Arxiu de l'autor

  • Torelló ofereix un club de lectura de nivell intermedi

    Torelló posarà en marxa un nou club de lectura, en aquest cas de nivell intermedi

    Ara al març, el CNL Osona oferirà un altre espai per conversar sobre llibres. El títol escollit per a lectors i lectores més avançats en el coneixement de la llengua catalana ha estat Que Al·lah em perdoni, de Laila Karrouch.

    La Samira és una noia musulmana alegre i estudiosa que va arribar a la comarca d’Osona quan era petita. En Jordi és un noi català ateu. S’enamoren, però els límits entre religions i cultures es fan presents. Per a les seves famílies és una relació impensable. Un problema present a la societat que la Samira i en Jordi, com un Romeu i una Julieta del segle XXI, hauran d’afrontar. Aconseguiran superar els obstacles?

    La data de la tertúlia serà el 8 de març, coincidint amb el Dia de la Dona Treballadora. Que sigui tot un èxit!

    Article complet

  • Aquest febrer, nous grups de lectura a la comarca!

    Vic, Manlleu i Torelló posen en marxa un total de deu grups de reforç de la lectura

    La setmana del 14 de febrer, el CNL Osona posarà en marxa nous grups de lectura que es reuniran per parlar de llibres una hora cada setmana. En concret, se n’oferiran un a Torelló, quatre a Vic i cinc a Manlleu.

    A Torelló, el llibre triat és Trampa de foc, de Núria Martí, una novel·la basada en la història real de l’incendi de la fàbrica tèxtil Triangle a Nova York el 1911.

    A Vic, les obres escollides són Les invisibles, onze biografies de dones catalanes excepcionals, i Madame Bovary, una de les històries d’amor més conegudes de la literatura universal.

    Pel que fa a Manlleu, la lectura se centrarà en Anna Frank, la seva vida, el relat de la famosa nena jueva que es va haver de refugiar a Amsterdam amb la seva família en esclatar la Segona Guerra Mundial, i en Kafka i la nina viatgera, que explica la història de Franz Kafka quan coneix Elsi, una nena que plora perquè ha perdut la seva nina. Per consolar-la, decideix explicar-li que se n’ha anat de viatge, i que ell és un carter de nines.

    Aquestes trobades en grups reduïts, algunes de les quals seran virtuals, pretenen reforçar la pronunciació, la fluïdesa i la comprensió lectora de textos adaptats gràcies a l’Associació Lectura Fàcil. Sens dubte, aquest reforç comportarà un avanç notable en l’aprenentatge de totes les persones que han mostrat interès a participar en aquesta activitat. Bones i  felices lectures!

     

    Les invisibles

    Article complet

  • Engega un grup de lectura a Centelles

    Després de les festes de Nadal, la Biblioteca La Cooperativa de Centelles i el programa Voluntariat per la llengua d’Osona han iniciat el reforç de lectura en català.

    En total hi ha vuit parelles de reforç de lectura en què una persona voluntària catalanoparlant acompanya una persona aprenenta en l’aprenentatge de la llengua, a partir de la lectura. Es pretén reforçar la pronunciació, la fluïdesa i la comprensió lectora, i s’ha comprovat que aquest reforç comporta un avanç important en l’aprenentatge.

    En principi, seran cinc trobades, una trobada d’una hora a la setmana, però no es descarta allargar-les. Tindran lloc a la Biblioteca de Centelles. Tant la Biblioteca de Centelles com el Voluntariat per la llengua d’Osona estan molt  contents amb l’acollida que ha tingut aquesta iniciativa.

    Article complet

  • La recomanació del mes de desembre

    LA JENNY, Rosa Gallifa i Mas & Juliane P. Harris

    Editorial Cat&Company. Llibres graduats en català. Nivell elemental

    La Jenny és un llibre petit i senzill que conté una gran riquesa per a persones que fan l’aprenentatge de la llengua catalana, ja que contribueix a ampliar el vocabulari del lector/a, que conegui millor les estructures lingüístiques, així com els costums i la cultura del nostre país.

    La narració és simple, entenedora i atractiva. Utilitza la descripció de manera planera i així s’aconsegueix que, qui el llegeix, imagini ràpidament les imatges i els llocs descrits. A més, aconsegueix transmetre sentiments i apropar-se a les situacions.

