El fragment del mes

Dona’m la mà que anirem per la riba

ben a la vora del mar

bategant,

tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Fragment del poema ‘Dona’m la mà’ (L’irradiador del port i les gavines), de Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

 

 

 

 

  • Les biblioteques de Torelló ens recomanen… (I)

    Aquest mes de maig tenim dues recomanacions expertes, tot un luxe de la mà de les biblioteques de Torelló!

    Les lleialtats, de Delphin De Vigan

    Barcelona: Edicions 62, 2019. Traducció de Jordi Martin Lloret.

    Delphine de Vigan ( Boulogne-Billancourt, 1966) és una autora francesa que ha entrat amb força al panorama literari internacional.  Els seus llibres:  Els dies sense fam (2001),  No i jo (2007), Res no s’oposa a la nit (2011), Basat en una història real (2015) són escrits a partir de les seves experiències personals. En l’obra que us vull recomanar no és així, aquí els protagonistes són dos joves adolescents d’avui.

    L’obra està estructurada en quatre personatges que van alternant les seves veus en cada capítol: Théo i Mathis, amics adolescents, i Cécíle i Hélène, mare i mestra, dues dones adultes i per tant amb  mirades contraposades a la dels nois. Cada personatge arrossega una experiència familiar que condiciona les seves actituds i això va creant la trama argumental.

    Quan vaig agafar el llibre de Delphine de Vigan amb la idea de fer-ne una ressenya no m’imaginava fins a quin punt em trasbalsaria aquesta lectura. Per mi, el títol del llibre defineix perfectament el tema principal: les lleialtats i per tant les relacions humanes.  L’altre tema, igual d’important és la relació dels adolescents amb l’alcohol.

    La lleialtat és un sentiment que, segons el diccionari, fa que una persona no enganyi ni traeixi els altres i que  li atribuïm un valor positiu. Llegint el llibre jo ho poso en dubte. La lleialtat que ens humanitza i crea llaços invisibles envers els altres és  alhora un límit a la nostra pròpia llibertat. La lleialtat no permet a Théo explicar res del seu pare malalt de depressió, Cécile no avança per la lleialtat conjugal, Hélène arribarà a l’extrem de perdre la feina per mantenir-se lleial a ella mateixa i ajudar el seu alumne.  La complexitat de les relacions, llaços fraternals que ens lliguen i no permeten avançar.

    L’altre gran tema: els protagonistes d’aquesta història són adolescents greument ferits per l’entorn familiar, però també per al moment que els ha tocat viure, un món virtual i de xarxes que aïlla. Adolescents que viuen en solitud, que els fa molt vulnerables a la depressió. Théo troba en l’alcohol la força necessària per seguir i això extrapolat a una escala mundial s’ha convertit en un seriós problema.

    És una lectura molt potent, de ritme ràpid, que sacseja i que ens fa reflexionar, però no ens sentim derrotats, ens adonem de la importància dels vincles reals, de l’amistat, de tot allò que sí que ens pot salvar; de fet, Mathis trenca les lleialtats i potser alguna cosa es podrà arreglar.

    Si us agrada aquest llibre, us recomano també el més recent de l’autora, Les gratituds, en què segueix explorant aquests sentiments que ens defineixen com a societat.

    Recomanació de Gemma Surribas

    Biblioteca Dos Rius, de Torelló

     

    Article complet

  • L’alumna del Bàsic 3 Thaniga Glahan recomana un llibre per Sant Jordi!

    https://youtu.be/f_Dii1qUNT0

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (4)

    Us comparteixo a continuació un petit fragment del llibre que he llegit i que m’ha agradat tant: La memòria de l’aigua, de Montse Barderi.

    Estimada Kraus,

    Ja no tinc por de veure sempre els mateixos arbres, les mateixes pedres, el mateix cel, el mateix mar de cada dia, el meu cos repetit i finalment envellit entre les hores, les meves paraules, sempre iguals, el meu univers petit, amb idèntics anhels i temences. Perquè enlloc del món sóc l’essència del món si no és a casa meva.

    I no em fa por viure, i reviure, i tornar a sentir, donar-me, rebre’t, les vegades que calgui i més, una vegada i una altra, perquè t’estimo i estimo la vida.

    I el que visqui poc o molt, ho viuré amb una estranya però convençuda alegria, i això farà que tot el que hagi de venir es converteixi en una altra mena de triomf.

    T’estimo i sé que moriré estimant. Vine. Em trobaràs esperant-te sense esperar-te.

    Recomanació de David Marín

    Article complet

  • Per Sant Jordi, el CNL Osona us regala un conte

    Com cada any, el CNL d’Osona, La Farinera, l’Associació Tapís, Escènic Vic i l’Escola de Música elaboren conjuntament un conte per Sant Jordi. Es tracta de la publicació d’un llibre imprès artesanalment, i que també té una versió digital.

    El títol d’aquest any, La Perlette, és típic de França. A partir del dia de Sant Jordi es podrà adquirir a les llibreries, a la parada de l’Associació Tapís i a La Farinera. El llibre inclou un codi QR que et porta a la versió digital, amb la possibilitat de veure les imatges creades per l’alumnat en realitat augmentada.

