REDESCOBRINT PINEDA DE MAR
Fa un mes vaig rebre un butlletí d’una web de cercadors d’hotels i entre totes les ofertes n’hi havia una d’un hotel a Pineda de Mar.
De cop i volta, em van inundar tot de records de quan estiuejava de petita amb la família i vaig decidir fer una reserva per a un cap de setmana. Quin encert!
D’entrada, la primera sorpresa agradable va ser comprovar que l’estació estava pràcticament igual que fa vint-i-cinc anys. De fet, tot i haver crescut fins a convertir-se en la tercera ciutat més gran del Maresme, encara mantenia l’essència de poble que jo recordava.
Històricament Pineda de Mar era un poble de segones residències per a la gent de l’àrea metropolitana de Barcelona, fet que provocava que el turisme fora principalment nacional, al contrari que els pobles veïns com Calella o Santa Susana – Malgrat de Mar, on hi predominava el turisme estranger. Avui en dia aquesta diferència encara és més notable, ja que a Pineda en lloc de trobar el passeig marítim ple d’hotels, hi podem trobar també camps de cultiu.
Cal insistir que les quatre platges que hi ha estan molt ben cuidades i adaptades; disposen de carril bici, bancs per asseure i zones habilitades per passejar. Són la platja de Poblenou, la platja de la Riera, la platja dels Pescadors i la platja dels Pins (aquesta última és la més tranquil·la). Val la pena dir, que es va fer un concurs públic per posar els nom a les platges i van ser els nens de la localitat els que els van escollir.
A banda de sol i platja, què més es pot fer a Pineda de Mar? Es pot passejar per la plaça de les Mèlies, pels carrers de vianants on posen paradetes de bijuteria o visitar edificis històrics com per exemple l’església de Santa Maria.
Així doncs, si voleu un lloc tranquil on carregar piles, us aconsello que hi aneu, encara que sigui un cap de setmana.
Silvia Hernández Tarrasón