ESTOCOLM, CONSTANTMENT EFÍMER
Fred. Qui ho havia de dir que a aquestes alçades, després de 23 anys, descobriria què és. Només baixar de l’avió, a l’aeroport d’Stockholm Skavsta ens vam quedar tots garratibats. Era la una de la matinada i aterràvem amb l’últim vol del dia. Recordo l’arribada a terres sueques molt accelerada, i tot per culpa del fred. Després de posar els peus a terra, vam començar a córrer per l’aeroport buscant una porta que ens conduís a dins d’algun edifici on hi ha hagués un bon sistema de calefacció geotèrmica, d’aquesta que tan presumeixen allà. Anàvem pels voltants de l’aeroport buscant l’autobús que ens havia de portar al centre de la ciutat d’Estocolm, amb la ment en blanc mig paralitzada pel fred, els ulls plorosos pel vent i les mandíbules a punt de rebentar de tan serrar les dents. Ens havien dit que faria fred, però no ens imaginàvem l’abast d’aquesta paraula.
Així va ser la nostra arribada al país de les llums. Vaig anar-hi fa un parell de setmanes, a finals d’abril, amb uns amics del conservatori de música, per mantenir la tradició de fer junts una escapada anual a l’estranger. Com sempre, però, vam comprar els bitllets a última hora, sense preparatius, per aprofitar una d’aquelles ofertes tan atractives que encara avui en dia tens possibilitats de trobar si visites amb freqüència la pàgina web d’alguna companyia de vols low-cost. Tots tenim poc temps, anem molt atrafegats amb la feina i els estudis, així que ens hem acostumat a improvisar. I no només dalt l’escenari. Ens agraden els temps ràpids, no perdre mai la pulsació i preparar els viatges un cop ja estem dalt l’avió enlairats.
Estocolm és magnífic. Una de les millores ciutats on he estat. Ens vam allotjar al centre, en un alberg a prop de l’estació central. Teníem cuina, i als matins, mentre esmorzàvem, preparàvem el dinar que ens emportàvem en carmanyoles. És una ciutat cara, i com que tampoc és que destaqui per la seva gastronomia, estalviàvem costos d’aquesta manera.
La ciutat d’Estocolm està formada per 17 illes i vam passar els dies caminant per algunes de les més importants. És una ciutat molt tranquil·la, neta, sense fums i amb un paisatge esplèndid. És visita indispensable anar fins el barri de Gamla Stan, on hi ha el Palau Reial i el seu pompós canvi de guàrdia cada dia a les 12 del migdia. Recomano passejar per la plaça de Stortoget i baixar pel carrer Marten Trotzigs Gränd (el més estret de la ciutat) per delectar per la zona la pasta típica sueca, el kanelbullar, amb un cafè amb llet o te ben calent, a l’hora del fika. Anar a la illa de Djurgärden per visitar la ciutat-museu antiga de Skansen o anar a Kungsholmen per gaudir de les visites de la ciutat des de l’ajuntament, és també imprescindible.
Però sens dubte, una de les coses que més em va meravellar d’Estocolm és el fet de passar per un mateix lloc en diferents hores del dia i que sempre t’ofereixi una bellesa única. La llum de la ciutat és molt canviant i en pocs minuts, pots estar davant d’una mateixa estampa i que tingui uns colors i essència totalment diferents als que tenia feia una estona.
Tinc moltes ganes de tornar-hi, però aquest cop a l’estiu, quan la llum del sol desapareix a les 12 de la nit. I és que Estocolm és així, és una ciutat de contrastos. És una ciutat lliure, no només perquè el temps que fa el que vol i va d’un extrem a l’altre, sinó també culturalment, perquè té la sort de tenir un dels sistemes normatius i de protecció dels drets dels ciutadans més avançat del món. I en definitiva, perquè és una ciutat que per més que m’esforci a descriure, no ho aconseguiré. Perquè ara, ja fa estona, que és molt diferent a la que era quan he començat a escriure aquest article.
Fotografia feta des del mirador de l’illa de Södermalm
LAURA SÁNCHEZ ALCAIDE