Ressenya la dona veloç
En aquesta obra Monsó ens convida a ser crítics amb la gestió del temps dins la societat contemporània. Ens posa en evidència l’ho absurd que pot resultar gestionar de manera impecable el temps per a realitzar el màxim d’activitats si no s’és capaç de gaudir de cap de les activitats.
Aquest fenomen és el que li passa a la protagonista de la dona veloç. L’Agnès, és psiquiatra i viu obsessionada amb el temps. Estalvia els segons que pot en tots els seus gestos. No suporta perdre el temps i té la setmana perfectament organitzada, per no dedicar ni un minut més del necessari a cap activitat. Fins i tot per decidir si anar a viure o no amb el seu amant es basa en si li permetria o no estalviar temps. L’Agnès classificava a la seva família entre ràpids i lents, considerant un desavantatge letal el fet de ser lent.
La protagonista del llibre té una amiga psiquiatra, l’Anna, que l’ajuda a considerar que aquesta obsessió d’anar de pressa potser no li és tant favorable. Però una de les persones que l’ajuda a gaudir més del moment és la seva neboda Zoe, quan està amb ella l’Agnès és capaç de col·locar el temps en segon pla.
La novel·la està narrada en dues persones s’alternen els capítols narrats en primera persona per l’Agnès i els capítols narrats en tercera persona sobre la vida de l’Agnès i la família Bach.
Considero que es tracta d’una novel·la que per una banda conté capítols molt complets; escrits amb enginy, amb lèxic ric i amb humor, i que a més t’indueixen a reflexionar sobre l’estil de vida propi.
Però per altra banda trobem capítols bastant planers, que generen menor diversió lectora tot i no desentonar en la lògica de la història.
Amb la lectura de la dona veloç és inevitable riure’s d’un mateix en sentir-te identificat en algunes absurditats de la vida moderna. Després de llegir aquest obra un es queda amb ganes de tastar més ironia de la mà d’Imma Monsó.
Sònia Suñer
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.