Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics
Cal continuar llegint els clàssics?
El pragmatisme que engoleix la societat actual ha condemnat la literatura i els autors clàssics a l’ostracisme, atès que se’ls titlla d’avorrits i d'”inútils”.
Consegüentment, aquest fet ha provocat que es posi en qüestió la validesa de la lectura de les obres que aquests escriptors eminents han creat. Tots som conscients de la importància de la lectura com a porta d’accés a la cultura i al coneixement. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada La importància de llegir els clàssics i us puc ben assegurar que la Laura Borràs no em va deixar gens indiferent i em va reafirmar la transcendència de la lectura de les obres mestres de la literatura universal i d’iniciar-la en edats escolars primerenques.
La intervenció ens omple de motius per llegir les obres de sempre com ara El Quixot o El Petit Príncep o d’altres que, a priori, als nostres joves els puguin semblar passades de moda, ja que contenen aspectes que ens interpel·len en l’actualitat, ens poden proporcionar plaer pel sol fet de llegir-les i ens permeten endinsar-nos en les vicissituds dels seus personatges. Per altra banda, ens faculta per aprendre o desaprendre, per poder canviar o millorar les nostres pròpies versions i ens possibilita saber qui som, d’on venim i tenir moltes més eines per saber quin rumb hem d’agafar.
Però, a quina etapa educativa caldria introduir la lectura dels pilars de la literatura occidental? La resposta, des del meu punt de vista, és clara: com més aviat millor. No hem de deixar passar cap oportunitat que els infants, de totes les etapes educatives, gaudeixin dels clàssics. Els nostres docents disposen de multitud de recursos per oferir-los-els; materials accessibles i adaptats a cada etapa i, per tant, només es tracta de buscar la millor manera de seduir-los i engrescar-los.
En síntesi, diuen que res no mor mai mentre perduri en la memòria col·lectiva; doncs bé, la societat catalana, en general, i els nostres docents, en particular, farien bé de mantenir viva la flama dels clàssics per conservar-ne la vigència i per contribuir a la construcció d’una societat que en el futur pugui esdevenir més crítica i més lliure.
Article de Pere Vila Valldeoriola, estudiant de C2 del CNL Osona
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.