    El fet d’assenyalar en negreta les paraules que poden ser desconegudes i trobar-ne la definició és de gran ajut a l’hora de comprendre. Així també, les preguntes de comprensió proporcionen la satisfacció de saber que s’està entenent el text.

    La temàtica, d’una noia arribada fa poc a Catalunya, fa que les lectores, també immigrades, relacionin fàcilment sentiments, emocions i experiències de la Jenny amb la seva pròpia realitat, i propicien així una sensació de certa normalitat en tot allò que senten o que els passa.

    D’altra banda, un fet molt positiu del llibre és que encoratja a no rendir-se, a sortir de casa, a relacionar-se, a conèixer i a tirar endavant. Factors que, de ben segur, ajuden a obrir-se portes i a integrar-se més fàcilment.

    El llibre també fa referència a parlar i a comprendre l’altre quan hi ha diferències, situacions conflictives o enfrontaments. Crec que és just i necessari valorar molt positivament la tasca de les persones que participen en aquest projecte que contribueix, dia a dia, a avançar cap a una societat més igualitària i encaminada a aconseguir una vida digna per a tothom.

    Recomanació de Roser Ballús, voluntària del Reforç de lectura de Manlleu

    Article complet

  • La recomanació del mes de novembre

    L’aigua que vols, de Víctor García Tur

    (Premi Sant Jordi 2020)

    La Marie aprofita el bon temps d’un estiu al Quebec per organitzar una trobada familiar a l’antic xalet familiar de vacances. L’excusa de celebrar el seu aniversari és una mica forçada, però tothom hi acut sense fer preguntes. Els fills hi van amb les famílies. Entre banys al llac i records d’infantesa, hi haurà secrets, vivències i tot el que no es van explicar quan corresponia.

    És aquesta una novel·la llarga, de més de 400 pàgines, però que es llegeix de pressa, que atrapa. La seva estructura és curiosa i original: Primera part (Textos crítics), Segona part (Tragèdies completes), Tercera part (Comèdies completes) i Quarta part (Memorabilia), seguides d’una Nota a l’edició francesa de 1996.

    L’obra, molt entretinguda, té una estructura molt ben aconseguida, i uns personatges que mantenen l’interès d’inici a fi. Una novel·la sobre la família, els records, la infantesa i la identitat que flueix com l’aigua del seu títol.

    (ressenya d’Ariadna Viñas Gracia, tècnica del SLC de Vic)

     

    Imatge

    Article complet

  • Engeguem els grups de reforç de lectura de tardor

    Aquesta setmana del 25 d’octubre, a Osona engeguem una colla de grups de reforç de lectura: a Manlleu, a Vic i a Torelló. S’han organitzat grups en format presencial i en format virtual, i han tingut molt bona acollida. Aquestes en són les xifres: dotze grups, dotze voluntaris i quaranta alumnes de nivells Bàsic 2, Bàsic 3 i elementals. Les trobades s’allargaran fins al 29 de novembre. Bones i felices lectures de tardor!

    Article complet

  • Llegim +

    A Vic, Llegim +  i Llegim còmics

    Aquesta setmana, l’alumnat dels cursos Bàsic 3, Elemental 1 i Elemental 2 de Vic ha participat en el projecte de ciutat Llegim +, que té com a propòsit promoure la lectura.

    En la tercera edició, enguany el gènere escollit ha estat el còmic, que s’ha treballat amb cada grup classe, amb moltes ganes, amb l’objectiu de conèixer l’oferta de còmic en llengua catalana.

    El resultat final ja es pot veure en forma de mural a la planta baixa del SLC Vic. S’hi han recollit una pila d’onomatopeies, renecs i frases curtes típiques del llenguatge del còmic i la novel·la gràfica. La petita exposició es podrà visitar durant la setmana, del 25 al 30 d’octubre, que arreu hi haurà activitats diverses a l’entorn d’aquest gènere.

    Bones i felices lectures!

     

    Article complet

  • La llibreria Foster&Wallace de Vic ens recomana…

    Aquesta és la recomanació experta del mes d’octubre, de la mà de la llibreria Foster&Wallace, de Vic.

    La història del Shuggie Bain, de Douglas Stuart
    Traducció de Núria Busquet
    Editat per 1984 ed.

