L’Alguer: la ciutat oblidada
No tothom ho sap, però a Itàlia hi ha una ciutat on es parla català. Aquesta ciutat, que nosaltres anomenem l’Alguer (Alghero), és un petit tresor al nord-oest de l’illa de Sardenya que fa venir ganes de mimar-lo com si fos una planteta mig pansida.
Resulta agradable passejar-s’hi i veure les plaques dels carrers retolades en català. Ets sents una mica com a casa, com si en una festa plena d’estranys de sobte hi veiessis alguna cara coneguda. En sentir-nos, alguns dels seus habitants s’apropen a parlar amb nosaltres amb la confiança que dona la família llunyana, mostrant-nos el seu somriure més acollidor. Són una minoria en perill d’extinció, doncs la varietat algueresa del català no està protegida i cada cop compta amb menys parlants. Afortunadament, els que hi queden tenen ganes de mantenir-la. Gràcies a ells hi ha ràdio i premsa en català; però l’alguerès no s’ensenya a l’escola i, com el sard (la llengua pròpia de Sardenya), ha estat tradicionalment entesa com la llengua de la gent ignorant, raó per la qual s’ha anat perdent entre les noves generacions. L’italià li ha guanyat terreny i només els activistes lluiten per mantenir-la.
A l’Alguer s’hi podia arribar fins 2016 amb vol directe des de Barcelona, però l’increment de les taxes aeroportuàries van fer que la companyia de baix cost que hi volava decidís suprimir la ruta. Ara s’hi pot arribar volant a Olbia o bé a Cagliari (la capital), però queden a una distància considerable. També podem agafar un ferri des de Barcelona que ens deixarà a Porto Torres, a uns 50 km. Un cop allà, el més recomanable és llogar un cotxe; no només per anar a l’Alguer, sinó també per moure’ns per l’illa, arribar a totes les seves magnífiques platges, i visitar els seus indrets rurals i prehistòrics. El Complex de Palmavera, a pocs quilòmetres de la ciutat, és un lloc perfecte per conèixer les nuraghe sardes. Aquests monuments datats entre els segles XIV i XV aC solen ser de caràcter funerari i testimonien l’antiguitat de la cultura d’aquest territori. Una de les joies de l’illa és la platja de Stintino (La Pelosa) a 44 km al nord de l’Alguer, una meravella de sorra blanca i aigua turquesa que no us podeu perdre. Fan pagar per deixar-hi el cotxe i no és barat, però val molt la pena!
Passejant pel port de l’Alguer veurem la seva muralla, les seves torres de defensa (des de cadascuna d’elles s’hi pot veure la següent a dreta i esquerra) que recorren tot el perímetre de Sardenya. Podem pujar al Trenino Catalano i donar una volta per la ciutat medieval. Cal destacar la catedral de Santa Maria, d’estil indefinit entre l’arquitectura gòtica i renaixentista catalana, i el seu campanar octogonal. En tornar, toca dirigir-se cap a les Grotte di Nettuno, les grutes més grans i conegudes de l’illa. S’hi pot arribar en vaixell, o en cotxe i a peu baixant els 654 graons de l’Escala del Cabirol. Si coincidim amb els mesos de calor, el més adient és fer una excursió en veler. Segurament, ens oferiran tastar el cruixent i fi pa carasau, típic sard, després d’abaixar l’àncora per tal que gaudim d’un tranquil banyet.
Us recomano que al menys un cop, us animeu a visitar aquesta ciutat i a descobrir els seus espais i la seva gent. Gaudireu de casa seva, que és rica en tradicions i gastronomia, en història, en fauna… i és un indret preciós. Nosaltres sempre hi tornem “a regar la planteta”, a saludar els nostres cosins llunyans, a convidar-los que ens tornin la visita i, sobretot, a parlar-hi.
Elisabet Gras
En arribar a Besalú, es pot apreciar la bellesa del seu majestuós pont, que va ser construït al S. XII per travessar les aigües del riu Fluvià. La construcció romànica consta de set arcades i 150 metres de longitud. Val la pena estar-s’hi una estona caminant detingudament pel mateix observant-hi els detalls que el conformen.
Una vegada s’ha travessat el pont, els carrers i carrerons del poble medieval conviden a fer una tranquil·la passejada. En el nostre camí veurem petites botigues locals, en les que podrem trobar souvenirs, menjar típic de la zona, etc. Al centre històric es troba la plaça principal on hi és el monestir de Sant Pere de Besalú, fundat l’any 977.
