Arxiu de la categoria ‘TEMES’

  • Personatges literaris d’Osona

    Segimon Serrallonga i Morer

    Continuant amb els articles d’homenatge a personatges emblemàtics d’Osona, avui parlarem de Segimon Serrallonga i Morer, poeta, filòleg i escriptor català que va néixer a Torelló el 12 de desembre de 1930.  

    Serrallonga va començar a anar a l’escola pública catalana el curs 1933-34. Després dels anys turbulents de la guerra i la immediata postguerra, el 1942 va ingressar al seminari. Primer va estudiar cinc cursos d’humanitats a la Gleva i més tard va anar a Vic, al seminari major, on va estudiar filosofia i teologia. Pel seu compte va aprendre català, idiomes, literatura i piano.  

    A la Gleva va escriure els primers poemes que van tenir una continuïtat amb l’obtenció d’un premi de poesia, el 1951, al certamen de Cantonigròs. Aquell any, el grup de poetes del seminari de Vic van editar clandestinament un recull de poesies amb el títol Estudiants de Vic 1951. En aquella època va conèixer el poeta Carles Riba que va marcar definitivament la seva obra. 

    El 1954 va ser ordenat sacerdot i va ser destinat primer a la parròquia de Seva, i més tard a la de Manlleu. Gràcies a la intervenció de l’eclesiàstic i filòleg vigatà, Antoni Griera, a partir de 1957 va poder anar a estudiar filologia a la Universitat Catòlica de Lovaina. A causa d’una tuberculosi va passar un any i mig de convalescència al sanatori universitari d’Eupen. Finalment, el 1963 es va llicenciar en filologia clàssica amb un estudi sobre Èsquil. Aquell mateix any va tornar a Vic i va ser nomenat professor de llatí, grec i francès al seminari. També va exercir de professor a l’escola religiosa l’Escorial.

    Entre 1964-1967 va dirigir la revista de Vic Inquietud artística i va traduir del grec els llibres de la Bíblia, “Saviesa” i “Eclesiàstic”. El 1974 va publicar Eixarms, on va aplegar la seva obra poètica escrita fins aleshores. Va escriure crítica literària a diaris i revistes com l’Avui, El 9 Nou, Els Marges i Serra d’Or. Va ser un dels fundadors i membre destacat de la revista de poesia Reduccions des de la seva aparició el 1977, juntament amb Miquel Martí i Pol, Ricard Torrents, Lluís Solà i Jordi Sarrate. Quan aquell any es va fundar l’Escola Universitària de Mestres de Vic hi va exercir de professor i paral·lelament va estudiar a la Universitat Autònoma de Barcelona on es va llicenciar en filologia catalana.  

    El 1968 es va afiliar al PSUC i va participar activament en l’Assemblea de Catalunya i al Congrés de Cultura Catalana. El 8 de desembre de 1974 fou un dels 67 detinguts arran la reunió de la permanent de l’Assemblea de Catalunya celebrada en el Col·legi de les Escolàpies de Sabadell.

    De la seva obra poètica, al llarg de vint-i-cinc anys, va aparèixer el llibre Poemes: 1950-1975 (1979) amb un pròleg del professor Joaquim Molas. Aquella obra va rebre el premi Crítica Serra d’Or de 1980.

    Durant molts anys va exercir la docència al batxillerat. També va impulsar els estudis universitaris de Vic on va impartir classes de literatura i va assessorar l’editorial EUMO. Va traduir obres com Les noces del cel i l’infern de William Blake, Me-ti: llibre dels canvis de Bertolt Brecht i una selecció de poesia assíria, babilònica, egípcia, hebrea, grega i llatina publicada pòstumament amb el nom de Versions de poesia antiga. 

    Va dirigir la biblioteca dels estudis universitaris des de l’any 1991 que el 1997 es converteix en la biblioteca de la Universitat de Vic. Amb motiu de la seva jubilació, l’any 2000, apareixen números monogràfics dedicats a Serrallonga a les revistes Miramarges i Reduccions i, el 2001, l’editorial EUMO publica una Miscel·lània Segimon Serrallonga. Va morir el 10 d’abril de 2002. 

