RSS

Consorci per a la Normalització Lingüística

Arxiu de la categoria ‘Textos de nivell elemental’

  • Un poema inicial

    El campanar

     

    Sovint, sovint, com per la dreta escala

    d’un campanar, fosca i en runes,

    pujo cercant la inaccessible llum;

    ple de fatiga dono voltes,

    palpants els murs en la tenebra espessa,

    graó rere graó.

     

    Però de temps en temps,

    sento la veu de les campanes,

    clara i alegre, ressonar,

    tocant a festa allà en l’altura,

    i veig per la finestra en el silenci

    de l’alba els camps estesos, esperant.

     

    Aurores de la infància, com us trobo

    llavors, ah, com encara dintre meu,

    una llavor de joia perdurable

    pugna per fer-se planta exuberant!

    Com crides, infantesa, en les profundes

    capes del cor, com, de genolls, et trobo,

    Déu meu, llavors, tornat pura lloança!

     

    JOAN VINYOLI

    Del recull Les hores retrobades,1951

     

    Share

    Article complet

  • Seguim el fil: paraules d’aprenents

    Sovint, sovint

     

    De temps en temps enyoro la meva infància quan corria pels camps de la meva terra i gaudia del cant dels ocells. Encara recordo quan anava a banyar-me al riu que estava a prop de casa meva. Penso quan jugava a futbol amb els meus amics i després berenàvem tots junts. Sovint, sovint, em vénen tots aquests records al cap, em fan bategar el cor i m’omplen de felicitat, però ara que m’he fet gran m’he adonat que tot ha canviat molt…

    Ara els meus amics ja no hi són. El riu on jugàvem ja no existeix. Al camp de futbol només hi ha ciment, ferro i vidre. M’he adonat que la vida no és tan fàcil. Ara em bellugo però no com abans, sobrevisc però no visc. Sovint, sovint, recordo la meva infantesa. El temps passa i he d’acceptar els nous reptes. M’he traçat un camí i el seguiré… 

    Ara, com que ja tinc 30 anys, ha arribat el moment de pensar en el futur. He pensat en tu i en com serà la teva infància. He imaginat un món ideal i especial per a tu, com el que jo tenia. El teu riure, tan innocent, corrent lliurement… Sovint, sovint, penso en tu. Ets el meu present i el meu futur. Espero que la teva infantesa sigui tan feliç i meravellosa com la meva, fill… 

    Sí, fill meu, espero tot això! I espero saber ajudar-te a fer-te gran i a ensenyar-te a triar el bon camí. A protegir-te d’aquells problemes i mals que la vida sempre ens té reservats. Això és el que em diu ara, en aquests moments, el meu cor. Però, de ben segur que sovint, sovint la raó em dirà que t’hauré de deixar lliure, que hauràs de viure la teva pròpia vida, que de temps en temps t’equivocaràs, que potser marxaràs, que…

    Espero, fill estimat, ensenyar-te a gaudir de les petites coses de la vida! En definitiva, moltes vegades, les més importants!

    El temps passa molt de pressa. Ara ja sóc vell i he recorregut el meu camí. Em sento feliç com en la meva infància. He donat valors, he donat esperança, he donat amor… Sovint, sovint, penso… que malgrat tot he pogut sobreviure i viure com un home lliure!

    ___________________

    Grup de nivell elemental – Torelló (Judit)

    Grup de nivell elemental – Vic (Fina)

    Grup de nivell elemental – Vic (Montse Bové)

    Grup de nivell elemental – Vic (Llúcia)

    Grup de nivell elemental – Vic (Fina)

     

    Share

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

anècdota català contes elemental internacional literatura llegenda llengua microrelat microrrelats multicultural rondalla rondalles tradició