Arxiu de la categoria ‘LITERATURA DE KM 0’

  • Personatges literaris d’Osona

    JOSEFA CONTIJOCH I PRATDESABA 

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua i a la literatura, avui parlarem de Josefa Contijoch i Pratdesaba, escriptora nascuda a Manlleu el 1940, l’any de l’aiguat. Filla d’una família d’impressors i llibreters, de petita ja era una apassionada de la lectura. Va estudiar comerç i idiomes, i després Filologia a la Universitat de Barcelona. 

    Entre els anys 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga, de Manlleu. Des de l’any de la creació, va formar part del Comitè d’Escriptores del Centre Català del PEN Club. 

    Les seves primeres obres de poesia, als anys seixanta, van ser escrites en castellà. Uns anys més tard, va començar a publicar en català. Entre les seves obres, destaquen Quadern de vacances (una lectura d’El segon sexe, 1983), Ales intactes (1996), Les lentes il·lusions (2001) i Congesta (2007). També ha conreat la narrativa. Ha escrit les novel·les Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001), a més a més de narrativa per a infants. Finalment, ha conreat els gèneres de crítica literària i assaig, amb títols com Les vacants (2005), i ha estat una traductora entusiasta del francès. 

    Al llarg de la seva trajectòria ha guanyat una colla de premis, com ara el Premi Crexells, el Premi Martí i Pol de Poesia, el Premi de Poesia Salvador Espriu i el Premi Màrius Torres. L’any 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat pel conjunt de la seva obra. És sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. 

    Fotografia de Xavier Auseller, El 9 Nou (2007) 

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona

    IRENE SOLÀ SÀEZ

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem d’Irene Solà, poetessa, narradora i artista nascuda a Malla el 1990. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, ha estat premiada en diversos certàmens. El 2012 va guanyar el Premi Amadeu Oller per a poetes inèdits amb l’obra Bèstia, que recentment s’ha traduït a l’anglès. L’any 2017 va aconseguir el premi Documenta de narrativa per a menors de trenta-cinc anys amb Els dics.

    Dos anys més tard, el 2019, va guanyar el premi Anagrama de Novel·la en català amb el fenomen literari Canto jo i la muntanya balla, que ha enlluernat lectors i crítics, ha inspirat una adaptació teatral i una obra simfònica, i de la qual s’han venut més de 46.000 exemplars en català, i 12.000 en castellà. En paraules de la mateixa autora: “Crec que a la gent a qui li agrada jugar el fet que Canto jo i la muntanya balla no sigui una novel·la clàssica l’atrapa”.

    Després d’haver viscut a Londres i a Islàndia qui sap si a la recerca de la universalitat, Solà ha estat capaç de triomfar amb històries ambientades al poble on va néixer. Els seus poemes i narracions han estat traduïts a l’alemany, l’anglès, el francès, l’hongarès, el gallec, el portuguès, el neerlandès, el lituà, el danès, el castellà, l’italià, el grec i l’eusquera…, entre altres llengües.

    Solà, que va conèixer l’èxit en el context singular d’una pandèmia, és al capdavant d’una nova fornada de narradores joves que s’ha plantat amb força, els darrers anys, al panorama editorial del país. Les crítiques l’elogien tant per la llengua com pel registre poètic que usa en les seves obres.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Gerard Guix

    GERARD GUIX

    Continuant amb els articles de persones emblemàtiques d’Osona vinculades a la llengua o a la literatura, avui parlarem de Gerard Guix (Vic, 1975), que és escriptor, dramaturg, articulista, guionista i professor de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès.

    Ha publicat les novel·les La deriva dels continents (2005) i Dia de caça (2007). També és autor de la novel·la juvenil El prodigi (2011), primera part d’una trilogia fantàstica que continua amb L’enginy i El talent. Amb Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me (2011) va guanyar el Premi Pin i Soler de Novel·la. L’any 2013 va publicar El cementiri, i va fer una pausa llarga fins que el 2021 va fer-nos arribar La meva temporada a l’infern.

    Professionalment ha estrenat una desena d’obres de teatre. Entre les seves obres com a dramaturg, destaquen Gènesi 3.0 (Premi Fundació Romea de Textos Teatrals 2006), estrenada al Grec Festival de Barcelona, i la peça trilingüe U, Due, Três, representada també a Portugal, França i Itàlia.

    Saga Egmont, una editorial danesa, ha recopilat totes les seves novel·les en formats digitals, i l’editorial francesa Aux Forges de Vulcain ha publicat les traduccions Le Cimetière (2019) i Tout ce que tu devrais savoir avant de m’aimer (2022). Al segell digital FLASH hi té dos relats, i ha participat en diverses antologies: a Anagrama, Editorial Empúries, Comanegra o Univers.

    Les creacions d’aquest autor polifacètic, escrites en un llenguatge cinematogràfic ple de referències i d’històries obscures que ocorren en mons distòpics, sovint s’emmarquen en el gènere fantàstic, la novel·la negra o la ciència ficció.

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Albert Canadell Vilalta

    ALBERT CANADELL VILALTA

    Albert Canadell Vilalta (Tona, 1963) és un escriptor singular que es defineix com a artesà joier, hortolà, viatger i escriptor. Compagina la seva tasca professional com a artesà joier amb l’escriptura i l’horticultura. 

