Vet aquí una pregunta rebuscada, recaragolada, efectista, tramposa fins i tot: per què els nostres textos tenen errades de gramàtica i ortografia?
Qui s’atreveix a respondre-hi alguna cosa, a fer alguna aportació per aclarir el dubte que s’amaga rere aquest interrogant?
Benvolguts alumnes de C2, segur que teniu un munt de respostes a punt. Digueu-hi la vostra!
Hi havia una vegada un verb transitiu que es deia Afectar. Aquest verb odiava dur al costat un CD precedit de la preposició a, i per això sempre exigia que el desempalleguessin d’aquesta companyia pesada. Ell es trobava còmode en frases com aquestes:
-La crisi afecta la major part dels sectors productius.
-Aquesta notícia ha afectat molt la teva àvia.
Aquest verb tenia una colla interminable de germans (Estimar, Esperar, Escoltar, Perseguir, Ajudar…). De vegades s’ajuntaven i anaven a trobar una altra colla amb la qual sovint s’esbatussaven. Aquesta segona colla estava liderada pel verb Agradar, un verb intransitiu que no suportava veure’s privat de la companyia de la a. Al seu costat sempre hi havia verbs com Desagradar -el germà bessó-, Telefonar, Trucar… Era un grup molt petit, sobretot vist l’altre, i a tots els que en formaven part els agradaven frases com:
-Telefona a l’Anna i digues-li que vingui abans de les 7.
-Aquests exercicis agraden als alumnes perquè els fan rumiar.
Finalment, hi havia una tercera colla encapçalada pel verb Cridar. Era el grup dels que preferien la a en algunes ocasions i la rebutjaven en d’altres. Aquests no volien saber res de batusses i feien el seu camí lluny dels altres. Vet aquí el verb Cridar en dues frases diferents:
– No vull que cridis més a l’Enric. Sempre el renyes per tot! (Cridar = ‘fer crits’)
-Crida l’avi, que el demanen al telèfon. (Cridar = ‘avisar’, ‘invitar’)
Tots aquests verbs només es posaven d’acord a reclamar la presència de la a davant del CD quan aquest era un pronom personal tònic o un cert tipus de pronom (tots, tothom, ningú…), i en casos en què calgués evitar alguna ambigüitat:
-Ens esperen a nosaltres.
-És ben bé que no estimes a ningú.
De fet, la a res no sabia dels problemes que causava a tots aquests verbs. Ella feia la seva vida, i era prou feliç. I bé, conte contat, conte acabat.
A hores d’ara ja deveu haver comprovat que una de les principals fonts de maldecaps a l’hora de redactar textos són les preposicions. Les preposicions, segons el diccionari, són una “categoria gramatical, expressada per un mot invariable, que relaciona un element sintàctic amb el seu complement”.
Si no utilitzem la preposició correcta en cada cas, l’edifici sintàctic que és cada oració corre el risc d’esfondrar-se. De fet, moltes de les errades que cometem quan redactem són a causa d’un mal ús de les preposicions. La seva importància és màxima si volem expressar-nos amb claredat, establint en tot moment les relacions sintàctiques de forma correcta.
En tot cas, en aquesta entrada ens aturem un moment en el canvi i la caiguda de preposicions.
Les preposicions amb i en s’han de transformar en a o de davant d’un infinitiu que introdueix una oració subordinada substantiva amb funció de complement preposicional. Amb un exemple, entendreu més fàcilment en què consisteix l’argúcia:
Estic d’acord amb la professora.
Estic d’acord a presentar les unitats puntualment.
Davant de la conjunció que, en canvi, el que passa és que les preposicions a, amb, de i en han de desaparèixer sense deixar rastre:
Es conforma amb poca cosa.
Es conforma que hi vagis tard.
Si us queden dubtes per resoldre, podeu donar un cop d’ull a aquest enllaç. És una classe virtual ben aclaridora.
Avui ho deixem aquí.
