En una terra s’esdevingué que hi havia un home a qui Déu havia donat tanta ciència que entenia tot el que deien les bèsties i els ocells.
Ramon Llull, Llibre de les bèsties
El fragment inicial
Categoria: Textos de nivell bàsic 3
Seguim el fil: paraules d’aprenents
En una terra s’esdevingué que hi havia un home a qui Déu havia donat tanta ciència que entenia tot el que deien les bèsties i els ocell
Aquest home escoltava i entenia els problemes dels animals i els ocells, i els ajudava a trobar solució als problemes. Passava que sempre estaven tots malalts. Ell, que estimava molt les bèsties i els ocells, volia ajudar-los, i aplicava els seus coneixements mèdics per curar-los.
A més d’això també era místic, ajudava les persones i els donava molta calma amb els seus coneixements. Aquest home era filòsof, era molt intel·ligent i tenia molt tacte per parlar de qualsevol tema. Això el feia molt interessant i especial. Era un dels millors homes d’aquella època.
Un bon dia se li va aparèixer un ocell que li va donar un missatge: Has de viatjar al nord d’Àfrica per ajudar la gent i els animals amb els teus coneixements! Després de meditar-ho molt, va marxar. Després de l’Àfrica va viatjar per molts altres països. En aquest moment va començar a predicar la paraula de déu al món. Més tard se li va tornar a aparèixer l’ocell i li va confessar que era l’esperit sant!
L’home, després de l’aparició, va quedar molt sorprès i va decidir continuar el viatge aquella mateixa nit, amb l’objectiu de compartir aquesta confessió amb els infidels. Va creuar el mar Mediterrani fins a arribar a un país desconegut en aquell moment. Llavors es va creuar amb una vaca que li va dir que es trobava a la península Ibèrica i que hauria d’anar a Santiago per difondre els fets de les aparicions, però que ho hauria de fer amb una llengua nova.
Curs de bàsic 3 de Vic (Ariadna)
Curs de bàsic 3 de Manlleu (Alícia)
Curs de bàsic 3 de Torelló (Judith)
Curs de bàsic 3 de Vic (Montse Bové)
Un poema inicial
Perfectament recordo
Perfectament recordo que venies
pel carrer de la mar, amb foc als ulls,
quan em veieres en el fosc on t’esperava.
Sense dir res vàrem anar a un carrer
del vell raval, terrós i pedregós i rost,
i, allà, contra la tàpia d’un hort ens abraçàrem
sota la nit, de pressa, no fos que ens veiés algú;
i quan el goig fou caçat fins a l’esglai convuls
vaig sortir del teu cos i ens vam separar corrents,
i més tard ens trobàrem i ens vam mirar com si fóssim
uns altres, ja per sempre units.
JOAN VINYOLI
Del recull Vent d’Aram, 1976
Seguim el fil: paraules d’aprenents
La primera vegada
Perfectament recordo aquell estiu. Llavors, jo tenia 15 anys. Era un dia de molta calor i vaig anar al riu a banyar-me. Anava en bicicleta quan vaig xocar amb un noi. Quin espant! Afortunadament no li vaig fer mal. Es deia Daniel, i amb ell veuria el mar per primera vegada.
En Daniel tenia 18 anys i estudiava a la universitat. Ell anava al mar per concentrar-se en els estudis i per trobar tranquil•litat. Mentre tiràvem pedres al mar, xerràvem de les nostres vides i del futur. M’agradava el seu caràcter i la seva manera de pensar. Teníem coses en comú. A ell també li agradava llegir i viatjar. Mai oblidaré aquell estiu. Va ser fantàstic i vaig fer una amistat fidel.
L’estiu s’acabava i el dia s’escurçava. Era l’última vegada que ens vèiem i el temps era massa curt per tot el que volíem viure. En les nostres darreres converses recordàvem els moments viscuts. Estàvem tristos, però alhora il•lusionats fent plans per retrobar-nos. Ja era de nit i durant un moment ens vam quedar muts, en silenci, només escoltant el batec dels nostres cors, i ens vam mirar com si fóssim uns altres, ja per sempre units.
__________________________
Grup de bàsic 3 – Vic (Fina)
Grup de bàsic 3 – Manlleu (Alícia)
Grup de bàsic 3- Torelló (Judit)