Arxiu de l'autor

  • Un bon priorat…

    doq-prioratLa unitat 5 del curs de nivell C2 va de llibres… i, per tant, aquí han aparegut títols d’obres publicades, noms de capítols, títols d’articles, etc. I això vol dir que haurem d’estar ben pendents de qüestions que fan referència a les convencions lingüístiques; és a dir, haurem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar correctament les majúscules i minúscules, la lletra cursiva, les cometes…

    Efectivament, quan escrivim també hem de tenir present que hi ha unes convencions que cal seguir, unes convencions que sovint varien segons les llengües. A hores d’ara, doncs, ja us heu trobat amb la necessitat de triar entre una majúscula o una minúscula quan heu parlat d’alguna entitat o d’algun organisme oficial, quan heu esmentat el nom d’algun llibre o alguna pel·lícula, quan heu fet referència a algun càrrec polític o institucional.

    En el cas que us hagin quedat dubtes sobre aquests usos, podeu recórrer a materials diversos que us resoldran els dubtes. Penseu que un text acuradament escrit és un text ben redactat, que té el contingut ben organitzat, que no conté errades de gramàtica i que, a més, respecta les convencions que afecten l’ús dels tipus de lletra, les majúscules i minúscules, etc.

    Aquí teniu, per exemple, l’Opuscle majúscules i minúscules que va editar la Generalitat.

    Per cert, sobre això darrer, els tutors del C2 tenim un dubte. Ens ajudaríeu a resoldre’l? Sembla que en la frase següent hi ha algun error de majúscules i minúscules:

    “Avui per sopar hem degustat un priorat excel·lent que recomanaven a la revista Vins i caves.”

    Necessitem dues coses: que ens confirmeu si hi ha cap error i que ens digueu on heu fet la consulta per solucionar el dubte. A canvi us direm de quin vi es tractava!

    Article complet

  • Qüestió de nivell

    nivel_301.granAvui tractarem d’una qüestió de nivell. Em refereixo, no cal dir, a l’ús i abús de la locució “a nivell de”, una d’aquelles plagues que flagel·len la comunicació verbal en tots els àmbits de la nostra catalanofonia.

    La utilitzen els polítics, els estudiants, les metgesses, els jubilats, les treballadores socials, les professores, els porters de discoteca, els forners, etc. En fi, està escampada per tot arreu. I només se’n salven, heroicament, els alumnes dels cursos de nivell superior, que saben que hi ha alternatives millors. Per això, entre aquests alumnes afortunats i selectes, mai no es podria donar una conversa com la que reprodueix un conte de Quim Monzó titulat “Els anivellats” i que comença així:

    Són dos homes en un d’aquests restaurants que proclamen, com si fos el gran descobriment, que fan cuina “de mercat” (com si hi hagués cuina “de ferreteria”) i que, al menú, davant de cada plat hi col·loquen l’article definit: l’amanida d’espinacs crus amb xampinyons, les endívies amb roquefort, la sopa de peix, l’entrecot de bou amb pebre…

    -…perquè, a nivell nacional, la producció ha estat francament mínima -diu un d’ells.

    -D’alguna manera, sí -matisa l’altre.

    Arriba el cambrer, fa una lleu salutació i deixa els menús. Els llegeixen atentament durant una estona.

    -¿Què pendràs?

    -A nivell de primer plat, em sembla que pendré els carabassons farcits.

    -Jo, d’alguna manera ho tinc clar a nivell de segon: pendré el bacallà amb mussolina d’alls. Però a nivell de primer, no ho sé…

    El conte continua amb la conversa dels dos amics, que trien què beuran o què prendran “a nivell de postres”… Esclar, una conversa d’aquesta mena no podia acabar bé, com deixa clar el final del conte:

    A nivell d’havans van triar Montecristos del cinc. El cambrer els va ajudar a posar-se l’abric i els va acompanyar fins a la porta. A nivell d’inseguretat ciutadana, d’alguna manera, a la cantonada va esclatar un cotxe bomba quan hi passaven pel costat.

