Entrades amb l'etiqueta ‘Busquets’

  • Paraules a mitges

    Amb el rerefons d’una societat catalana que desperta en la transició després de dècades de dictadura, pors i vergonyes, els protagonistes d’aquesta obra recorden aquella època que els marcaria la vida. Tres germans, i tots tres amb històries que han mantingut en secret al llarg de la seva vida, hauran d’enfrontar-se novament al passat.

     

    L’Annabel, l’Albert i la Nina es troben als peus del llit del pare que, agonitzant i a punt de morir, desvetlla un secret: la nit del 23 de febrer de 1981 va matar un home.

     

    L’Annabel va voler estudiar i marxar de Vic. Es va instal·lar a Barcelona i  va conèixer l’amor. Temps després es va trobar davant d’una de les eleccions més difícils de la seva vida: avortar o ser mare soltera. L’Albert va descobrir la seva homosexualitat i tot el que això implicava en una societat plena de pors, vergonyes i deshonres. La Nina va renunciar al seu fill i al seu amor rodejada d’un entorn rural i eclesiàstic.

    Aquestes tres històries convergeixen en un punt: un misteriós francès que va resultar ser qui el pare va matar aquella històrica nit. Un crim que, pel bé de tots, hauria d’haver continuat en secret.

     

    “Paraules a mitges” es situa a cavall entre la dècada dels setanta i la dels vuitanta, tot i que l’epicentre és la nit del 23 de febrer de 1981. Aquella nit, milions de persones van contenir la respiració durant les hores que va durar la temptativa de cop d’Estat.

     

    El marc cultural, social i polític en què es situa l’obra era, en aquell moment, un continu canvi que afectava a tothom. A nivell cultural, les autonomies com Catalunya o el País Basc buscaven recuperar la seva identitat tants anys perseguida pel règim dictatorial de Francisco Franco. Espanya s’obria a noves formes culturals, però no tothom hi estava d’acord. Els cabells llargs, les minifaldilles, la llibertat sexual, la independència de la dona,… aquestes canvis no només eren culturals, també reflectien la llibertat davant l’autoritarisme masclista imposat per la societat que quedava enrere.

     

    A nivell polític, els conservadors aplaudien un nou règim dictatorial mentre que a Catalunya sorgien cantautors que lluitaven amb la música i la banda armada ETA iniciava un dels seus episodis més violents. Espanya s’obria al món i a aliances com l’OTAN, que va dividir novament els espanyols.

     

    En aquest entorn es desenvolupa Paraules a mitges. Els protagonistes són l’exemple dels joves d’aquella dècada dels vuitanta que descobrien nous horitzons al temps que vetllaven per mantenir la discreció en una societat, encara, plena de tabús i desconeixement. Així, l’autora planteja –en la pell de l’Annabel- el dilema de patir la humiliació social de ser una mare soltera o avortar clandestinament i trair les seves creences. L’Albert ha d’acceptar la seva homosexualitat en una societat que, a banda d’assenyalar-lo amb el dit, creix amb la por per la sida, una malaltia que, molts en aquella època, no van dubtar en etiquetar-la com un càstig de Déu contra els homosexuals. I, finalment la Nina, que haurà d’abandonar el seu fill –fruit d’una relació secreta- per tal de mantenir el bon nom en un entorn rural.

     

    Blanca Busquets va viure la dècada dels vuitanta amb vint anys. Va participar en cors musicals i d’altres activitats culturals i socials. Aquest fet es reflecteix en la seva obra de la mà de l’Annabel, una noia emprenedora i àvida de coneixements. Amb Paraules a mitges aconsegueix, d’una manera simple, però determinant, mostrar l’interior de tots nosaltres. Perquè hi ha moments en la vida que recordem i d’altres que voldríem oblidar… però el passat sempre formarà part de les nostres vides.

    paraules_a_mitges

    Article complet

  • Paraules a mitges, de Blanca Busquets

    Maryeta Giménez

    Article complet

  • Paraules a mitges, de Blanca Busquets

    Andrea Puyol

     

    Article complet