Entrades amb l'etiqueta ‘Català’

  • Solitud, de Víctor Català

    Article complet

  • L’hora violeta, de Montserrat Roig

    Article complet

  • L’estiu que comença, de Sílvia Soler

    Article complet

  • Besalú: un retorn a l’Edat Mitjana

    Diuen que Catalunya està plena de tresors. Els que la coneixem bé sabem que és ben veritat. Avui us presentaré una de les joies que la Garrotxa amaga, el poble medieval de Besalú.

    Aquest bonic poble es troba a 134 km de Barcelona. Per arribar-hi en cotxe des de la capital catalana l’opció més ràpida i còmode és agafar l’autopista AP-7, tot i que cal dir que s’hauran de pagar dos peatges abans d’arribar al nostre destí. El cost total dels mateixos és de 9,75 €. A l’entrada del poble hi ha una zona d’estacionament de vehicles gratuïta.

     

    En arribar a Besalú, es pot apreciar la bellesa del seu majestuós pont, que va ser construït al S. XII per travessar les aigües del riu Fluvià. La construcció romànica consta de set arcades i 150 metres de longitud. Val la pena estar-s’hi una estona caminant detingudament pel mateix observant-hi els detalls que el conformen.

     

     

     

    Una vegada s’ha travessat el pont, els carrers i carrerons del poble medieval conviden a fer una tranquil·la passejada. En el nostre camí veurem petites botigues locals, en les que podrem trobar souvenirs, menjar típic de la zona, etc.  Al centre històric es troba la plaça principal on hi és el monestir de Sant Pere de Besalú, fundat l’any 977.

     

     

     

     

    El poble conserva el seu antic barri jueu, que posseeix alguns pòrtics de pedra. Dins el barri podem visitar les restes de l’antiga sinagoga jueva i el micvé, uns antics banys jueus datats del segle XII que s’utilitzaven per a la purificació del cos. Si us decidiu a visitar-los, haureu de contractar una visita guiada a l’oficina de turisme de Besalú, no s’hi pot accedir per un mateix.

    Si us agraden els museus i les miniatures esteu de sort. Besalú té un fantàstic museu de miniatures anomenat Micromundi que segur no us decebrà. Inclús si d’entrada no us crida gaire l’atenció, recomano de bon grau la seva visita. Podreu trobar tota la informació necessària a la seva pàgina web: http://www.museuminiaturesbesalu.com/

    Si no heu portat cap àpat preparat de casa i decidiu anar a dinar a un restaurant, us recomano el que és per mi el millor restaurant de la zona. El seu nom es Amb els 5 sentis. En aquest establiment podreu menjar plats típics de la Garrotxa, a més puc garantir que l’atenció al client és immillorable. Tenen un menú degustació per 19 € per persona que poc ha d’envejar a altres restaurants de caràcter més car.

    Segur que quedareu enamorats de Besalú tant com m’hi vaig quedar jo la primera vegada que hi vaig anar, estic segura que tornareu a fer-li una visita ben aviat. Només alguns pobles tenen la sort de comptar amb tanta història i bellesa reunides alhora.

     

    Sandra Pachón

     

     

    Article complet

  • ESCAPADA PALAMOSINA

    Palamós

    A vegades necessitem una petita desconnexió de la rutina en què vivim, tranquil·litat i calma però, també passar una bona estona; una escapada a Palamós,  a qualsevol època de l’any,  n’és una de les millors opcions per fer-ho.

    Palamós és un municipi, que es troba a l’autovia C-65 amb connexió a la C31,  de la comarca del Baix Empordà conegut per les seves platges i cales precioses. A mitja tarda, l’arribada dels vaixells al port i la descàrrega del peix ofereix un espectacle incomparable. Permet conèixer a fons el món marí passejant pel port i visitant la llotja, el Museu de la Pesca i l’Espai del Peix.

    Us podeu instal·lar a un dels millors hotels de la comarca, l’Hotel Trias. Està situat al passeig marítim del poble, té unes vistes magnífiques al mar i, manté l’essència i l’encant de l’estil mariner. A més a més, el seu restaurant és conegut per ser un referent de plats tradicionals i mediterranis.

    Es poden realitzar moltes rutes des del poble però, us recomano la Ruta del Tren, de 12 km de duració. Es tracta d’un trajecte circular  amb sortida des de la Fosca; l’anada es realitza per l’interior, per poder contemplar les vistes des del mirador Roc d’Ase i la tornada, des de Calella de Palafrugell, pel camí  de ronda per poder veure totes les cales que hi ha per la zona, fins a Palamós.

    Ruta del Tren

    Si feu aquest itinerari al matí acabareu més o menys a l’hora de dinar. Un dels millors restaurants per dinar és la Taverna ca la Pepa Caneja, es troba a la Plaça Sant Pere. És un petit indret on es té la sensació d’estar navegant amb un vaixell gràcies a l’ambientació interior. És el millor lloc per menjar peix fresc, amb una bona relació qualitat-preu, i on el propietari t’explicarà la història de les havaneres  ja que, hi pertany a les de Portbou.

