Indrets oblidats de Catalunya. La Torre del Moro de Castellnou de Bages
Passen els anys, i encara avui en dia són visibles els efectes del gran incendi que va assolar la muntanya de Castellnou de Bages ara fa 25 anys.
Aquest petit municipi de la comarca del Bages, que compta amb uns 1.300 habitants, és a on podem trobar aquesta antiga construcció i el que serà el punt de partida de la nostra excursió.
La Torre del Moro, o dels Moros, és actualment un monument històric que forma part de la relació de Béns Culturals d´Interès Nacional del Patrimoni català.
Es troba situada en el punt més alt d´un turó i té unes vistes que van des de dels Pirineus fins a Montserrat.
Ens hem decidit a visitar-la, per veure de ben a prop el lloc on el 7 d´agost del 1963, ara fa 55 anys, la Guàrdia civil va trobar i matar, després de preparar-li una emboscada, a Ramon Vila Capdevila, conegut popularment com a “Caracremada” i a la família que el refugiava. Va ser l´últim maqui català que lluitava contra la repressió franquista. Fets que ja són part de la Memòria Històrica. Es veu que solia dir:
“De Berga en amunt mano JO i de Berga en avall mana en Franco”.
El camí que agafem no té pèrdua, està marcat amb una línia groga i blanca de curt recorregut. Un cop feta la pujada des de Castellnou, és planer, es respira un aire sa, pur, s´agraeix. No és llarga la volta que volem fer, ja que fa uns 40 minuts que caminem i ja arribem a la Torre. D´Aquesta només en queden ja una part de les seves restes, que van ser l´origen del poble: Castellnou.
És una Torre de defensa i de vigilància, és cilíndrica , d´una alçada que volta els 12 metres i amb gruix de les seves parets que ronda els 2 metres ben bé, tot això ho podem llegir en un panell informatiu que hi ha a tocar a la Torre. 
Ens hi quedem una estona, perquè ens ve de gust de contemplar l´espectacular paisatge que no s´acaba mai.
Tot està ple de rocs al voltant, i ens podem asseure al mur de defensa que l´envolta. Sort de portar bon calçat, ulleres de sol i un bon barret perquè aquí no hi ha ombres i el sol et toca de ple; també ens ha anat bé una bona cantimplora d´aigua.
Des de l´exterior podem observar els petits orificis als murs, que servien per als vigilants. Es diu que es comunica amb el Castell de Balsareny (Bages), ja que un dels orificis hi té el punt de mira més ample.
Aquest indret és de molta superstició i llegenda, com la que diu que a la Torre del Moro hi ha enterrat un tresor, que segons les versions, expliquen que es tracta d’un vedell d’or. Vés a saber…
Ens disposem a tornar al poble, tot seguint la ruta marcada amb plafons explicatius que ens guien i ens fan passar per la casa de La Creu del Perelló (també en runes) i ja encarem la baixada tot passant per un ample corriol que ja ens encara a les vistes del poble on arribem en uns 30 minuts.
Ens aturem a l´únic hostal del poble, per recuperar energies abans de marxar, que a més resulta ser una casa de colònies impressionant, amb cabuda per centenars de nens, espectacular. Allà per casualitat, només som nosaltres i un senyor ja d´edat avançada, que resulta ser el rector del poble i que ens demana si hem pujat a la Torre. Ell va conèixer en Caracremada, i ens explica que està enterrat allà al cementiri que és a tocar i que si hi volem anar, ell ens obre la porta i podrem entrar. Bé, no cal dir que molt feliços.
Montserrat Codina – Abril 2018
Cap comentari
Els comentaris per aquesta entrada estan tancats.