Entrades amb l'etiqueta ‘Verbs’

  • Llueix, lluu i altres consideracions

    Escrit per el 31 de gener del 2014 a les 14:57 a: Morfologia

    En repassar els informes d’autoavaluació de la unitat 6, hem vist que la majoria de vosaltres heu ensopegat a les mateixes formes verbals: lluu, consenten, correguessis… Parlem-ne!

        • Trobo que ara mateix el sol no lluu amb tanta força com ahir.

    El verb lluir, de la 3a conjugació, es conjuga com un verb pur (jo lluo, tu lluus, ell lluu…) quan té el significat següent: aparèixer lluminós, tenir reflexos lluminosos. En canvi, es conjuga com un verb incoatiu (jo llueixo, tu llueixes, ell llueix…) quan té els significats següents: a) correspondre per l’aparença al mèrit, a l’esforç esmerçat, al guany obtingut, etc. Aquesta cadira no llueix gens en aquest racó; b) Fer-se notar com correspon al seu mèrit, bondat, etc. Són una família que llueixen molt; c) Palesar, donar a conèixer, mostrar a la vista de la gent. La model llueix aquella camisa com ningú; d) Algú, sortir airós, amb bon èxit, de quelcom que ha emprès de fer. Li van encarregar d’organitzar la festa d’aniversari del seu cap i s’hi ha lluït.

        •  Els seus pares sempre li ho consenten tot. És un nen malcriat.

    El verb sentir és pur (jo sento…) i, com aquest, ho són la majoria dels seus derivats (consentir – jo consento…; pressentir – jo pressento…; ressentir-se – jo em ressento…). Els únics derivats de sentir que són incoatius són els verbs assentir i dissentir (jo assenteixo, jo dissenteixo…).

        • Aquest xampú no m’agrada gens. Avui me n’ha anat una mica als ulls i m’ha cogut molt.

    El participi del verb coure pot ser cogut o cuit. Cogut s’usa quan coure té el sentit de produir una sensació dolorosa anàloga a la d’una cremada. Quan m’ha posat alcohol a la ferida, m’ha cogut molt. En canvi, cuit s’usa quan coure té el sentit de preparar un aliment o modificar profundament una matèria per l’acció del foc. La verdura no ha cuit prou.

        • Si no correguessis tant amb el cotxe, no tindries tants ensurts.

    El verb córrer i els seus derivats (concórrer, transcórrer, ocórrer…) són de la 2a conjugació i no de la 3a. No es poden conjugar, per tant, com un verb incoatiu.

        • Si continueu jaient tot el dia, passareu les vacances sense fer res.

    Els gerundis acabats en –guent són incorrectes (cabent-*capiguent; dient-*diguent; prenent-*prenguent…).

    Apa, esperem que ara aquest tema us hagi quedat més clar!

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Darrers comentaris

  • Susagna Sabaté: No, Elisabet, si et mires l’esquema de l’examen que he penjat al blog ja veuràs que no hi...
  • Elisabet: A la prova no hi haurà dictat?
  • Susagna Sabaté: Elisabet, el tema que s’ha de desenvolupar ha de tenir una extensió de 130 paraules més o menys.
  • Elisabet: Hola! Bona tarda a tothom! Estic preparant la part de la prova que tracta sobre el marc històric i...
  • Susagna Sabaté: En l’expressió escrita, el perfet perifràstic (vaig cantar, vas cantar…) és més propi del...

Núvol d'etiquetes

Dialectes Dubtes Els pronoms relatius Estructura de la prova Expressió escrita Història de la llengua La carta Locucions prepositives Pautes d'estudi Preposicions Pronoms febles Pronoms relatius Remarques Repàs Resum Sant Jordi Ser i estar Sessions presencials Signes de puntuació Sintaxi Verbs