Ara fa una estona hem acabat la segona sessió presencial del curs en què hem parlat, sobretot, de pronoms relatius. Hem quedat que treballaríeu el tema dels signes de puntuació pel vostre compte a partir del material complementari i les activitats que us proposem i que ens fareu arribar els vostres dubtes: Segona sessió presencial (2013)
Acabem aquesta entrada amb les pautes d’estudi unitat 5 nivell D.
Apa, bona feina!
El Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans defineix relatiu –iva de la manera següent: “2 1 En gram., que està mancat de significat complet i, en general, depèn d’un altre element aparegut prèviament en l’oració. Una oració de relatiu; 2 2 m. Pronom relatiu”.
L’entrada d’avui, doncs, té com a objectiu tractar el tema dels pronoms relatius, atès que alguns de vosaltres m’heu demanat de reforçar aquesta qüestió.
Tal com se us explica a la unitat 3 del llibre de text, les oracions de relatiu són les que tenen un pronom relatiu com a element d’enllaç amb una altra oració. Poden ser adjectives, si ocupen el lloc d’un adjectiu, o substantives, si ocupen el d’un substantiu.
El nen que és molt alt es diu Carles.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu adjectiva. Es pot substituir per un adjectiu equivalent (El nen alt es diu Carles); l’oració de relatiu adjectiva fa la mateixa funció sintàctica (CN) que l’adjectiu equivalent; el pronom relatiu (que) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), i el pronom relatiu té sempre un antecedent (el nen).
Qui vulgui venir a l’excursió ha d’enviar un missatge de correu electrònic.
La part en negreta de la frase anterior es tracta d’una oració de relatiu substantiva. Es pot substituir per un substantiu equivalent (L’excursionista ha d’enviar un missatge de correu electrònic); l’oració de relatiu substantiva fa la mateixa funció sintàctica (subjecte) que el substantiu equivalent; el pronom relatiu (qui) té una funció sintàctica pròpia dins la subordinada (subjecte), però, no té un antecedent concret a l’oració principal.
A vegades es produeixen alguns errors a l’hora de fer servir un pronom relatiu. Els podeu resoldre consultant el document següent: REMARQUES SOBRE ELS RELATIUS.
Per acabar aquesta entrada, us pr0posem que llegiu el text Dormir (pràctica pronoms relatius), publicat al Diari de Girona. Fixeu-vos en les formes marcades en negreta, indiqueu en cada cas si es tracta d’un pronom relatiu o d’una conjunció. Si és un pronom relatiu, especifiqueu-ne també la funció sintàctica. Deixeu els vostres comentaris al bloc.
Finalment, us adjuntem les pautes d’estudi unitat 4 – nivell D.
Bona feina a tots i a totes!