    Espero que aquesta sortida us transmeti les mateixes sensacions d’alliberament i pau que em transmet a mi cada vegada que hi vaig.

    Carmen Sánchez.

    Article complet

  • Cap de setmana al Pirineu

    Sovint associem una època de l’any amb una imatge concreta: la primavera i els arbres en flor; l’estiu i la platja… Si hi ha un emplaçament per excel·lència a l’hivern, és la neu i, en el cas de Catalunya, el millor exemple és el Pirineu.

    Bagà és un municipi situat a l’extrem nord de l’Alt Berguedà. Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona ciutat s’ha d’agafar la C-16 i prendre la sortida en direcció Bagà (s’arriba en una hora i quaranta minuts). Respecte a l’allotjament, Ca l’Amagat reuneix tots els requisits per passar una bona estada. És un gastrohotel de caràcter familiar i molt acollidor que es troba al carrer de la Clota, 4.

    Un cop allà, podeu passejar pel centre històric i deixar-vos encisar pel seu aire medieval i l’olor a llenya que inunda els carrers. Trobareu edificis i places tan emblemàtiques com la Plaça porxada, on habitualment se celebren fires itinerants, o l’Església de Sant Esteve.

    Plaça porxada

    A quinze minuts en cotxe des de l’hotel (primer per la C-16 i després per la BV-4025), hi ha les Mines de Cercs. És molt recomanable baixar amb ferrocarril a l’interior de la mina i visitar les explotacions a cel obert. L’horari dels caps de setmana i festius és de 10h a 15h. Les places són limitades i cal fer reserva prèviament.

    Mines de Cercs

    Si us queda temps, podeu passar un dia divertit a la Molina, una estació d’esquí situada a Alp (a trenta minuts en cotxe des de l’hotel).

    L’hivern és la millor època per anar-hi ja que, pel clima, és quan es pot aprofitar al màxim aquesta escapada. És una sortida apta per a totes les edats en què, sobre tot els més petits, s’ho passaran molt bé. Bagà és, per mi, un indret amb molt encant i estretament lligat a la meva infància que em porta molt bons records. Espero que a vosaltres us generi les mateixes bones sensacions.

     

    Andrea Rabal Robles

    Article complet

  • El Camí del Rec

    Avui m’agradaria parlar-vos d’un dels llocs més recòndits del meu poble, ideal per fer-hi una excursió d’un dia i desconnectar de tots els problemes que ens ronden pel cap. Es tracta d’una ruta de senderisme d’uns 7 quilòmetres d’anada i tornada. Forma part de la Ruta del Rec de la Vila, que comença a la part alta del poble fins a sortir-ne tot endinsant-se al Camí del Rec. Aquest camí segueix l’antic recorregut que feia l’aigua que baixava des de la serra de la Mussara per abastir els vilatans.

     

    El nostre recorregut, per tant, comença a La Selva del Camp, un poble del Camp de Tarragona d’uns 6.000 habitants. És fàcil arribar-hi seguint els indicadors des de la C-14. Un cop entreu al poble, només haureu de travessar-lo fins a arribar a la part alta, on trobareu una rotonda que conserva un antic molí hidràulic. Des d’allí, haureu d’agafar un camí asfaltat que segueix pujant i després d’una pujada pronunciada, trobareu la senyalització de l’entrada del Camí del Rec.

     

    La primera part del camí sempre és millor fer-la abans de migdia, quan el sol encara no peta fort. Tot i això, sempre és recomanable portar ulleres de sol o gorra, i protecció solar a l’estiu. Anirem trobant trossos de l’antic rec al llarg del camí, fins a arribar a la meitat, on veurem l’anomenat Pont Alt, una construcció de pedra lligada amb morter que portava l’aigua d’un costat a l’altre de la Riera. Allà hi ha una zona de pícnic, on recomano fer una parada per descansar i beure aigua.

     

    A la segona part del recorregut, anirem trobant petits ponts i passarel·les de fusta que s’han construït per motius pràctics, però que, alhora, també donen un encant especial al camí. Aquesta segona part és més ombrívola i segueix el recorregut de l’aigua de la Riera, per la qual cosa és més fresca. Un cop haguem arribat al final del camí, on trobem l’indicador corresponent, haurem de fer mitja volta i tornar per on hem vingut. Finalment, us recomano que us endugueu un entrepà i feu una segona parada al Pont Alt per dinar i acabar el recorregut després d’haver omplert la panxa.

     

     

    Sobretot, no us perdeu el paisatge!

     

    Maria Romero Soronellas

    Article complet

  • MÓN SANT BENET

    Aquest lloc és molt recomanable si algú vol tenir un cap de setmana tranquil i relaxat. Actualment és un conjunt d’edificis.