    Un treball col·laboratiu magnífic que no us podeu deixar perdre!

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (3)

    Us deixo un fragment d’un llibre que sovint recomano: La platja dels inútils, d’Àlex Nogués, il·lustrat per Bea Enríquez, traduït per Anna Llisterri i editat per Akiara Books.

    “Em dic Sofia. Tinc onze anys i mig i quan sigui gran vull ser inútil. Ho vaig dir a classe. A la professora se li va ficar al cap de preguntar-nos què volíem ser de grans. Futbolistes, youtubersgamers, metges, astronautes…un parell van dir que volien ser mestres. I quan em va tocar a mi vaig ser sincera: Jo vull ser inútil.

    Tothom va riure. Amb ganes. I la Núria, la mestra, es va enfadar moltíssim. Va pensar que intentava riure’m d’ella, rebentar-li la classe o una cosa d’aquestes. Està clar que ningú em va entendre.”

    Recomanació de Marta Brugalada

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (2)

    “Primera part: Gorgs”, fragment del llibre El temps de les cireres (1976), de Montserrat Roig

    El dia que va veure per primera vegada la pintora Harmonia, la Natàlia va començar a entendre que hi havia dones que no es planyien, com la Patrícia, ni s’amagaven dels altres, com la Judit. La Judit s’havia ferit des que ella tenia vint anys i la Natàlia fugia d’aquells ulls maragda que volien expressar tant.

    M’agradaria afegir-hi un altre fragment d’una novel·la que em va agradar molt i que aprofito per recomanar-vos.

    “Primera part”, fragment del llibre La felicitat (2001), de Lluís-Anton Baulenas

    Diumenge al migdia al Pla de la Boqueria. El mes de maig s’acabava i s’insinuava l’estiu. A la Rambla encara lluïen els domassos de celebració de la pujada als altars del beat Josep Oriol, el primer sant barceloní en molt de temps. Un massa imponent de gent es concentrava a la plaça Catalunya en ocasió de l’homenatge popular a Àngel Guimerà. Feia un mes i mig de l’última bomba i la gent passejava contenta.

    Recomanacions de Marta Pérez

    Article complet

  • L’alumnat de nivell superior recomana literatura per Sant Jordi! (1)

    “El llamp”, fragment del llibre Canto jo i la muntanya balla (2019), d’Irene Solà

    Vam arribar amb les panxes plenes. Doloroses. Els ventres negres, carregats d’aigua fosca i freda i de llamps i de trons. Veníem del mar i d’altres muntanyes, i ves a saber de quins llocs més, i ves a saber què havíem vist. Rascàvem la pedra dalt dels cims, com sal, perquè no hi brotessin ni les males herbes. Triàvem el color de les carenes i dels camps, i la brillantor dels rius i dels ulls que miren enlaire. Quan ens van llambregar, les bèsties salvatgines es van arraulir caus endintre i van arronsar el coll i van aixecar el musell, per sentir l’olor de terra molla que s’apropa-va. Els vam tapar a tots com una manta. Als roures i als boixos i als bedolls i als avets. Xsssssst. I tots plegats van fer silenci, perquè érem un sostre sever que decidia sobre la tranquil•litat i la felicitat de tenir l’esperit sec.

    Recomanat per Maria Teresa Bretos

    Article complet

  • La biblioteca Joan Triadú de Vic ens recomana…

    Estrenem el mes d’abril amb una altra recomanació experta: tot un luxe. Hem demanat a totes les llibreries i biblioteques de la comarca que ens suggereixin títols que els agradin, títols preferits, i aquest ja és el segon. Si voleu saber la lectura triada per la biblioteca Joan Triadú de Vic, mireu aquest vídeo.

    Article complet

  • A punt un club de lectura per als membres del Voluntariat per la llengua

    Josep Bofill i Masó, un dels voluntaris per la llengua més veterans i alhora l’autor del llibre ’14 jocs de la meva vida… i altres inquietuds’, conduirà un club de lectura sobre aquesta obra seva al mes de maig.

    El 20 d’abril, a les set del vespre, hi haurà la presentació del llibre i de l’autor, i el 25 de maig a la mateixa hora es farà la trobada per parlar de la seva obra.

    El club està adreçat a les persones que participen en el programa Voluntariat per la llengua, que d’aquesta manera tindran l’oportunitat de sumar dos plaers exquisits: el de la lectura i el de la conversa. Celebrem la iniciativa i desitgem que sigui tot un èxit.

    Per a més informació i inscripcions us podeu adreçar a les tècniques que gestionen l’activitat, la Gemma Baladas (gbaladas@cpnl.cat) i la Judith Vidal (jvidal@cpnl.cat).

    Article complet

  • Els grups de reforç de la lectura virtuals acaben amb èxit: una molt bona notícia

    Els grups de reforç de la lectura que van engegar el 15 de febrer, alguns dels quals encara es trobaran fins a primers d’abril, fan un balanç molt positiu de l’experiència viscuda.

    25 participants i 6 voluntaris i voluntàries d’Osona s’han organitzat en 6 grups i 5 sessions per fer-los possible. La valoració és tan positiva que ja s’està pensant en la continuïtat del projecte per al proper trimestre del curs.

    Bones i felices lectures compartides!

    Article complet