L’espectacular Congost de Mont-Rebei. Maria José Ruiz Melguizo
Benvinguts i benvingudes a una altra entrada del bloc “Excursionistes”
Avui us parlaré del meu lloc favorit, el Congost de Mont-Rebei. Com el seu nom diu, és un congost furgat en la roca format per l’erosió de molts anys del riu Noguera Ribagorçana. Està situat en la Serra del Montsec, entre Lleida i Osca.
Tenim la possibilitat de fer tres rutes diferents. Però us parlaré de la més fàcil que és la que vaig fer jo. És una ruta d’uns 16 quilòmetres en total (anada i tornada) i es triga unes 6 hores, per la qual cosa recomano anar a passar el dia sencer i que us emporteu un entrepà o carmanyola amb el dinar i anar amb tranquil•litat i gaudir de tot el que us envolta.
Per fer aquesta ruta s’ha d’estar acostumat a caminar. No és una ruta molt difícil però hi ha parts que són amb més desnivell. Poden anar nens però també han d’estar habituats a fer rutes i s’ha d’anar amb compte i vigilar-los, ja que hi ha zones una mica més perilloses (zones de precipicis, ponts penjants…).
Dit això, us parlaré del meravellós itinerari que us deixarà en moltes ocasions amb la boca oberta. Comencem en l’aparcament “La Masieta” (direcció) que en temporada baixa és d’accés lliure i gratuït però que si aneu en temporada alta o en cap de setmana s’ha de reservar en la web i pagar 5 euros. Podeu consultar-ho pitjant aquí. Continuem cap al congost pel camí senyalitzat al costat del riu, no hi ha pèrdua.
Després de caminar uns 2 quilometres, ens trobem amb el primer pont penjant. Es veu imponent per la seva altura (compte si teniu vertigen). En creuar-lo us trobareu amb unes vistes increïbles del congost: les seves parets enormes de fins a 500 metres d’alçada i el color turquesa del riu. Durant tot el camí pel canó hi ha diversos bancs que es poden aprofitar per seure, descansar i extasiar-se de la natura que ens rodeja.
Continuem fins a arribar al segon pont penjant, del Congost del Seguer. Després ens hi trobem una zona més pronunciada que dura uns 20 minuts però paga la pena perquè després hi arribem a unes escales que recorren la roca verticalment i et deixen a l’altura del riu on finalitza la nostra ruta. Sumen un total de 291 escales i et fan sentir pura adrenalina perquè, mentre baixes, no deixes de pensar que són unes taules de fusta incrustades en la pedra, però són segures. És una experiència que recomano fervorosament. Podeu dinar a l’alçada del riu i després el camí de tornada és desfer el que hem fet.
Durant tota l’excursió gaudeixes d’uns paisatges de revista i això fa que t’enamoris a l’instant. Per a mi és un 11 sobre 10. Desitjo que us agradi tant com a mi. Espero els vostres comentaris.
Fins a la pròxima!
MJ Ruiz