Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres
Ressenya de Mirall trencat
Mercè Rodoreda. Mirall trencat. Club Editor Jove. Club Editor 1984, S.L. 8a reimpressió: maig del 2010. 392 pàgines.
Mirall trencat és una novel·la escrita per Mercè Rodoreda l’any 1974, tot i que estava en forma de petits fragments en la ment de la seva creadora molt temps abans. Sorgeix del desig de l’autora de reflectir la decadència de les famílies riques en l’època de la postguerra, en record de la seva experiència a l’exili.
En el moment de publicar-la ja era una escriptora de renom, havia obtingut el premi Víctor Català l’any 1958 per Vint-i-dos contes, i el Premi Sant Jordi, el de la Crítica i el Ramon Llull per El carrer de les camèlies l’any 1966. Aquest relat té tots els ingredients Rodoreda: vides vulnerables, la decadència de la postguerra, un llenguatge poètic i la figura de la rosa (en aquesta ocasió de color carn), que no hi podia faltar. Aquesta obra té un munt de personatges, essent el principal Teresa Goday, clar exemple de la pompositat de la societat rica de l’època.
La novel·la descriu una família rica i burgesa catalana en decadència a causa de la Primera Guerra Civil Espanyola. La història comença amb la Teresa Goday, una dona d’origen humil, que es casa amb un senyor adinerat, molt més gran que ella, la qual cosa li proporciona una vida acomodada. Després, apareixen el segon marit, els fills, els nets i altres personatges, que van prenent protagonisme en l’obra. Tots ells tenen unes vides desgraciades, plenes d’enganys i desventures.
El llenguatge del llibre és ric i ple de belles descripcions d’ambients de la casa, dels arbres del jardí, les joies; però tot traspua una tristesa i un pessimisme latent. La malaurança dels personatges traspassa els fulls del llibre i arriba al lector amb una vivor com si ho visqués en pròpia carn.
Veig una clara diferència entre els primers capítols i els últims; al principi és més descriptiu, després es va endinsant en aspectes més interns i emocionals dels personatges i al final hi ha un món més irreal amb l’aparició d’un fantasma i una reencarnació, cosa que li dona un toc més fantasiós i misteriós.
Des del meu punt de vista, és un bon retrat de l’alta societat catalana de principis del segle XX, de la seva hipocresia i materialisme, abocada a un desenllaç trist i amarg.
Text de Marta Lázaro Valls, estudiant de C2 del CNL Osona
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.