Entrades amb l'etiqueta ‘lectura’

  • “Un abril prodigiós”, d’Elizabeth Von Arnim

    Una tarda londinenca d’hivern, una dona llegeix un anunci al diari que li crida l’atenció: “Per a amants de les glicines i la llum del sol. Es lloga petit castell italià medieval a la riba del Mediterrani durant el mes d’abril, amb servei inclòs”.

     

    Un mes i mig després, quatre dones ben diferents deixaran la humitat i la grisor de Londres per trobar la llum del sol a la riba del Mediterrani. Conviuran al castell, on veuran com la seva mirada sobre el món i sobre elles mateixes es transforma. Enmig de tanta bellesa, tot els semblarà nou i possible. Capaç de qualsevol prodigi.

    L’obra va ser publicada el 1922 per l’australiana Elizabeth Von Arnim, que després d’una separació va fer una estada llarga al Castello Brown, a Portofino: sens dubte, el castell medieval de la novel·la. La descriu com una de les èpoques més felices de la seva vida, i aquesta sensació de llibertat i gaudi de la natura és la que es respira en cada pàgina del text. Una prosa delicada, pulcrament traduïda per Dolors Udina, amb frases molt llargues i elaborades, que et trasllada a l’època victoriana i a un univers floral i femení que embriaga. Tota una celebració de la vida.

    El cercle de Viena (2016)

    Traducció i epíleg de Dolors Udina

     

    Recomanació d’Ariadna Viñas (tècnica de NL del SLC Vic)

    Article complet

  • “Les pompes del diable”, de Carles Casajoana

    Un funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, Serafí Serratosa, rep un ascens inesperat: serà el cap del gabinet del nou tinent d’alcalde. No sap pas on es fica perquè a partir d’aquí hi haurà una successió de fets que li compliquen la vida.

     

    El pobre Serafí, a qui encarreguen la revisió del projecte del Centre de Control de Trànsit, encara no construït, haurà de saber tractar, amb el seu llenguatge funcionarial i políticament hipercorrecte, amb tota mena de fauna: des dels polítics, passant per administratives gandules, hampa de tota mena, fins a arquitectes i constructors corruptes. El seu llenguatge, tan especial, exagerat i hilarant, de fet, el salvarà més d’un cop. Del Serafí, antiheroi i alhora heroi, en podem dir que sota la seva capa de babau hi ha un personatge hàbil i resolutiu –segons ell, sempre al servei dels ciutadans–, tot i l’embolic en què s’ha ficat al començament i les poques ganes que té de treballar.

    Com en un vodevil modern, l’autor de la novel·la, Carles Casajuana, juga molt bé amb les relacions que s’estableixen entre els personatges per descriure’ns una xacra de la nostra societat i que en principi no ens hauria de fer riure, la corrupció política, que la tracta de forma directa i sense ambages, això sí. Tenim al davant una novel·la divertida, àgil i amena, escrita amb enginy i “mala bava”; l’autor és molt destre tant en la descripció dels personatges com en la narració. Els diàlegs vius fan enriolar el lector a cada moment, sense parar. Carles Casajuana domina el llenguatge del funcionari, que és el narrador de la història, que de tant llenguatge buit i superflu ens fa riure, i al mateix temps fa servir en boca d’altres personatges el llenguatge més baix de la societat. La barreja de tots dos fa que la història sigui més hilarant. Molt recomanable per a aquells que volen rialles assegurades.

    Títol: Les pompes del diable

    Autor: Carles Casajuana

    Editorial: Edicions Proa

    Data de publicació: any 2018

    ISBN: 978-84-7588-761-6

    Pàgines: 256 pàgines

    Lectura recomanada pel nostre company Francesc Vall-llobera, tècnic de l’OC de Manlleu

     

     

    Article complet

  • “Nosaltres dos”, de Xavier Bosch

    Un llibre intens, emotiu i captivador. Parla sobre l’amistat entre dues persones, concretament entre un home i una dona.

    En Kim i la Laura es van conèixer a la universitat. Tots dos venen de dos mons ben diferents però, tot i les diferències, es diverteixen junts, riuen junts i s’entenen. Els uneix el vincle de l’amistat, els lligams invisibles que crea l’amistat malgrat no haver-se vist durant quinze anys. Quan es retroben, sembla con si s’haguessin vist i haguessin parlar abans-d’ahir. Tant se val la distància! Si l’amistat és sincera, pot amb tot.
    És un llibre molt fresc, de lectura àgil. Si sou persones a qui us agrada cuidar els altres, ja sigui estant a prop o en la distància, us hi sentireu identificats.

                                                                                Recomanat per Judith Vidal Perelló, responsable de VxL del SLC de Vic

    Article complet

  • Montcroix, de Joan Casanovas

    Alumnes del nivell S3 del SLC de Vic llegeixen Montcroix, de Joan Casanovas.

    Activitat Montcroix

    Article complet