La unitat 5 del curs de nivell C2 va de llibres… i, per tant, aquí han aparegut títols d’obres publicades, noms de capítols, títols d’articles, etc. I això vol dir que haurem d’estar ben pendents de qüestions que fan referència a les convencions lingüístiques; és a dir, haurem d’anar amb compte a l’hora d’utilitzar correctament les majúscules i minúscules, la lletra cursiva, les cometes…
Efectivament, quan escrivim també hem de tenir present que hi ha unes convencions que cal seguir, unes convencions que sovint varien segons les llengües. A hores d’ara, doncs, ja us heu trobat amb la necessitat de triar entre una majúscula o una minúscula quan heu parlat d’alguna entitat o d’algun organisme oficial, quan heu esmentat el nom d’algun llibre o alguna pel·lícula, quan heu fet referència a algun càrrec polític o institucional.
En el cas que us hagin quedat dubtes sobre aquests usos, podeu recórrer a materials diversos que us resoldran els dubtes. Penseu que un text acuradament escrit és un text ben redactat, que té el contingut ben organitzat, que no conté errades de gramàtica i que, a més, respecta les convencions que afecten l’ús dels tipus de lletra, les majúscules i minúscules, etc.
Aquí teniu, per exemple, l’Opuscle majúscules i minúscules que va editar la Generalitat.
Per cert, sobre això darrer, els tutors del C2 tenim un dubte. Ens ajudaríeu a resoldre’l? Sembla que en la frase següent hi ha algun error de majúscules i minúscules:
“Avui per sopar hem degustat un priorat excel·lent que recomanaven a la revista Vins i caves.”
Necessitem dues coses: que ens confirmeu si hi ha cap error i que ens digueu on heu fet la consulta per solucionar el dubte. A canvi us direm de quin vi es tractava!
Quan s’acosta la diada de Sant Jordi, és habitual que molta gent se’ns adreci i ens pregunti quines són les novetats bibliogràfiques més interessants, o bé quins llibres recomanem per regalar o per llegir.
Doncs bé, aquest any ens hem avançat a la demanda i hem cregut oportú fer-vos arribar un petit Recull Sant Jordi 2016.1. Pensem que us pot servir d’orientació a l’hora de decidir.
Òbviament no hi són tots. La tria ha estat força difícil. Hem intentat, però, escombrar una mica cap a casa i hem donat preferència als nostres literats. No obstant això, us volem fer un suggeriment: passegeu per les parades, atureu-vos-hi i remeneu. Sempre trobareu alguna cosa a la qual no us podreu resistir.
Aquest recull segurament completa les ressenyes de llibres que heu treballat justament a la unitat 5.
Que tingueu una bona diada!
Per al bon alumne que remena sovint l’Optimot no és cap sorpresa saber que aquesta eina incorpora tot el cabal lèxic del diccionari normatiu, però també els termes nous que es creen cada any i que han passat, prèviament, pel sedàs del Centre de Terminologia, Termcat. Doncs, bé, avui us parlarem d’aquests termes nous, entre els quals trobem manlleus, calcs i altres espècies, no necessàriament perilloses…
Un manlleu és un mot que passa d’una llengua de partida a una llengua d’arribada. El manlleu pot ser directament adaptat a l’altra llengua, o bé pot ser un calc, que és la traducció literal del mot.
Davant d’un manlleu directe, cada llengua reacciona segons tres possibilitats:
En els últims anys, la globalització cultural i econòmica comporta una introducció massiva i ràpida de manlleus, i aquest fet fa recomanable establir uns criteris per a regular la introducció de manlleus i calcs. Aquests criteris els estableix el Centre de Terminologia, Termcat, i són:
Tenint en compte alhora tots aquests criteris, tenim:
N’hi ha que no s’han d’incorporar al nostre sistema lingüístic: si són innecessaris, perquè ja tenim un terme equivalent (ex., container, contenidor; hojaldre, pasta de full); si són inadequats des del punt de vista semàntic, com ara fusteria metàl·lica, per comptes de tancaments metàl·lics, o bé si no són viables des del punt de vista de l’ús perquè no són transparents o perquè la forma manllevada ja està totalment implantada.
(Informació extreta de Manlleus i calcs lingüístics en terminologia, EUMO Editorial, 2005.)
La setmana passada vam encetar la unitat 4 del curs i, d’acord amb el pla de treball, parlarem de blogs, bloguers i entrades ben bé durant un mes.
Segons l’última actualització del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, un blog és una pàgina web, generalment de caràcter personal i poc institucional, amb una estructura cronològica que s’actualitza regularment i que presenta informació o opinions sobre diversos temes. I la persona que crea i gestiona un blog s’anomena bloguer/bloguera, igual que l’internauta que sol navegar per blogs. D’aquesta manera queda resolta, doncs, la polèmica sobre *bloc i *blocaire i blog i bloguer.