     Fill de família masovera, va acabar els estudis de batxillerat superior el 1980. Va començar a escriure ja a l’adolescència, però va deixar els estudis, i l’escriptura, per dedicar-se a viatjar pel món, la qual cosa li va facilitar un bagatge vital que es reflecteix en el conjunt de la seva obra. 

     La seva narrativa, editada en bona part per Emboscall, inclou títols com ara La tribu (1998)Diari d’un il·luminat (1998)Els Camins del MandalaDos contes del circ (1999), La piranya i altres naraccions (2000), Terra d’esquelles (2016), La ferida (2021) i Òpal de foc. Sovint s’inspira en les experiències viscudes per l’autor en diversos continents. Quant a poesia, Canadell ha publicat Romer (1999) i Del Zenit (2002).  

     Ha guanyat nombrosos premis arreu del territori català, tant en narrativa com en poesia. El 2020 va guanyar el prestigiós Premi de Novel·la Breu de Mollerussa, amb Rebrot de bosc (2021), una obra de ficció que té la natura com a protagonista. L’obra és una seqüela d’Inesperat Walden (2013), finalista del Premi Roc Boronat al 2011 i guanyadora del Premi de Novel·la Armand Quintana al 2012.  

    Foto: cedida per Arnau Jaumira. El 9 Nou

     

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Jacint Sala Codony

    JACINT SALA CODONY

    Jacint Sala Codony, poeta i dramaturg manlleuenc, va morir el passat 13 de febrer de 2022. 

    Nascut a Manlleu l’any 1945, es va llicenciar en pedagogia per la Universitat de Barcelona i després es va dedicar uns anys a l’ensenyament de la llengua catalana. També va estar al capdavant de l’Obra Social i Cultural de Caixa Manlleu fins que les complicacions de salut li van impedir continuar amb la seva activitat laboral.  

    Tot i que la seva trajectòria literària es va basar principalment en la poesia, també va escriure teatre, narrativa i va estar vinculat al Cercle literari Cau Faluga i als grups teatrals El Rusc Llambrot teatre. Encetà la carrera com a poeta amb la publicació, a quaranta anys, del llibre Cants de cada vegada l’any 1985.  

    La seva obra va ser premiada en diverses ocasions i en destaca els Jocs Florals de Barcelona amb la Viola d’Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l’Englantina d’Or (1990). L’any 2014 va publicar Me’n vaig, un llibre de poemes que recollia les seves motivacions poètiques i que semblava un comiat literari. Però tot i això encara va publicar tres poemaris més, Vella tardor (2015), Vanitoses cendres (2017) i ema (2018). 

    La mort té por de viure’m, i s’espera 

    que agafi el son i m’hi pugui assemblar. 

    Si goso encendre el llum, des del mirall 

    dels vidres entelats de la finestra, 

    em mira sorneguera com la miro. 

    Torneig acerb de gossos expectants. 

    (Estrofa d’“Insomnis”) 

    Me’n vaig, de Jacint Sala. Pagès Editors.  

    Fonts: 

    Biblioteca Joan Triadú de Vic i Enciclopèdia Catalana  

    Article complet

  • Personatges literaris d’Osona. Pilar Cabot i Vila

    PILAR CABOT I VILA

    Pilar Cabot i Vila (1940-2017) va ser  escriptora. Va ser autora de poesia, de narrativa per a infants i adults i també de contes. 

    De petita, va criar-se en un clima cultural, sobretot relacionat amb el teatre i la música. El seu padrí, Josep Subirana i Serra (àlies ‘Manel dels Ous’), va ser un actor aficionat de gran prestigi a l’època. Tenia una gran biblioteca, especialment teatral, i la petita Pilar hi tenia accés. Als onze anys ja va guanyar el seu primer premi literari.  

    Va estudiar Filosofia i Lletres i Música, i va començar a donar a conèixer la seva obra a partir que formà part del grup CLOT, que va fundar la revista amb el mateix nom. Cabot en va formar part del consell de redacció, i hi va publicar. 

    Entre el 1965 i el 1985 va ocupar-se de la seva pròpia llibreria, CLAM, dedicada plenament al llibre i al disc en llengua catalana. Aquest espai va ser tot un referent del món cultural i polític de Vic i d’Osona durant la dictadura i la transició, i hi van passar els principals autors i cantautors del moment. Va coordinar tertúlies amb poetes, i va ser autora de crítiques literàries, comentaris de llibres, pròlegs, guions i articles.  

    Amant de la música, tocava el piano, componia i musicava poemes propis. Va formar part de la primera junta de Joventuts Musicals de Vic, i cantà a la coral Canigó.  

    Va ser sòcia d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre del PEN català. Des de 1996 fou membre actiu de la Comissió de Lectura Pública de la biblioteca Joan Triadú, de Vic.  

    Fou distingida com a Osonenca de l’any 1983 i com a Musa de la Cova del Drac de Barcelona l’any 1984. El 2012 fou homenatjada a la Marxa dels Vigatans, acte central de la Diada a Osona, coordinat per Òmnium Cultural i de gran volada.  

    📸Foto d’Armand Quintana i Pilar Cabot, cedida per Osona.com. Arxiu històric de La Marxa de Catalunya (1992)

    Article complet