Roma (Itàlia), ciutat d’històries i històrica
Només aterrar a l’aeroport, ja sento a l’atmosfera la presència encisadora de segles d’història colpidora que es confirma la primera vegada que en aixecar els ulls contemplo els carrers, antics i moderns alhora, per on abans que jo han passejat els ciutadans i ciutadanes de cultures mil·lenàries.
Caminar per Roma desperta la sensació de moure’s per l’eternitat, característica per la qual és cèlebre aquesta capital europea. Ciutat mediterrània per on han passat les cultures bressol de la nostra civilització, a cada racó, a cada carrer, a qualsevol paret i pedra observem la petjada profunda de la història vertiginosa i l’art enlluernador que han forjat part d’allò que és actualment el nostre continent.
A Roma tens la percepció inquietant que caldrà l’eternitat per la qual és famosa per disposar del temps necessari que permeti recórrer-la sense oblidar-ne res. Et lamentes perquè experimentes un neguit inquietant provocat per la sensació que mai no deixaran de sorprendre’t tots els imperceptibles detalls que s’amaguen a les seves múltiples cantonades, on podem copsar senzilles obres artístiques a gairebé totes les plaques increïblement estètiques del nomenclàtor de la ciutat.
A qualsevol dels seus edificis endevinem el pas de multitud de visitants que abans que nosaltres s’han meravellat de la mateixa manera davant de tanta bellesa inassequible. Tant els monuments que rememoren la cultura romana, com el saturat Coliseu o el restaurat Temple d’Adrià, com els edificis d’èpoques més tardanes són plens d’encant. Així mateix, trobem innumerables esglésies plenes de pintures magnífiques, la cinematogràfica i barroca Fontana di Trevi o els esplèndids palaus que van habitar personatges que ens acompanyaven en les nostres classes d’història.
Sí, definitivament Roma és una ciutat encisadora d’obligada visita d’on marxo pensant en el pròxim viatge que faré perquè aquest se m’ha fet curt per a tanta bellesa eterna.
Bárbara Benito