Begur, un poble costaner a 200 metres sobre el nivell del mar
Tenia pendent una visita a Begur, un dels pobles més bonics de la Costa Brava. Vaig aprofitar el primer cap de setmana de les vacances d’estiu per fer-hi una escapada. Havia de desconnectar de la feina i vaig pensar també a deixar el cotxe a casa, així què vaig pujar a Begur en transport públic. Des de l’Estació del Nord de Barcelona el trajecte en bus em va ocupar poc més de dues hores i mitja, temps que vaig emprar per a consultar algunes dades d’aquesta població del Baix Empordà.
Begur es va construir al voltant del seu castell medieval i de les torres de defensa fetes al segle XVI. Aquestes defenses van servir per vigilar la costa i refugiar-se dels pirates que navegaven la Mediterrània. Els 200 metres sobre el nivell del mar també donaven una protecció extra a Begur.
Torre Pella i Forgas
Pels volts del segle XIX Begur no es va deslliurar de la crisi econòmica de l’època i molts dels seus habitants van emigrar a Cuba a fer “les Amèriques”. Molts d’ells van sortir-se’n i van tornar a casa plens de riqueses. Aquests indians van edificar les seves residències per mostrar la seva nova posició i aquestes construccions formen part del patrimoni actual de Begur.
Puntualment el bus em va deixar a Begur i em vaig allotjar a Rever Chatelier una casa rural on tenia una habitació reservada. La situació era immillorable, just a dos minuts del centre històric.
Rever Chatelier
Vaig començar a recórrer els carrers del poble sense un rumb fix, descobrint a cada pas els racons de la vila. Les cases dels indians surten com bolets durant el passeig, cadascuna amb la tarja identificadora a la qual s’explica la història dels propietaris que les van construir. Pel que sembla, veient la gran mida i bellesa de cada casa, crec que hi va haver una mena de competència entre els indians per saber a qui li havia anat millor a Cuba.
Casa Bonaventura Caner
L’església gòtica de Sant Pere, del segle XVI, destaca entre el conjunt arquitectònic de la vila. La seva decoració interior és posterior a la Guerra Civil, ja que a l’agost del 1936 es va cremar el retaule barroc junt amb tot el mobiliari. Les pedres vistes tant de l’exterior com de l’interior aporten un estil sobri al conjunt.
Església de Sant Pere
Per dinar vaig poder gaudir d’una experiència gastronòmica a càrrec del xef Narcís Caner de la Fonda Caner. De primer, una crema de verdures de l’hort i cordó d’oli d’alfàbrega; de segon, un arròs amb llamàntol; i per rematar, un pastís de xocolata fet al mateix obrador del restaurant. Hi tornaré.
Arròs amb llamàntol
Una migdiada per evitar les altes temperatures després de dinar em va deixar com a nou per a visitar el mil·lenari Castell de Begur, ja documentat el 1019, des d’on hi ha unes vistes meravelloses. El dia era molt clar i vaig veure fins a les illes Medes, a l’Estartit, i les muntanyes del Montseny, i totes i cadascuna de les torres de defensa de la vila.
Vista de les illes Medes des del Castell de Begur
Continuant amb les vistes, vaig anar al Jardí de Can Marc on vaig tancar el dia amb una hamburguesa de secret ibèric i un còctel Sunset de Can Marc. La vista de Begur des de dalt dels jardins és impressionant.
Vista des del Jardí de Can Marc
Després d’un bon esmorzar preparat per la meva amfitriona a Rever Chatelier vaig anar a buscar el bus que em duria a la cala de sa Tuna. Encara es conserven les cases dels pescadors que fan una bonica estampa. Vaig recórrer un dels tres camins de ronda que connecten les cales de Begur i vaig acabar a la cala d’Aiguafreda: una platja paradisíaca que s’ha salvat de la construcció d’un complex turístic que posava en perill tot l’encant que presenta.
Cala de sa Tuna
De tornada al nucli urbà em vaig acomiadar de Begur amb un àpat mediterrani al restaurant Pati Blau amb uns plats que combinaven les verdures, les carns, els peixos i els mariscs de la zona: una amanida tèbia de formatge de cabra i una fideuà mar i muntanya.
La tornada en bus al punt de sortida em va fer veure que no és necessari el transport privat per a poder gaudir d’una gran escapada. Animeu-vos a deixar el cotxe i a descobrir el vostre entorn de forma més sostenible.
José Luis Jiménez
Com arribar en transport públic
Bus Sarfa, estació del Nord
Barcelona-Begur: 8.30-10.55; 12.45-15.15; 20.15-22.40
Informació d’interés
Rever Chatelier, carrer de Font Baix, 14
Fonda Caner, carrer Pi i Ralló, 10
Jardí de Can Marc, carrer Creu, 10
Pati Blau, carrer Concepció Pi i Tató, 3
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.