva producció literària. La seva primera novel·la, La pell freda (2002) va ser guardonada amb el premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter. Entre les seves obres destaquen Pandora al Congo (2005), Tretze tristos tràngols (2008) i Victus (2012).

    Tretze tristos tràngols és una obra que té una clara continuïtat temàtica amb la seva novel·la més coneguda, La pell freda, ja que totes dues s’emmarquen en la narrativa fantasiosa i tracten sobre la solitud, la por i la supervivència en un context advers. Cada conte té un caire diferent, però tots ens deixen amb un amarg regust de tristesa i desesperança.

    Homes de la lluna que treballen al camp com esclaus, un nàufrag rescatat per un vaixell de sonats, un jove amb un braç de pota d’elefant, un armari que engoleix éssers vius… El llibre recopila tretze històries breus i independents a través de les quals l’autor aborda temes universals amb originalitat i imaginació. Són relats estrafolaris, inversemblants, surrealistes que plantegen situacions impactants amb finals sorprenents, tètrics, dramàtics i sovint alliçonadors.

    Piñol construeix uns personatges molt convincents a través d’una descripció detallada de les seves accions i pensaments. Això fa que ens hi identifiquem, ens preocupem per ells i ens emocionem amb les seves vivències. Cada conte és únic, ens planteja un problema actual des d’una perspectiva peculiar. Ens introdueix a situacions complicades que hem d’afrontar, posant-nos al límit i ens ensenya que totes les accions tenen conseqüències.

    L’obra ens convida a reflexionar sobre els principis ètics de la nostra societat. Tretze tristos tràngols és una obra ben escrita i captivadora, i conté una gran la varietat de gèneres: històries de terror, d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia i alguna de realista. Albert Sánchez Piñol té una gran habilitat per explicar històries curtes i fàcils de llegir. Escriu amb una prosa rica i fluida que ens transporta fàcilment a altres mons i temps. És un llibre que no deixa a ningú indiferent.

    Text de Mariona Arumí, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Blau de Prússia

    Villaró i Boix, Albert. Blau de Prússia. Barcelona: Columna Edicions, 2006, 334 pàg.

    ISBN  9788466407564

    Blau de Prússia (2006) és una de les obres més conegudes de l’escriptor andorrà Albert Villaró i Boix. Nascut a la Seu d’Urgell l’any 1964, historiador de formació, és autor de més d’una quinzena de llibres. Actualment, és coordinador de la secció d’història d’Andorra Recerca + Innovació i col·laborador dels diaris Segre i Diari d’Andorra.

    L’obra situa el lector a cavall de Catalunya i Andorra. Seguint la seva passió per la història, Villaró sap enllaçar el passat del Principat amb l’Andorra contemporània i ens mostra un país en ple procés de modernització, un país que intenta agafar el seu protagonisme davant dels seus veïns: Catalunya i França.

    La novel·la parteix de l’incendi del santuari de Meritxell l’any 1972 i continua amb un crim transfronterer als anys noranta, que fa ressorgir el malson de l’incendi i deixa en evidència les classes altes d’aquest país pirinenc. L’assassinat és investigat per l’Andreu Boix, un policia vidu, desmotivat i de dol per la mort de la seva dona.

    L’autor descriu un territori que fins aleshores vivia gairebé a les fosques, estereotipat com a paradís fiscal,  un país on l’economia i la classe social burgesa són les que en decideixen el funcionament. Des de l’inici de l’obra, l’autor sap mantenir la intriga i l’interès dels que la llegeixen. Així i tot, algunes incògnites queden sense resoldre, i deixa la porta oberta a la imaginació del lector o a la decepció d’aquells que busquen totes les respostes en l’obra.

    En definitiva, amb la novel·la que li donà el XIII Premi Carlemany, Villaró capta l’atenció d’aquells lectors àvids de novel·les policíaques. Ens trasllada a un moment històric que va commocionar tot un país, entrelligant-lo amb un crim per resoldre, mentre se supera un dol i sorgeixen retrobaments i noves oportunitats. Per a aquells que en quedin captivats, la història d’Andreu el Vidu, no acaba pas aquí…

    Text de Virginia Maria Martens, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL