Arxiu per maig, 2020

  • “Els llits dels altres”, d’Anna Punsoda

    Una novel·la destinada a sacsejar la literatura catalana. Una autora cridada a deixar empremta. Una autèntica revelació.

     

    La Claustre atura el cotxe en una fonda de carretera de l’antiga Nacional. La visita a la seva mare l’ha deixat rebregada i necessita calmar-se. Darrere la barra, l’atén una antiga coneguda amb un passat tèrbol i un germà que es va penjar quan anaven juntes a escola. <<Encara no t’agrada res?>>, li demana d’entrada. <<Ara ja menjo de tot>>, respon ella. A fora ja és fosc, i les confidències de tota una vida encendran la nit a fogonades.

    Una novel·la curta i intensa, que es fa difícil de deixar un cop passada la primera pàgina. Una prosa contundent i tendra  alhora. Una història colpidora, que remou i també rebrega, explicada com qui no vol la cosa.

     

    Recomanació d’Alícia Andreu Creus (responsable Oficina de Català de Manlleu)

    Article complet

  • “Les pompes del diable”, de Carles Casajoana

    Un funcionari de l’Ajuntament de Barcelona, Serafí Serratosa, rep un ascens inesperat: serà el cap del gabinet del nou tinent d’alcalde. No sap pas on es fica perquè a partir d’aquí hi haurà una successió de fets que li compliquen la vida.

     

    El pobre Serafí, a qui encarreguen la revisió del projecte del Centre de Control de Trànsit, encara no construït, haurà de saber tractar, amb el seu llenguatge funcionarial i políticament hipercorrecte, amb tota mena de fauna: des dels polítics, passant per administratives gandules, hampa de tota mena, fins a arquitectes i constructors corruptes. El seu llenguatge, tan especial, exagerat i hilarant, de fet, el salvarà més d’un cop. Del Serafí, antiheroi i alhora heroi, en podem dir que sota la seva capa de babau hi ha un personatge hàbil i resolutiu –segons ell, sempre al servei dels ciutadans–, tot i l’embolic en què s’ha ficat al començament i les poques ganes que té de treballar.

    Com en un vodevil modern, l’autor de la novel·la, Carles Casajuana, juga molt bé amb les relacions que s’estableixen entre els personatges per descriure’ns una xacra de la nostra societat i que en principi no ens hauria de fer riure, la corrupció política, que la tracta de forma directa i sense ambages, això sí. Tenim al davant una novel·la divertida, àgil i amena, escrita amb enginy i “mala bava”; l’autor és molt destre tant en la descripció dels personatges com en la narració. Els diàlegs vius fan enriolar el lector a cada moment, sense parar. Carles Casajuana domina el llenguatge del funcionari, que és el narrador de la història, que de tant llenguatge buit i superflu ens fa riure, i al mateix temps fa servir en boca d’altres personatges el llenguatge més baix de la societat. La barreja de tots dos fa que la història sigui més hilarant. Molt recomanable per a aquells que volen rialles assegurades.

    Títol: Les pompes del diable

    Autor: Carles Casajuana

    Editorial: Edicions Proa

    Data de publicació: any 2018

    ISBN: 978-84-7588-761-6

    Pàgines: 256 pàgines

    Lectura recomanada pel nostre company Francesc Vall-llobera, tècnic de l’OC de Manlleu

     

     

    Article complet