• La llibreria Foster&Wallace, de Vic, ens recomana…

    Aquest mes de juny, la recomanació experta, tot un luxe, ens  arriba de la mà de la llibreria Foster&Wallace, de Vic.

    “A vegades no té clar quina de les dues vides és la més real.” (pàg. 120)

    Des de la Llibreria Foster & Wallace us recomanem molt, molt i molt Els amants de Coney Island, de Billy O’Callaghan (editat per L’altra editorial, amb traducció de Ferran Ràfols Gesa), perquè és una de les últimes novel·les que hem llegit i que més ens ha agradat i emocionat.

    Explica la historia d’un home i una dona que des de fa vint-i-cinc anys, una vegada al mes, s’escapen dels matrimonis respectius i les obligacions domèstiques per trobar-se a Coney Island i passar-hi el dia junts. Són unes hores precioses, secretes, plenes de complicitat i de carícies, de records compartits, de sexe i de conversa, que tots dos necessiten i no canviarien per res del món. Però llavors també anem veient les seves vides i com arriben fins allà.
    Són persones normals, per alguna raó amb el cor esquerdat, segurament com quasi tothom, que quan arriba aquest dia del mes són feliços.

    Aquesta és una novel·la senzilla, humil i de sentiments, que es va obrint, a mesura que l’anem llegint,  i que es va fent gran. L’autor, l’irlandès Bill O’Callaghan, aconsegueix grans moments. Hi ha, per exemple, les pàgines en què ella vol ser escriptora, que són d’antologia. O les pàgines d’ell abans de marxar d’Irlanda, amb el seu pare. O quan es coneixen.

    Els amants de Coney Island és meravellosa. No és una novel·la en la qual passin grans coses, però és una història de petits moments i de grans sentiments que marquen per sempre els personatges protagonistes. No us la perdeu!

    “Si tinguessin el coratge necessari s’agafarien les mans i saltarien, engegarien a rodar totes les conseqüències. La gran intempèrie els espera, fins i tot ara, amb esperances i possibilitats excepcionals. Però l’època de la fe cega ja ha passat. El món gira massa de pressa i ha perdut les amarres.” (pàg. 125)

     

Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.