Repassem una mica la història d’aquests termes. L’any 2005 el Consell Supervisor del Termcat va aprovar els termes *bloc i blocaire com a equivalent als anglicismes blog i blogger i es justificava de la manera següent: «Pel que fa a la nova solució adoptada (*bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma *bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web.» Aquesta decisió va tenir defensors i detractors, però així es va incorporar al diccionari normatiu i es va mantenir fins a l’any 2013, moment en què la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans va decidir substituir *bloc i *blocaire per blog i bloguer. Els motius pels quals s’han acabat imposant aquests dos últims termes es poden resumir de la manera següent: és la forma utilitzada en la majoria de mitjans de comunicació catalans, per la majoria d’universitats catalanes i per diversos especialistes.
Així, doncs, des del 2013, cal dir blog i bloguer i no *bloc i *blocaire.
Per acabar aquesta entrada, podeu llegir l’article “Bloc” o “blog”? que Gabriel Bibiloni, professor i lingüista de la Universitat de les Illes Balears, va escriure l’any 2005 o el comentari del Termcat en relació amb aquesta qüestió.
Esperem que al final d’aquesta unitat us hàgiu convertit tots en un bons bloguers!
Avui tractarem d’una qüestió de nivell. Em refereixo, no cal dir, a l’ús i abús de la locució “a nivell de”, una d’aquelles plagues que flagel·len la comunicació verbal en tots els àmbits de la nostra catalanofonia.
La utilitzen els polítics, els estudiants, les metgesses, els jubilats, les treballadores socials, les professores, els porters de discoteca, els forners, etc. En fi, està escampada per tot arreu. I només se’n salven, heroicament, els alumnes dels cursos de nivell superior, que saben que hi ha alternatives millors. Per això, entre aquests alumnes afortunats i selectes, mai no es podria donar una conversa com la que reprodueix un conte de Quim Monzó titulat “Els anivellats” i que comença així:
Són dos homes en un d’aquests restaurants que proclamen, com si fos el gran descobriment, que fan cuina “de mercat” (com si hi hagués cuina “de ferreteria”) i que, al menú, davant de cada plat hi col·loquen l’article definit: l’amanida d’espinacs crus amb xampinyons, les endívies amb roquefort, la sopa de peix, l’entrecot de bou amb pebre…
-…perquè, a nivell nacional, la producció ha estat francament mínima -diu un d’ells.
-D’alguna manera, sí -matisa l’altre.
Arriba el cambrer, fa una lleu salutació i deixa els menús. Els llegeixen atentament durant una estona.
-¿Què pendràs?
-A nivell de primer plat, em sembla que pendré els carabassons farcits.
-Jo, d’alguna manera ho tinc clar a nivell de segon: pendré el bacallà amb mussolina d’alls. Però a nivell de primer, no ho sé…
El conte continua amb la conversa dels dos amics, que trien què beuran o què prendran “a nivell de postres”… Esclar, una conversa d’aquesta mena no podia acabar bé, com deixa clar el final del conte:
A nivell d’havans van triar Montecristos del cinc. El cambrer els va ajudar a posar-se l’abric i els va acompanyar fins a la porta. A nivell d’inseguretat ciutadana, d’alguna manera, a la cantonada va esclatar un cotxe bomba quan hi passaven pel costat.
Ja ho veieu, si no voleu anar a perill, vigileu quin ús feu de certs connectors. Per cert, us recomano que us llegiu el conte sencer, editat per Quaderns Crema. Val la pena!
El gust per la lectura i els llibres
Com ja heu pogut comprovar, una de les habilitats lingüístiques que heu de treballar durant el curs del C2 és la lectura. Haureu de llegir tota mena de textos (notícies de diari, articles d’opinió, textos argumentatius, textos explicatius, llibres…) i fer-ne una lectura selectiva –per buscar dades molt concretes, d’una manera ràpida–, una lectura comprensiva –requereix una lectura més atenta i profunda per comprendre justament el contingut del text–, una lectura crítica –per reflexionar sobre el contingut del text i fer-ne una anàlisi posterior– o una lectura pel simple gust de llegir.
