Entrades amb l'etiqueta ‘Pirineu’

  • Cap de setmana al Pirineu

    Sovint associem una època de l’any amb una imatge concreta: la primavera i els arbres en flor; l’estiu i la platja… Si hi ha un emplaçament per excel·lència a l’hivern, és la neu i, en el cas de Catalunya, el millor exemple és el Pirineu.

    Bagà és un municipi situat a l’extrem nord de l’Alt Berguedà. Per arribar-hi amb cotxe des de Barcelona ciutat s’ha d’agafar la C-16 i prendre la sortida en direcció Bagà (s’arriba en una hora i quaranta minuts). Respecte a l’allotjament, Ca l’Amagat reuneix tots els requisits per passar una bona estada. És un gastrohotel de caràcter familiar i molt acollidor que es troba al carrer de la Clota, 4.

    Un cop allà, podeu passejar pel centre històric i deixar-vos encisar pel seu aire medieval i l’olor a llenya que inunda els carrers. Trobareu edificis i places tan emblemàtiques com la Plaça porxada, on habitualment se celebren fires itinerants, o l’Església de Sant Esteve.

    Plaça porxada

    A quinze minuts en cotxe des de l’hotel (primer per la C-16 i després per la BV-4025), hi ha les Mines de Cercs. És molt recomanable baixar amb ferrocarril a l’interior de la mina i visitar les explotacions a cel obert. L’horari dels caps de setmana i festius és de 10h a 15h. Les places són limitades i cal fer reserva prèviament.

    Mines de Cercs

    Si us queda temps, podeu passar un dia divertit a la Molina, una estació d’esquí situada a Alp (a trenta minuts en cotxe des de l’hotel).

    L’hivern és la millor època per anar-hi ja que, pel clima, és quan es pot aprofitar al màxim aquesta escapada. És una sortida apta per a totes les edats en què, sobre tot els més petits, s’ho passaran molt bé. Bagà és, per mi, un indret amb molt encant i estretament lligat a la meva infància que em porta molt bons records. Espero que a vosaltres us generi les mateixes bones sensacions.

     

    Andrea Rabal Robles

    Article complet

  • Beget, un poble bucòlic entre les muntanyes

    Per: Jordi Sánchez Callado

    A Catalunya existeixen, per sort, una gran varietat de pobles inoblidables. Hi ha qui els definiria com a  màgics, o com a històrics, inclús com a únics. El cas de Beget és, sense cap mena de dubte, la fusió de tots tres adjectius anteriors. Beget és un poble bucòlic entre les muntanyes.

    Fugim de Barcelona amb el cotxe en busca del Pirineu més català, del més autèntic i original. Anem en direcció a Ripoll per assaltar la increïble Vall de Camprodon, una terra rica de pobles carregats de records. Allà, perduts entre les pastures busquem una carretera sinuosa en direcció Rocabruna, una minúscula pedania de Camprodon, per arribar a Beget. Si mireu per la finestra mentre circuleu, notareu com a cada kilòmetre que sumeu, estareu viatjant al passat.

    Ja hi som, Beget, una paratge únic, el romànic autèntic de la Catalunya Vella. Petit, discret, etern… són adjectius que defineixen aquest poble, que ha decidit aturar el rellotge del temps. Camineu sense rumb ni sentit. Descobriu el poble, mireu el riu, mireu el pont, mireu l’església! I feu gana.

    L’oferta gastronòmica de Beget és reduïda, només disposa d’un establiment de restauració: Can Jeroni. Però calen més restaurants quan ets al paradís? L’oferta culinària de Can Jeroni és rica en plats folklòrics de la zona: trinxat, arròs de muntanya, carns de vedella, porc i xai, formatges i embotits, etc. Una autèntica experiència sensorial menjar-los en un lloc com és Beget. I si l’establiment no us complau, torneu a Camprodon a dinar on l’oferta de restaurants és major.

    No ho dubteu! Si no sabeu què fer el proper cap de setmana, ara ja no teniu cap pretext per no escapar-vos de casa. Si les meves paraules no han sigut prou persuasives i necessiteu un estímul visual, aquí us deixo una fotografia que acabarà de seduir-vos.

    Article complet

  • Llac d’Engolasters

    A una altitud de 1616 metres, en ple Pirineu andorrà, es troba el llac d’Engolasters, un llac gelat i rodejat de muntanyes nevades si hi vas a l’hivern o blau turquesa i rodejat de prats verds si hi vas a l’estiu. Tot i pertànyer al terme municipal d’Encamp, el nucli important més proper és Andorra la Vella, la capital del país dels Pirineus.