    És l’últim llibre que ens ha agradat molt, molt, molt. Una història que passa a l’Escòcia dels anys 80. A Glasgow, durant les polítiques de Margaret Tatcher per privatitzar les mines i que van deixar molts treballadors sense feina i moltes famílies amb poquíssims recursos.

    Enmig de tot això hi ha l’Agnes, mare de tres fills, somiadora però també alcohòlica. Amb aquests fills, que l’animen a deixar la beguda però que de mica en mica l’aniran abandonant. Menys en Shuggie, el fill petit, que es nega a rendir-se.

    És una novel·la de 600 pàgines. Conmovedora, però inoblidable. D’addiccions terribles i d’amor incondicional. És una novel·la que sempre recordarem. Preciosa enmig de la foscor. Que ens trencarà el cor moltes vegades. Ja sempre més recordarem l’Agnes i en Shuggie. I en Leek, el germà gran.

    I també  l’autor, Douglas Stuart, que amb aquesta primera obra, que ja s’ha publicat a més de trenta idiomes, està triomfant arreu. Sembla un veterà. Controlant sempre el to del relat i l’argument, ple d’escenes excel·lents. I té un dels finals més bonics, i melàngics, de tota la història de la narrativa contemporània!

    No us la perdeu!

    Article complet

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (II)

    Planimetria d’una família feliç. PIANO, Lia. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pau Vidal

    La meva família i altres animals. DURRELL, Gerald. Barcelona: Empúries. 2021. Traducció de Pep Julià

    Jordi Sanuy Bassa on Twitter: "Nou comentari a Paranoia 68: "Planimetria d'una  família feliç", de Lia Piano a @Ed_Empuries. Traducció de @pauetvidal.  https://t.co/qUR73NcdRc https://t.co/XXdZCQ2Z6g" / Twitter

    Lia Piano (Gènova 1972), filla de l’arquitecte Renzo Piano, recull a la seva primera novel·la, Planimetria d’una família feliç (Editorial Empúries), els records reals, o ficticis, de la seva família i els munta com una figura arquitectònica. Ens delimita un espai, un enorme casalot a la costa de Gènova als anys setanta, i ens explica les peripècies d’una família anàrquica, atea i informal. El pare, un inventor que passa les hores tancat al soterrani creant un vaixell; la mare, amb al·lèrgia a tot el que és establert, a les normes… Els germans, les gallines, els gossos, la petita narradora de sis anys intentant entendre un món que comença… i la Maria, la criada, com una mamma italiana, figura caricaturitzada que, alhora, és la que posa ordre dins del caos.

    Cada capítol ens situa en un espai del casalot i el fa un personatge més. L’humor ens permet endinsar-nos en el seu món, el de una família deslligada de tota norma social i plena de petits moments que amb ulls de nena ens procura una lectura entranyable.

    “La Maria va aparèixer a la segona meitat dels setanta, quan els meus pares van decidir de tornar a Itàlia. El pare estava a punt de fer els quaranta, la mare tot just passava dels trenta. En deu anys havien estat capaços de canviar tres vegades de país i de celebrar cada trasllat amb un fill. Però ara havia arribat l’hora de convertir-nos en una família tradicional, per això s’havien comprat una casa com déu mana i s’havien embarcat en la seva empresa més arriscada: fer-se normals.”

    Podria ser la recomanació d’un sol llibre, però de retruc la sensació de nostàlgia i reconeixença ens transporta a una segona recomanació.

    Llegeixes la planimetria d’aquesta família i et transporta als quinze anys, quan llegies les aventures d’una altra família, la dels Durrell. Empúries ha reeditat aquest any La meva família i altres animals, de Gerald Durrell. L’autor novel·la els seus records d’infància a l’illa de Corfú, on es va instal·lar amb la seva mare i els germans quan tenia deu anys. Gerald, futur naturalista, ens endinsa en la naturalesa de l’illa grega i analitza, amb el mateix detall i ‘gamberrisme’, la seva família, com si fossin espècimens a estudiar.

    “Heus ací el relat dels cinc anys d’estada que vam fer la meva família i jo a l’illa grega de Corfú. De primer m’havia proposat escriure un estudi tocat de nostàlgia sobre la història natural de l’illa, però vaig cometre un greu error:
    ja a les primeres pàgines del llibre van aparèixer-hi els meus familiars.

