“Una llibreria a Berlín”, de Françoise FRENKEL
Edicions de 1984. 2019. Traducció de Mia Tarradas
Aquest llibre publicat a Suïssa el 1945 explica les peripècies de l’autora, una dona jueva, d’origen polonès. Ella és una llibretera que ha fet realitat el seu somni d’obrir una llibreria francesa a Berlín, però que ha de sortir a correcuita de la ciutat el 1939 i abandonar-ho tot per refugiar-se a París. El que no sap és que ben aviat França es convertirà en un parany per als milers de refugiats que hi viuen.
És també el testimoni de la vida al sud de França i l’Alta Savoia en temps de l’ocupació alemanya, de les xarxes de solidaritat que ajudaven els perseguits, i de l’egoisme i la mesquineria de molts altres. Un relat fàcil de llegir d’un altre vessant de la guerra fora dels camps d’extermini, però igualment dolorós; amb veu de dona i final feliç.
Hem llegit o vist en pel·lícula molts relats sobre les persecucions i els patiments dels jueus durant la II Guerra Mundial, tot i que la majoria són testimonis d’homes que van passar pels camps d’extermini. Però, què els passava als refugiats a França sota el govern de Vichy? Com els tractaven els francesos?
De Françoise Frenkel no se’n sap gaire res a part del que ella ens va explicar al llibre, ni quin aspecte tenia, ni què se’n va fer de la seva vida després de la guerra, ni quan va morir.
Per saber-ne més:
Sabíeu que molts republicans catalans (i espanyols) també van acabar als camps d’extermini? Alguns van sobreviure per explicar-nos-ho, us recomano: K.L. Reich del manresà Joaquim Amat-Piniella i Un cel de plom on Carme Martí ha convertit en novel·la els records de Neus Català, filla de pagesos del Priorat. I per a mi la millor de totes les memòries de l’holocaust i la més ben escrita, tot i que és escruixidora: Si això és un home de l’italià Primo Levi.
Recomanació de Fina Freixa (responsable de l’OC de Torelló)
Nivells: Intermedi, Suficiència, Superior