La unitat 5 del curs pretén fer-vos agafar gust per la lectura, el gust d’agafar un llibre i poder-vos abstreure de la rutina diària i de l’estrès.
“A llegir he dedicat incomptables matins, tardes i nits, i en molts d’aquests moments (dir en tots, seria ben exagerat) m’he pogut sentir feliç: gratificada amb el regal de la imaginació, amb el privilegi de ser jo mateixa un d’aquells estornells que vola per un món nou. I d’adquirir referents. No sabria dir quantes ciutats he trepitjat amb la paraula, ni quants personatges he estat i he pogut conèixer des de ben endins, com si fossin meus.
Llegir m’ha regalat vides noves de trinca, que no acaben en el llibre sinó que viuen en mi”.
Carme Castells, Ara Balears, 16/11/2013
Amb la intenció d’apropar-vos a ciutats noves o de regalar-vos moments de felicitat, heu d’escollir un dels llibres d’aquesta llista que us proposem i començar-lo a llegir per anar preparant la unitat 5 del curs.
Un joc d’amor i hostilitat entre una mare i una filla, amb la qual s’assembla massa, encara que cap d’elles dues ho vulgui reconèixer.
Obra del festival MOT 2016
Un retrat magnífic de la Belle Epoque del París de principis de segle XX i el contrast entre classes socials.
Obra del festival MOT 2016
“És una tragicomèdia amb un fort component generacional i i un retrat precís i molt sonor dels usos i costums de la vida en un poblet de l’Ebre”, ens diu la contraportada.
Una novel·la sobre el retorn. Un cant al Priorat, al seu paisatge i a la seva gent. En Menna, el protagonista de Marges, té quaranta anys i viu un moment de crisi existencial. És per això que ha decidit passar tot el mes de juliol al Priorat, al poble de Margalef, d’on és originari el seu pare. L’excusa és estudiar els marges de pedra seca que parcel·len el petit país. Però, més enllà d’això, en Menna, profundament identificat amb aquest paisatge i acompanyat per algunes de les figures que el poblen, aconseguirà travessar amb èxit aquest pas delicat de la seva existència.
Un terrorista basc surt de la presó al cap de vint-i-cinc anys mentre la cúpula de l’organització negocia un alto el foc amb el govern. Decebut amb els antics companys, decideix actuar pel seu compte i amagar-se en un poble de les muntanyes del Ripollès per preparar un nou atemptat. Des de l’anonimat del seu refugi, descobrirà antigues ferides que enemisten els veïns del poble i s’acabarà enfrontant a un esclat de violència que l’obligarà a triar entre la fidelitat a la seva causa i la defensa dels innocents.
Un clàssic modern: bona barreja de gèneres, intriga, diversitat de registres… Una novel·la ambientada a l’època medieval, però molt diferent del que podríem esperar. I molt recomanable!
Crim de germania és una obra històrica que parteix dels esdeveniments que van succeir al País Valencià entre el 1519 i el 1522, l’anomenada revolta dels agermanats, que va enfrontar les classes populars amb la noblesa.
Doncs, apa, ja teniu feina per anar fent!
A la unitat 2 pararem atenció als connectors i als diferents elements que ens permeten cohesionar bé les diverses parts de cada text a fi que les idees flueixin.
No ens cansarem de repetir al llarg del curs fins a quin punt és important revisar bé els textos que produïm abans de donar-los per bons. Aquesta revisió ens ha de permetre detectar deficiències en l’organització del contingut, problemes de redacció o puntuació i errades de gramàtica i lèxic. Però quan revisem un text també podem acabar de polir-lo a fi que les idees que volem expressar siguin clares i entenedores, i encara podem intentar enriquir-lo per mitjà de recursos diversos perquè a més a més l’escrit tingui un punt de suggestiu (fins i tot quan es tracti d’un informe eixut…).
Aconseguir tot això no és fàcil, però acostumar-se a revisar bé el que escrivim és un exercici excel·lent per comprovar si millora la nostra redacció, si cada cop puntuem més bé i estructurem amb més bon criteri els nostres escrits.
Recordeu que l’objectiu final de tot plegat és ser capaços de produir bons textos, orals i escrits. Bé, i aprovar l’examen… Per això, potser trobareu interessant l’enllaç que us pengem en aquesta entrada. Hi trobareu un munt de connectors que, ben utilitzats, poden enriquir els vostres textos. Abuseu-ne!