Un diumenge a casa? Millor visiteu Malgrat de Mar amb els més petits!
Malgrat de Mar és un poblet que mereix una visita. Feia temps que no hi anava i, aquest cap de setmana passat vam decidir la meva parella i jo fer-hi una petita excursió per recordar tots aquells llocs pels que passejava amb la família durant la meva infància.
No se ben bé que és el que em recorda a aquelles tardes d’estiu: potser és l’olor del mar; potser els carrers, que no han canviat gens ni mica, o potser l’aire fresc que corre al vespre. En qualsevol cas, en un intent, possiblement fallit, per ser objectiva, us volia fer un post proposant-vos una sortida de diumenge pels més petits.
Malgrat de Mar és l’últim municipi de la província de Barcelona fet que ens dóna la possibilitat, per aquells que no disposem de cotxe, d’arribar-hi en transport públic. S’hi triga una hora i vint minuts des de Plaça Catalunya amb la línia R1, que passa cada mitja hora -podeu clicar aquí per informar-vos dels horaris-.

Com ja sabeu, Malgrat és un municipi de platja, de manera que, sempre podeu anar-hi per prendre el sol a l’estiu, o passejar-hi a l’hivern. No obstant, Malgrat, a més de tenir la platja, disposa de gran quantitat de zones verdes. Hi ha un parc bastant conegut que no us el podeu perdre: el parc de Francesc Macià. És veritablement enorme i disposa d’una gran quantitat d’equipaments: ponts tirolesos, tobogans, zona de sons i fins i tot, figures enormes com els bolets-casa, per als nans del parc; magdalenes i pastes diverses o, fins i tot gomes i llapis gegants que mereixen una fotografia. A més, el parc disposa de zones picnic per famílies i aparcament gratuït. Per aquells que preferiu no anar massa carregats, just al parc hi ha el restaurant, la Torreta -podeu donar una ullada al seu lloc web-.
Us deixo una fotografia que segur que us deixa amb moltes ganes d’anar-hi. Sens dubte algun, els més petits quedaran al·lucinats!
Míriam Zapata Vílchez




na platja paradisíaca, d’aquelles amb l’aigua d’un color blau turquesa que sembla que l’hagin pintat amb aquarel·les, una platja d’aigua cristal·lina que sense necessitat d’ulleres pots veure els peixos nedant. Què pensaríeu si us digués que no cal creuar un oceà per anar-hi? A tan sols uns quilòmetres de Barcelona tenim un petit poble de la costa brava: Tossa de Mar. Abans d’arribar-hi, quan encara estàs al cotxe desitjant que apareguin aquelles meravelloses vistes amb el castell i el mar de fons, ja notes tranquil·litat i calma. La barreja entre l’olor de muntanya i mar provoca una dosi de relaxació que mai en un altre lloc ho he pogut sentir com aquí.
El Roc de Sant Gaietà