    Segimon Serrallonga. Grècia. Estadi Olímpic. Juny 1987

    Article complet

  • Llibreria La Distreta (Torelló)

     

    Si et distreus, que sigui llegint.

    640865959

    @ladistreta_llibres

     

     

     

    Article complet

  • Llibreria Vuk (Torelló)

     

     

     

    vukllibres@gmail.com

    609615758

    @vukllibres

    Article complet

  • Ruta literària per la ciutat de Vic

    Laura a la ciutat dels sants. De ruta literària per Vic 

    Aquest divendres, 2 de juny, es va tancar el cicle dels clubs de lectura de nivell intermedi de Torelló amb una ruta literària guiada per Vic, en una de les visites que s’emmarquen dins la programació d’activitats de foment de la lectura i de coneixement de l’entorn.

    La lectura del trimestre era l’obra de Miquel Llor Laura a la ciutat dels sants, publicada el 1931. De la mà de Xavier Cervera (Forum Vicus), es va fer un recorregut pels espais de la novel·la, el qual va consistir en una passejada pels espais descrits a la novel·la (carrers, places i l’interior d’alguns casals), i amb les paraules de Llor vam entreveure com era Vic a principis de segle XX. També vam descobrir quines famílies vigatanes es podien amagar rere els personatges principals de la novel·la, i les diferències entre la realitat i la ficció.

    A la ruta hi van assistir membres del club de lectura, alumnes, professorat i participants del voluntariat per la llengua. Paral·lelament, s’havia dut a terme la tertúlia del club de lectura sobre el llibre, en la qual es va parlar de temes  com ara les diferències de vocabulari, l’empobriment de la llengua, el contrast entre el camp i la ciutat, la manera de ser de la gent de poble, si eren més o menys tancats, la figura de l’hereu, el que s’esperava de les dones cent anys enrere, les novel·les psicològiques, la literatura catalana i europea de l’època…

    Els clubs de lectura es duen a terme gràcies a la col·laboració de les biblioteques de Torelló, que estan adherides al Voluntariat per la Llengua i que col·laboren amb l’Oficina de Català duent a terme activitats diverses, com ara visites guiades, clubs de lectura, etc.

    Article complet

  • Estudiants de C2 del CNL Osona recomanen llibres

    Tretze tristos tràngols, d’Albert Sánchez Piñol

    Albert Sánchez Piñol és un antropòleg africanista i escriptor nascut a Barcelona l’any 1965. És membre del Centre d’Estudis Africans i col·laborador actiu del diari Ara. Les seves vivències al Congo han definit, en gran manera, els trets característics de la seva producció literària. La seva primera novel·la, La pell freda (2002) va ser guardonada amb el premi Ojo Crítico i finalista del premi Llibreter. Entre les seves obres destaquen Pandora al Congo (2005), Tretze tristos tràngols (2008) i Victus (2012).

    Tretze tristos tràngols és una obra que té una clara continuïtat temàtica amb la seva novel·la més coneguda, La pell freda, ja que totes dues s’emmarquen en la narrativa fantasiosa i tracten sobre la solitud, la por i la supervivència en un context advers. Cada conte té un caire diferent, però tots ens deixen amb un amarg regust de tristesa i desesperança.

    Homes de la lluna que treballen al camp com esclaus, un nàufrag rescatat per un vaixell de sonats, un jove amb un braç de pota d’elefant, un armari que engoleix éssers vius… El llibre recopila tretze històries breus i independents a través de les quals l’autor aborda temes universals amb originalitat i imaginació. Són relats estrafolaris, inversemblants, surrealistes que plantegen situacions impactants amb finals sorprenents, tètrics, dramàtics i sovint alliçonadors.

    Piñol construeix uns personatges molt convincents a través d’una descripció detallada de les seves accions i pensaments. Això fa que ens hi identifiquem, ens preocupem per ells i ens emocionem amb les seves vivències. Cada conte és únic, ens planteja un problema actual des d’una perspectiva peculiar. Ens introdueix a situacions complicades que hem d’afrontar, posant-nos al límit i ens ensenya que totes les accions tenen conseqüències.