    Situat a San Benet de Bages, està declarat bé cultural d’interès nacional. És tracta d’una antiga abadia benedictina, amb elements que van des del Romànic fins al Modernisme. Està voltat d’un entorn natural incomparable.

    L’accés més utilitzat, és a través del municipi de Navarcles. Nosaltres vam anar amb cotxe, però hi ha una combinació amb tren des de Barcelona a Manresa, i desprès amb autobús fins a Navarcles, de la parada d’autobús fins al complex hi ha una caminada d’uns quinze minuts.

    Els edificis són:

    La Fàbrica, on és  la recepció, la venda d’entrades de les visites, la botiga i el restaurant La Fonda.

    El Monestir, té una part més monumental de l’època medieval i la part modernista que va ser la residència d’estiueig del pintor Ramón Casas, i el campanar.

    Fundació Alicia, centre d’investigació en cuina.

    Casa de l’amo, antiga residència dels amos de la fàbrica.

    Hotel Món, allotjament de 4* amb dos restaurants.

    Hi ha visites guiades a tots els espais. Amb tarifes individuals i combinades. Amb preus especials per joves, jubilats i també per a grups. Les persones amb problemes de mobilitat poden accedir a tots els espais, tret del campanar.

    Nosaltres vam fer totes les visites, que ens van semblar molt instructives, però si cap lloc ens va sorprendre va ser la Fundació Alicia, Ali-mentació i cièn-cia, és un centre dedicat a la millora dels hàbits alimentaris. Et fa més conscient de la importància de l’alimentació com a fet cultural i com a factor educatiu.

    Recomano a tothom, i en especial a les famílies, que visitin aquest lloc, crec que el trobaran molt interessant.

     

    Montserrat Milián

    Article complet

  • Gràcies per la propina de Ferran Torrent

    Gràcies per la propina
    Autor: Ferran Torrent
    Editorial: Columna, novena edició
    Gènere: Narrativa
    Número de pàgines: 221
    Llegit en: Català
    Premis: Sant Jordi 1994

    Gràcies per la propina és una obra autobiogràfica de Ferran Torrent, nascut a Sedaví, l’any 1951. L’autor va començar a escriure seguint els models de la novel•la negra nord-americana dels anys trenta i bona part de la seva primera producció novel•lística té com a protagonistes el detectiu Toni Butxana, el periodista Hèctor Barrera i el comissari Tordera: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1986), Un negre amb un saxo (1989) i Cambres d’acer inoxidable ( 2000).

    A Gràcies per la propina, l’autor narra la vida d’una peculiar família llibertària on dos oncles solters fan de pare i mare. Ambientada en plena dictadura franquista, l’escola repressora, l’església, unes forces de l’ordre omnipresents i diversos bordells, són alguns dels escenaris que es descriuen en el llibre. Ens trobem davant els records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres i el seu germà Pepín a la València dels anys seixanta.

    Quan es produeix la mor de la seva mare en circumstàncies dubtoses, en Ferran i en Pepín, orfes també de pare, queden a càrrec de dos oncles i un avi.
    Molt jovenets, seguiran assistint a l’escola de capellans on els duia la seva mare tot i no encaixar en absolut.
    A mesura que transcorren els anys, es va construint la història dels dos germans de la mà del seu estimat oncle Tomàs que els hi fa de pare i coneix tots els baixos fons de València, i Ramonet, que els fa de mare i es cuida de l’avi i de la casa.
    Els dos protagonistes creixen i amb ells el seu interès per les dones i els negocis de legalitat dubtosa que, juntament amb tota una sèrie de personatges amb sobrenoms estrafolaris, constituiran el seu nou centre de gravetat. Potser no és una vida somiada, però és la seva i la viuen amb una gran intensitat.

    Es tracta d’una obra que, a partir de diversos records personals de joventut, va teixint una història sobre una família de supervivents que van agafant la vida tal com ve, sense grans sorpreses, sense inflexions en el relat ni girs argumentals, és la simple descripció d’una família tan estranya com ben avinguda.

    Destaca l’estil irònic de Torrent que escriu en valencià i fa servir un llenguatge molt més col•loquial en els diàlegs. Es tracta d’una de les novel•les més reconegudes de l’autor i no hi ha dubte que és un bon llibre. M’agrada el llenguatge extraordinàriament colorit i expressiu de l’autor per a descriure una època i una ciutat i em sembla molt interessant el missatge que ens transmet segons el qual no hi ha situacions desfavorables a la vida que justifiquin el conformisme, el desinterès i l’apatia. Com a punts febles crec que la trama resulta plana en certs episodis i un pèl massa descriptiva.

    En definitiva, a Gràcies per la propina, Ferran Torrent s’endinsa pels viaranys d’un territori intimista i personal, oferint-nos una història plena d’humor i tendresa, obligatòria per als fans de l’autor i una bona porta d’entrada si no se n’ha llegit res més abans.

    Alexandra Gonzalez Requena

    ferran_torrent

    Article complet