Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics
El clàssic de quan llegir els clàssics
Per què llegim? Aquesta és una pregunta ben simple i, al mateix temps, ben complicada. Evidentment cada dia llegim una infinitat de coses—amb el significat més ampli possible del mot—per pura necessitat. Però, per què encara, malgrat totes les opcions d’entreteniment que tenim disponibles, hi ha persones que tenen la necessitat d’agafar un llibre i llegir-lo? I encara més, per què dels milers de llibres actuals de tots els continents (o quasi tots) que tenen disponibles, encara n’agafen un que es va escriure fa més de 500 anys i del qual, pràcticament segur, n’existirà més d’una versió cinematogràfica? Perquè simplement no s’asseuen davant d’una pantalla i s’estalvien tot l’esforç que comporta llegir? Doncs, molt probablement, perquè deu ser un clàssic.
Segurament hi ha tantes respostes a la pregunta “per què llegim” com persones a qui es pregunta, però tal com diu Laura Borràs a la seva xerrada La importància de llegir els clàssics, i lluny de ser un simple tòpic, segurament ≪llegim o per saber qui som i d’on venim, o per tenir més eines per saber cap on anirem≫; o totes dues coses. Si seguim llegint els clàssics és simplement perquè segueixen aportant-nos alguna cosa. Per alguna raó—més que probablement lligada a la seva alta qualitat literària i al fet que interactuen i reaccionen a molts altres clàssics de la seva tradició— admeten sempre noves formes de lectura que els fan immunes al pas del temps. Com que sempre es poden llegir d’una nova manera el seu sentit es manté intacte.
Però quan comencem a llegir-los? Si tenen tanta complexitat literària i mobilitzen tantes idees i filosofies diferents, seria lògic pensar que només ho hauríem de fer quan abans ja haguéssim llegit tot allò contra el que reaccionen, o bé després d’haver cursat carreres de filosofia i lletres.
Res més lluny de la realitat. Tota la nostra societat i cultura està impregnada de la nostra tradició. No necessitem haver llegit Kafka per entendre què significa que una notícia sigui kafkiana. Els clàssics no només es poden llegir a qualsevol edat, degudament adaptats, sigui a primària o a secundària, sinó que s’han de llegir a qualsevol edat. Perquè, a part de ser el nostre llegat cultural, són també una forma de comprendre la importància de la cultura i d’educar les noves generacions amb una idea tan clàssica com revolucionària: és només criticant i reaccionant a allò establert que la nostra cultura avança. I si avança és que està viva.
Article d’Albert Caballeria, estudiant de C2 del CNL Osona
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.