    És un llarg molt tranquil, amb zona de pícnic i totalment apartat de qualsevol nucli, per la qual cosa és ideal per desconnectar de les presses i les massificacions pròpies de la vida a la ciutat. Allà s’hi pot pescar, fer un tom amb barca, banyar-se en èpoques caloroses, jugar a la plana que envolta el llac o simplement gaudir del paisatge i de l’aire pur.

    S’hi pot arribar mitjançant vehicles particulars, però la forma més recomanable és caminant. Des d’Andorra la Vella s’hi triga una hora i mitja, i es va per camins dins del bosc, on amb sort es poden veure les espècies de flora i fauna comuns de la zona, tals com pit-roigs, porcs senglars… També es combina la ruta del bosc amb camins de terra o asfalt des d’on s’hi veuen unes vistes espectaculars de la capital andorrana. Per tant, el camí és ideal per a parelles o per a famílies amb infants petits, ja que tot i ser camins amb cert desnivell, les indicacions per arribar al llarg són molt clares i el terreny no és gaire advers. Això sí, a l’hivern s’ha d’anar amb compte, ja que la major part del camí està cobert de gel i neu.

    Una altra forma d’arribar-hi és amb quad, moto o cavall, uns mitjans molt més atractius per al jovent, on podran palpar de primera mà el relleu muntanyós d’Andorra.

    Finalment, en dies assolellats d’estiu o primavera, és molt recomanable quedar-se al llac fins a la posta de sol, contemplant el reflex del sol i la lluna a l’aigua i veient com s’amaga el sol darrere de les muntanyes.

    Albert Cantero Martínez

    Article complet

  • CERLER UN POBLE DE GRAN ALTURA

    Cerler és un petit nucli que pertany a la població de Benasque, considerat el segon poble més alt d’Espanya, a una altitud de 1.532 metres.

    CerlerDestaca per estar envoltat d’un espectacular paisatge d’alta muntanya.

    Consta d’un petit casc antic molt ben conservat amb nombroses cases antigues del s. XVI i algunes construccions d’èpoques anteriors.

    El número d’habitants que hi resideixen tot l’any no arriba a 200 persones, però al ser el turisme la seva principal font econòmica en èpoques de temporada alta es pot trobar replet de turistes.

    Es diferencien dos temporades claus on es visita el poble de Cerler, una és l’hivern; fet de tenir l’estació d’esquí que porta el nom del mateix poble i l’altre; l’estiu per l’atractiu turisme d’alta muntanya.

    El Gallinero, el Cogulla, el Rincón del Cielo, el Pico Cerler són muntanyes emblemàtiques que es poden accedir tant a l’hivern amb els remuntadors de l’estació i a l’estiu fent trekking des de la mateixa població.

    Les seves festes tradicionals són el 29 d’abril per Sant Pere Màrtir i durant la segona quinzena d’agost es celebra la festa major del poble, coincidint amb el 10 d’agost, Sant Llorenç , patró de la província d’Osca.

    Prados de Velarta, Hotel HG, Hotel Husa Edelweis, Casa Cornel, Hotel Montealba són alguns dels grans complexes hotelers on els turistes es poden allotjar, tots amb fàcil accés al poble i a l’estació d’esquí.

    Amb gastronomia de l’alt Pirineu, a Cerler es troben bons restaurants que cal anomenar;  El Rincón, La Borda, La Picada, Casa Cornel i el Candil.

    Cerler, poble petit però proveït d’unes costums, una història, apart; d’una gran infraestructura turística per rebre totes aquelles persones interessades amb els seus encants, els quals es poden considerar de gran altura ;).

     

    Montserrat Camon

    Article complet

Categories

Històric

Enllaços

Núvol d'etiquetes

Barcelona Booktuber Busquets C2 castell Català CNL L'Heura Costa Brava CPNL escapada Escapades Escapades C2 excursió Garrotxa gastronomia gorgs història L'Heura la Mola lectura Lectures Literatura llegim llibres Lluís Llach Maresme Mediterrani Monsó Montserrat Roig muntanya Mura natura novel·la paraules Pirineu Platges Premi Sant Jordi primavera priorat Ressenya Ressenya C2 Ripollès riu senderisme Tossa de Mar