    Tots solets van emparar-se del paper, s’hi van repapar ben repapats i van convidar diversos amics perquè hi compartissin els capítols. Amb grans dificultats i amb una considerable dosi d’astúcia, però, he aconseguit salvar quatre pàgines disperses que he dedicat exclusivament als animals.”

    Amb moments hilarants, l’obra ens proporciona una lectura inoblidable. El plaer de llegir. El desig d’haver estat, ni que fos un moment, dins d’aquella família i d’evocar-ne ara, anys més tard, el record nítid i plaent.

    Article complet

  • La llibreria Abacus de Vic ens recomana… (I)

    Igualtat de ritus, de Terry Pratchett. Girona: Mai Més, 2020-21. Traducció d’Ernest Riera

     

    Igualtat de ritus - Página web de paraulademixa

    Terry Pratchett (Sir Terence David John Pratchett) és el cèlebre creador de la saga del Discmón, amb 41 títols, un fenomen de vendes global que va començar el 1983 amb la publicació d’El color de la màgia, encara inèdit en català. En total, és autor d’una setantena de llibres, alguns dels quals han estat adaptats als escenaris i a les pantalles. Ha guanyat multitud de premis, com ara la Medalla Carnegie, i va ser nomenat cavaller de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. Publicat a quaranta-una llengües, ara a quaranta-dues, gràcies a l’editorial Mai Més, que el novembre del 2020 va iniciar la gran aventura de traduir tota la sèrie del Discmón, per primera vegada, al català.

    “…és principalment una història sobre un món. Vet-lo aquí, ja s’acosta. Fixeu-vos-hi bé, els efectes especials són molt cars.

    Se sent una nota greu. És un acord profund, vibrant, que dona a entendre que la secció de vent engegarà en qualsevol moment una fanfàrria pel cosmos, perquè el que veiem és la negror de l’espai profund amb un bon grapat d’estrelles relluint com la caspa a les espatlles de Déu. 

    Llavors apareix damunt nostre, més gran que el més gran i desagradablement armat creuer estel·lar de la imaginació d’un cineasta de tres pistes: apareix una tortuga, de deu mil milles de longitud. És la Gran A’Tuin, un dels raríssims astroquelonis d’un univers on les coses són menys com són i més com la gent s’imagina que són; té al damunt de la seva closca pigallada pels meteors quatre elefants gegants que carreguen al damunt de les seves espatlles la gran roda del Discmón.”

    Així comença el llibre que us vull recomanar, Igualtat de ritus, editat per Mai Més (2020), que és el tercer de la sèrie del Discmón i el primer de la subsèrie de les bruixes. Em va caure a les mans aquest estiu, una mica per casualitat. Una companya sempre em deia: “Si t’agrada la fantasia has de llegir Terry Pratchett”, però no trobava mai el moment. Fins fa unes setmanes. Un dia me’l vaig trobar de morros a la zona de novetats de la biblioteca i m’ho vaig prendre com un senyal. El llibre explica la història de l’Esk, una nena amb una gran habilitat innata per a la màgia. Tot comença quan un mag moribund busca un vuitè fill d’un vuitè fill per, com diu la tradició, cedir-li els seus poders màgics abans de morir. El que passa és que aquest vuitè fill és una nena —segons les regles del Discmón, la màgia és cosa d’homes —però quan s’adona de l’error ja és massa tard, i el que està fet ja està fet.

    Em va encantar, vaig gaudir moltíssim de la lectura; em va ajudar a desconnectar, a evadir-me, però també em va fer reflexionar molt. Des de les primeres pàgines vaig quedar atrapada en aquest món i els seus personatges. És un llibre de fantasia feminista, de lectura àgil, que a través de l’humor i la sàtira aborda temes d’actualitat com la igualtat de gèneres, l’arrelament a la tradició, la decadència de la societat i la de l’espècie humana.

    És un llibre ideal per als joves, i no tan joves, que busquen desconnectar i passar una bona estona amb un llibre. Sobretot per a aquells lectors a qui agrada el gènere fantàstic i que han gaudit d’autors com J.R.R. Tolkien, Úrsula K. Le Guin, J. K. Rowling i altres clàssics del gènere fantàstic. Però també és una bona tria per iniciar-se en el gènere.

    Us convido que us endinseu al Discmón!

    Article complet