La dona veloç, d’Imma Monsó
Títol: La dona veloç
Autor: Imma Monsó
Editorial: Editorial Planeta
Col•lecció: Ramon Llull
Pàgines: 384
Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Una autora valorada per la crítica que ha guanyat diferents premis, la majoria per obra publicada. Al 2012 guanya el Premi Ramon Llull amb la novel•la La dona veloç. Així és com es defineix l’Agnès Bach, ‘soc ràpida, no ho puc evitar’, una frase que ens porta a l’especialitat de la novel•la, on la velocitat i la distorsió del temps hi tenen un paper molt important.
La història està explicada des de dos punts de vista: per una banda, l’actualitat de l’Agnès, on coneixem el seu dia a dia i els seus problemes; per altra banda, l’historial de la família Bach, amb tots els fets importants al llarg dels anys.
L’Agnès, o Nes, que és com es diu la dona veloç, és la protagonista de la novel•la. Una psiquiatra de 48 anys, que en comptes de viure amb intensitat el moment, sempre està pendent del que succeirà. Els records d’infantesa de la Nes comencen quan a casa seva existia una línia que separava els “lents” dels “ràpids”. Ella sempre obsessionada pel temps, el gran protagonista que mira d’estalviar sigui com sigui i per sobre de tot i de totes les persones que l’envolten.
La seva història familiar, la relació amb el pare, els dubtes amb l’amant i les converses amb la seva millor amiga, fan replantejar-li els valors, relacionats amb el temps.
Cal dir que La dona veloç és una novel•la sobretot de converses i de relacions entre diferents personatges. Uns personatges divertits i molt interessants que t’indueixen a reflexionar sobre l’estil de vida propi, i sobretot en un dels factors que mou el món contemporani, que és el temps: la immediatesa, la velocitat, la pressa, a contrarellotge, córrer, córrer i córrer més. Així ho transmet la Nes amb la seva obsessió per aprofitar el temps, generant al lector aquest neguit i nerviosisme constant des de l’inici de la novel•la fins gairebé al final. Una narració que a vegades pot ser estressant.
Imma Monsó aconsegueix, a través de la novel•la, que reflexionem i recapacitem sobre aquest mal que afecta una gran part de la societat.
Laura Barreto.
