El Chaltén: capital nacional del trekking argentí
El 12 d’octubre de 1985 es va fundar El Chaltén. Per aquella època hi havia algunes disputes amb Chile per alguns sectors. D’aquesta manera el governador argentí va decidir formar el poble de El Chaltén per mantenir a ratlla les disputes pel territori. El Chaltén es troba al sud oest d’Argentina, a la província de Santa Cruz i només a dos-cents kilòmetres del famós glaciar el Perito Moreno.
Quan arribes et fan aturar al Centre de Visitants. Aquí és on t’informen de les innumerables rutes, dels llocs on pots acampar, però sobretot t’orienten de com has de tractar la natura. Estan molt conscienciats i volen transmetre al visitant que tot el que generis, en una ruta, t’ho has d’emportar amb tu i llençar-ho quan tornis al poble.
Només arribar un atraient rètol de fusta et dona la benvinguda: El Chaltén: capital nacional del trekking. I és quan comences a posar-te neguitós, com un nen petit. Llavors del que tens ganes és de buscar un allotjament, anar al supermercat a comprar provisions i preparar la primera ruta pel dia següent. Has de calcular bé el temps que et quedes, ja que pots estar fent marxa a diari.
Per començar t’aconsello fer el trekking de la Laguna Torre. És una ruta moderada de vint-i-un kilòmetres. Podràs aconseguir uns dels principals objectius: veure el Fitz Roy i el Cerro Torre. També, si ets atrevit i poc fredolic quan arribis a la Laguna Torre podràs alleugerar les cames amb un bany. Un cop tornis al poble gaudiràs de la creativitat argentina. N’hi ha unes botigues maquíssimes on et serà difícil escollir només un objecte o un regal. També hi ha cases molt originals: una casa camió, una rulot molt ben decorada, etc. I per finalitzar el dia t’espera la cuina argentina. Posen tota la seva passió en preparar-te una pasta, les seves famoses empanades o l’especialitat de El Chaltén: el xai patagònic.
Ja tens les botes posades? L’encant argentí i la bona cuina banyats de natura t’estan esperant. Ara toca planificar tot un gran viatja cap a les meravelles patagòniques.
M. Toboso Chavero