    Ja ho veieu, si no voleu anar a perill, vigileu quin ús feu de certs connectors. Per cert, us recomano que us llegiu el conte sencer, editat per Quaderns Crema. Val la pena!

    Article complet

  • Ben connectats

    highway1A la unitat 2 pararem atenció als connectors i als diferents elements que ens permeten cohesionar bé les diverses parts de cada text a fi que les idees flueixin.

    No ens cansarem de repetir al llarg del curs fins a quin punt és important revisar bé els textos que produïm abans de donar-los per bons. Aquesta revisió ens ha de permetre detectar deficiències en l’organització del contingut, problemes de redacció o puntuació i errades de gramàtica i lèxic. Però quan revisem un text també podem acabar de polir-lo a fi que les idees que volem expressar siguin clares i entenedores, i encara podem intentar enriquir-lo per mitjà de recursos diversos perquè a més a més l’escrit tingui un punt de suggestiu (fins i tot quan es tracti d’un informe eixut…).

    Aconseguir tot això no és fàcil, però acostumar-se a revisar bé el que escrivim és un exercici excel·lent per comprovar si millora la nostra redacció, si cada cop puntuem més bé i estructurem amb més bon criteri els nostres escrits.

    Recordeu que l’objectiu final de tot plegat és ser capaços de produir bons textos, orals i escrits. Bé, i aprovar l’examen… Per això, potser trobareu interessant l’enllaç que us pengem en aquesta entrada. Hi trobareu un munt de connectors que, ben utilitzats, poden enriquir els vostres textos. Abuseu-ne!

    Connectors

    Article complet

  • Compte amb les prediccions!

    teclatsVivim en els feliços anys deu del segle XXI, una època que ens ofereix tota mena de facilitats per escriure. La tecnologia ens proporciona un munt d’eines lingüístiques per redactar qualsevol tipus de text (correus electrònics, guatzaps, entrades de blogs, piulades, poemes d’amor, exercicis d’un curs de nivell C2 a distància, llistes del súper) per mitjà de qualsevol aparell (un ordinador, una tauleta, un PDA, un mòbil).

    Tenim correctors instal·lats en tots aquests estris, i podem consultar fàcilment diccionaris en línia, meravelles com l’Optimot i altres ginys. De fet, un invent com la correcció predictiva ens facilita molt la feina i ens estalvia haver de teclejar senceres les paraules que volem escriure, i, a més, ens resol les errades de picatge.

    El que no hem de fer, però, és fiar-nos cegament d’aquestes prediccions, i quan dic cegament vull dir sense mirar què ens ha proposat el corrector i sense revisar el resultat final del text. Perquè llavors vénen els problemes. L’autocorrecció és bona si la vigilem de prop: cal, per començar, que la tinguem configurada amb el català com a llengua per defecte, almenys quan vulguem escriure en aquesta llengua. Us sembla una obvietat? Doncs repasseu alguns dels comentaris penjats a l’Aula mestra i veureu, per exemple, quants mots hi apareixen acabats en -n de l’estil informació/información.

    Això només és un exemple, una anècdota. En el fons es tracta de tenir clar que hem de revisar tot allò que escrivim abans de prémer la tecla enviar, ja sigui un exercici que algun tutor dur i perepunyetes ens puntuarà, ja sigui un tuit per dir bon dia, ja sigui un comentari a aquesta entrada. Però això, esclar, ja ho sabeu…

    Article complet

  • No sé per què costa tant!

    Un dels aspectes que més es resisteixen a l’alumne aplicat és la diferència entre perquè i per què. La primera forma és la conjunció causal o final que introdueix l’oració subordinada:

    T’ho dic perquè saps que és veritat (causa: equival a ja que)

    T’ho dic perquè sàpigues la veritat (finalitat: equival a a fi que)

    La segona forma s’utilitza en oracions interrogatives i està formada per una preposició i un pronom. Aquests oracions poden ser interrogatives directes o indirectes. Vegem-ho:

    Per què ho has fet? (directa)

    Vull saber per què ho has fet. (indirecta)

    Aquest per què equival a per quina raó. És important fixar-se que no equival mai a ja que o a a fi que. A més, al davant pot dur una infinitat de verbs que introdueixen la pregunta. Per exemple:

    Digues-me per què ho has fet.

