Llegim els clàssics?

Alumnes de C2 de Vic reflexionen sobre la lectura dels clàssics

El valor dels clàssics

Actualment, ningú dubta que la lectura és una eina fonamental en els processos d’aprenentatge i creixement personal, però, més enllà de promoure-la, caldria defensar i treballar activament el valor de llegir literatura clàssica, atès que, com l’adjectiu indica, ens ofereix obres de molta qualitat.  

Sovint quan parlem dels clàssics sorgeix la idea poc elaborada i contrastada que són obres molt allunyades del nostre present, que pertanyen a altres temps i que no ens interpel·len i, res més lluny de la realitat, són llibres tremendament moderns i ens connecten amb fets i situacions que encara, a dia d’avui, són vigents. I aquesta connexió ens permet acostar-nos a la cultura literària del nostre país i entendre la nostra societat. Llegir per saber d’on venim, qui som i on anem. 

Una altra concepció al voltant dels clàssics que voldria desmuntar és la tendència a pensar que la seva lectura és feixuga, avorrida i que difícilment ens provocarà gaudi; ben al contrari, llegir-los és un plaer, entès des del sentiment d’empatia que es genera quan compartim el text amb personatges, situacions, històries, vicissituds o reptes, que ens endinsen i ens apropen als diversos mons que s’hi plantegen.     

I relacionat amb les experiències d’oci i d’aprenentatge, no puc deixar passar l’oportunitat per a reafirmar que la llengua i la literatura són una assignatura fonamental per a la nostra joventut. Ja des d’infants creixem deslligats dels clàssics i caldria fomentar la visió que la societat del passat no guarda gaires diferències amb l’actual. Hi ha hagut molts canvis i avenços tecnològics, no obstant, perviu l’essència, que emprem en les relacions interpersonals i que la literatura clàssica representa molt bé. 

En la important i necessària tasca d’apropar els clàssics a la societat, tant les famílies —des de l’exemple— com els equips docents hi tenen un paper decisiu. Aquest aprenentatge no pot quedar relegat als estudis universitaris especialitzats; caldria que s’iniciés ja en l’educació primària —llegint petits fragments adaptats de les obres— i que continués a secundària i batxillerat —amb lectures més extenses i adequades a l’edat— a través de l’estudi de l’autor, l’obra i els fets històrics de l’època en què es va escriure, i la reflexió i anàlisi del text per motivar la comprensió i la relació amb el propi context.  

Autora de l’article: Laura Bergés Costa

 

La immortalitat dels clàssics: una oportunitat educativa inigualable 


Com a gran defensor de la lectura, no puc deixar de ressaltar la importància dels clàssics en el panorama educatiu actual. Els llibres que han resistit el pas del temps i continuen captivant generació rere generació no només ofereixen una finestra al passat, sinó també una guia per al present i el futur. 

En el marc de l’ensenyament, la inclusió dels clàssics hauria de ser considerada una prioritat en tots els nivells educatius. A primària i secundària, la lectura dels clàssics pot obrir les portes a una comprensió més profunda de la llengua, la història i la cultura. A través de les seves pàgines, els estudiants poden explorar temes universals com l’amor, la justícia, la por i l’esperança, i oferir-los una base emocional i moral fonamentada en la riquesa de la literatura. 

En el batxillerat, els clàssics prenen un paper encara més destacat. En aquest nivell, la lectura d’obres com El Quixot, Hamlet o Crim i Càstig no només enriqueix l’experiència educativa, sinó que també prepara els estudiants per a un pensament crític i analític més sofisticat. A més, exposar-los a aquestes obres mestres els ofereix la perspectiva necessària per a entendre millor el món que els envolta i les complexitats de la condició humana. 

Tot i així, no hem de limitar la importància dels clàssics a l’ensenyament obligatori. En els estudis universitaris o de graus superiors, la lectura d’aquestes obres continua sent essencial per al desenvolupament d’una educació integral. Aprofundir en els clàssics no només amplia el coneixement dels estudiants sobre la literatura i la història, sinó que també els proporciona les eines necessàries per a esdevenir persones més reflexives, analítiques, culturitzades i amb capacitat de síntesi conceptual. 

En resum, la inclusió dels clàssics en tots els nivells educatius no només és recomanable, sinó essencial per al creixement i el desenvolupament dels estudiants. Aquestes obres atemporals continuen sent una font inesgotable de coneixement, inspiració i reflexió, i és responsabilitat nostra transmetre aquest llegat a les generacions futures.

Autor de l’article: Antoni Llongarriu Planagumà

Share

Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda

Rodoreda, Mercè. Jardí vora el mar. Club Editor 1959, SLU. ISBN: 978-84-7329-407-2.  

Mercè Rodoreda (1908-1983) és considerada l’autora més important de les lletres catalanes contemporànies per l’enorme quantitat d’obres produïdes així com per la universalitat en la seva difusió. Les seves produccions literàries comprenen tots els gèneres, tot i que destaca en la narrativa. L’any 1980 rep el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. 

El conjunt de la seva obra és un reflex de l’entorn social i econòmic en el qual viu l’autora; una infantesa influenciada per la passió per la lectura i per les flors que li transmet el seu avi; un matrimoni prematur amb el seu oncle matern que acabarà essent una experiència traumàtica; un exili forçat, com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola, i que li suposa haver d’obrir nous horitzons des de l’adversitat, la sol·licitud i fins a penúries econòmiques…

El punt d’inflexió en la seva vida li arriba als anys cinquanta. L’autora entra en una nova etapa, marcada per l’estabilitat emocional i econòmica, i que convergeix en la seva obra; Jardí vora el mar n’esdevé el referent. En aquesta obra l’autora es lliura relaxadament a les seves dues grans estimacions: el plaer per l’escriptura i l’admiració i respecte que sent per la botànica. 

L’escenari de l’obra és el jardí d’una finca d’estiueig d’una família rica de Barcelona, i el jardiner és la veu que narra els esdeveniments que hi succeeixen al llarg de sis estius consecutius. En la novel·la es contraposen dues formes de vida ben diferents, la riquesa i la pobresa, la propietat i la servitud; alhora que també s’hi assenyala que la cruesa de l’existència no és selectiva, de manera que fets inherents a la condició humana, com ara l’enamorament, la malaltia i la mort, acaben fent-se lloc independentment de la condició social.  

Resumint, és a través de la veu del jardiner que s’insinua la veu de la pròpia escriptora, talment com si es desdoblés i es situés com espectadora de la seva pròpia existència, agafant la distància necessària per poder parlar d’ella a través dels personatges, amb subtilesa i sense sentimentalismes. 

Cristina Jorba Arimany

Share