El títol us ha de suggerir el tema de què tractarà aquesta nova entrada. L’endevineu? Doncs, sí, els pronoms febles!
Els alumnes solen mirar-los atemorits i sovint acaben arribant a la conclusió –equivocada– que no els dominaran mai i que el millor sistema és “fer servir el pronom que ens soni més bé dins la frase”.
Aquest mètode de la intuïció ja us dic ara que a vegades funciona, però moltes altres, no. Per exemple, segur que alguns de vosaltres heu pensat que el títol de l’entrada també podria ser “Ja li explicaré així que la vegi!”. La intuïció, el que diu la gent al carrer, així ens ho hauria indicat. Analitzem la diferència entre una frase i l’altra.
Imagineu-vos que tenim una frase com aquesta:
Ja explicaré el que m’has dit a la Maria així que vegi la Maria!
C. directe neutre C.indirecte C. directe determinat
Si ara substituïm els complements verbals subratllats per un pronom feble, el resultat serà el següent:
Ja li ho explicaré així que la vegi!
C. ind. C. directe neutre C. directe determinat
Nota: tingueu en compte que a l’hora de combinar pronoms el complement indirecte va primer i després, els altres complements –amb alguna excepció, és clar.
Per tant, la frase Ja li explicaré així que la vegi! no és correcta perquè el complement directe neutre (el que m’has dit) no queda substituït per cap pronom feble.
En definitiva, a l’hora de fer servir un pronom feble heu de tenir en compte el següent:
- Són monosíl·labs àtons que substitueixen elements d’una oració que són coneguts pel context, ja sigui perquè han estat esmentats anteriorment, ja sigui perquè l’entorn els fa evidents.
- Fan, doncs, la mateixa funció sintàctica que l’element al qual substitueixen.
- Per a cada element que substituïm només es pot fer servir un sol pronom feble.
Digues a la Maria que vingui! – Digues-li que vingui!
La frase *Digues-l’hi que vingui no seria correcta perquè hem fet servir dos pronoms febles, el + hi, per substituir un sol complement verbal, a la Maria.
Per repassar els complements verbals, els pronoms febles que hem d’emprar en cada cas i l’ordre dels pronoms quan n’hem de fer servir més d’un, us serà d’utilitat el document Combinacions binàries de pronoms febles. Al final, hi trobareu una proposta d’exercicis. Com sempre, deixeu els vostres comentaris al blog i d’aquí a uns dies, us en faré arribar les solucions corresponents.
Bona feina!
4 comentaris
Montse Vilchez
05 març 14
11:52 #
Hola,
A exercici pronoms febles a l’apartat b seria correcte això?
b) Quan els clients li demanin tot el que té al magatzem, llavors és quan els ho ha de servir.
Gràcies,
Montse
Carme Aumatell
05 març 14
17:13 #
Em podries explicar si el complement predicatiu és sempre un adjectiu o bé potser un sintagma preposicional? funciona com a complement de manera del CDirecte?
no ho tinc gens clar,gràcies
Carme
Susagna Sabaté
05 març 14
19:33 #
Sí, és correcte. El pronom feble els fa la funció sintàctica de complement indirecte i substitueix als clients. El pronom feble ho fa la funció sintàctica de complement directe neutre i substitueix tot el que té al magatzem. Espero que ara el teu dubte hagi quedat aclarit.
Susagna Sabaté
05 març 14
19:53 #
Carme, el complement predicatiu complementa al mateix temps el verb i el subjecte o el complement directe. És semblant a l’atribut, però en verbs predicatius i no copulatius. Morfològicament, pot ser un adjectiu, un sintagma adjectival o un sintagma preposicional. Mai pot ser un adverbi. Trobaràs més informació sobre aquest complement en aquest enllaç: http://ca.wikipedia.org/wiki/Complement_predicatiu