Aquest trimestre, va de poesia!
21 de març, Dia Mundial de la Poesia
L’any 1999, la UNESCO va proclamar el 21 de març Dia Mundial de la Poesia (DMP). Per celebrar-ho, la Institució de les Lletres Catalanes i la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco promocionen aquesta celebració tant en el nostre domini lingüístic com a la resta d’Europa i del món amb l’elecció d’un poeta i un poema. Partint d’aquesta composició, s’elabora un fullet amb l’original en català i la seva traducció a vint-i-dues llengües. Es promou l’organització d’accions poètiques, presencials i a través de les xarxes, i s’organitza un acte central.
En la dissetena edició del DMP, s’ha escollit un poema de Vicent Andrés Estellés, de qui enguany commemorem el centenari del naixement.
Breu biografia
Nascut a Burjassot el 1924 i fill d’una família de forners, va fer les primeres aproximacions a la literatura a través del gènere teatral, i no va trigar a escriure versos. Un cop acabada la guerra va exercir diversos oficis, des de forner fins a mecanògraf o orfebre, fins que es va instal·lar a Madrid per estudiar periodisme. L’any 1948 va tornar a València per dedicar-s’hi. El mateix any, fou reconegut amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
El 1953 va publicar Ciutat a cau d’orella. Dos anys més tard es va casar. Al primer volum el van seguir La nit, Llibre de meravelles, La clau que obri tots els panys, El gran foc dels garbons, etc. Va abastar un ampli ventall de temàtiques: l’amor, la censura, la mort, la por, la guerra, la identitat, la fam o la infantesa. Va morir a València l’any 1993.
Artistes de renom com Ovidi Montllor, Pau Alabajos, Maria Arnal, Marcel Bagés, El Diluvi o Borja Penalba han posat música a la seva poesia. Us en deixem una petita mostra:
https://open.spotify.com/track/6ozUr5UREnZx3AAKu1mSKK?si=00abca885ebc4347
https://open.spotify.com/track/070v5e7doe3VJe0EoDIxFh?si=ba9b306f2dc44de4
Poema del Dia Mundial de la Poesia 2024
XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
aquest pètal
allò
una parella que s’agafa les mans i es mira als ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
Vicent Andrés Estellés , Obra Completa IV [Horacianes], 2017
Més informació sobre la publicació recent de la seva obra completa:
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.