    No entenc per què ho has fet.

    No endevinaria mai per què ho has fet.

    M’intriga per què ho has fet.

    La cosa es pot complicar una mica si tenim en compte que de vegades hi ha una tercera forma que entra en joc: per a què, que vol dir per a quina finalitat i que encapçala sempre oracions interrogatives, ja siguin directes o indirectes:

    Per a què serveix el curs de nivell C2?

    Ja m’explicaràs per a què vols ara tres quilos de sucre morè!

    Bé, no cal dir que a l’Optimot podeu completar la informació (fitxa 181/5). Esclar que… per a què la voleu?

    Article complet

  • Dos conceptes

    Per començar m’agradaria parlar-vos de dos conceptes clau a l’entorn dels quals giren els objectius principals del curs de nivell superior: aprofundiment i autonomia.

    Per una banda, el curs ha de servir perquè els alumnes perfeccioneu la competència lingüística i comunicativa oral i escrita i assoliu un domini lingüístic que us permeti comunicar-vos amb adequació i correcció, especialment en situacions formals. Així, repassarem i aprofundirem els aspectes morfològics i sintàctics que es veuen en cursos anteriors; en canvi, només de forma aïllada farem alguna referència a l’ortografia, ja que els alumnes del nivell superior heu de poder resoldre els dubtes que tingueu pel vostre compte.

    Això enllaça amb la idea d’autonomia. Un objectiu bàsic és que els alumnes sigueu autosuficients a l’hora de redactar els documents. De fet, l’autonomia és el que diferencia una persona amb coneixements superiors de llengua d’una persona amb coneixements mitjans. Per exemple, un alumne de nivell C1 sol consultar els dubtes que té a algú amb coneixements més amplis; una persona amb coneixements superiors resol els seus propis dubtes. La primera encara és dependent; la segona ja és autosuficient.

    Hi ha altres diferències: la persona amb coneixements mitjans té por de fer errades; la de coneixements superiors sap que farà errades, però quan en fa les detecta. Per a la primera cal estudiar la gramàtica suficient per superar un llistó (habitualment, la prova de nivell C1); per a la segona no hi ha llistó: sempre es pot aprendre més, millorar, perfeccionar, progressar.

    optimot1En definitiva, la persona que té coneixements superiors domina les eines de consulta, va més enllà d’una visió gramatical de la llengua i té intuïció per detectar les errades. A més, no es conforma a seguir unes pautes rutinàries a l’hora de redactar qualsevol text; cada dia es pot millorar la tasca i es pot ampliar el grau de coneixement de la llengua, i fins i tot es pot millorar l’estil de redacció. Ras i curt, una persona amb coneixements superiors mai no començaria una carta amb un “Adjunt us enviem còpia…”.

    Així doncs, és tenint en compte aquests dos conceptes que heu de polir els vostres textos utilitzant les eines que teniu a disposició, com ara l’Optimot. És convenient que reviseu bé els textos abans d’enviar-nos-els. Aquesta revisió és la millor manera de repassar novament la matèria i de ser conscients de tot allò que encara no teniu prou clar.

    I em sembla que per començar ja n’hi ha prou!

    Article complet

  • Tot és començar…

    Benvinguts al blog del nivell superior (C2) de català que s’imparteix des dels serveis de català del CNL de Girona.

    Aquest blog vol ser un espai per compartir dubtes, opinions, activitats, materials, etc., una eina útil per a les persones que volen obtenir el certificat de nivell superior i per a tothom qui tingui ganes d’aprofundir els seus coneixements lingüístics.

    Obrim la paradeta.

    Article complet

Entrades següents >> <<

    Entrades recents


    Comentaris recents


    Arxius


    Categories


    Meta