    L’obra ens convida a reflexionar sobre els principis ètics de la nostra societat. Tretze tristos tràngols és una obra ben escrita i captivadora, i conté una gran la varietat de gèneres: històries de terror, d’aventures, de ciència-ficció, de fantasia i alguna de realista. Albert Sánchez Piñol té una gran habilitat per explicar històries curtes i fàcils de llegir. Escriu amb una prosa rica i fluida que ens transporta fàcilment a altres mons i temps. És un llibre que no deixa a ningú indiferent.

    Text de Mariona Arumí, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    El clàssic de quan llegir els clàssics 

    Per què llegim? Aquesta és una pregunta ben simple i, al mateix temps, ben complicada. Evidentment cada dia llegim una infinitat de coses—amb el significat més ampli possible del mot—per pura necessitat. Però, per què encara, malgrat totes les opcions d’entreteniment que tenim disponibles, hi ha persones que tenen la necessitat d’agafar un llibre i llegir-lo? I encara més, per què dels milers de llibres actuals de tots els continents (o quasi tots) que tenen disponibles, encara n’agafen un que es va escriure fa més de 500 anys i del qual, pràcticament segur, n’existirà més d’una versió cinematogràfica? Perquè simplement no s’asseuen davant d’una pantalla i s’estalvien tot l’esforç que comporta llegir? Doncs, molt probablement, perquè deu ser un clàssic. 

    Segurament hi ha tantes respostes a la pregunta “per què llegim” com persones a qui es pregunta, però tal com diu Laura Borràs a la seva xerrada La importància de llegir els clàssics, i lluny de ser un simple tòpic, segurament ≪llegim o per saber qui som i d’on venim, o per tenir més eines per saber cap on anirem≫; o totes dues coses. Si seguim llegint els clàssics és simplement perquè segueixen aportant-nos alguna cosa. Per alguna raó—més que probablement lligada a la seva alta qualitat literària i al fet que interactuen i reaccionen a molts altres clàssics de la seva tradició— admeten sempre noves formes de lectura que els fan immunes al pas del temps. Com que sempre es poden llegir d’una nova manera el seu sentit es manté intacte. 

    Però quan comencem a llegir-los? Si tenen tanta complexitat literària i mobilitzen tantes idees i filosofies diferents, seria lògic pensar que només ho hauríem de fer quan abans ja haguéssim llegit tot allò contra el que reaccionen, o bé després d’haver cursat carreres de filosofia i lletres.

    Res més lluny de la realitat. Tota la nostra societat i cultura està impregnada de la nostra tradició. No necessitem haver llegit Kafka per entendre què significa que una notícia sigui kafkiana. Els clàssics no només es poden llegir a qualsevol edat, degudament adaptats, sigui a primària o a secundària, sinó que s’han de llegir a qualsevol edat. Perquè, a part de ser el nostre llegat cultural, són també una forma de comprendre la importància de la cultura i d’educar les noves generacions amb una idea tan clàssica com revolucionària: és només criticant i reaccionant a allò establert que la nostra cultura avança. I si avança és que està viva. 

    Article d’Albert Caballeria, estudiant de C2 del CNL Osona

     

     

    Article complet

  • Més grups de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    Tercer trimestre de lectura a Vic, Manlleu i Torelló

    A Vic, entre el 10 de maig i el 21 de juny s’oferiran dos grups de reforç de lectura, conduïts per persones voluntàries, que es trobaran al llarg d’unes quantes sessions per llegir i parlar de llibres. Estan adreçats a estudiants de Bàsic 2, Bàsic 3, Elementals, Intermedis i Suficiència.

    Els títols escollits, en versió adaptada, són aquests: El Comte de Montecristo, d’Alexandre Dumas (bàsics i elementals) i Les cartes d’Hercules Poirot, de Jaume Fuster (intermedis i suficiència).

    Pel que fa a Torelló, s’oferirà un club de lectura de nivell intermedi, en què el títol triat és el clàssic Laura a la ciutat dels sants. En aquest cas, la tertúlia serà el 29 de maig. I el 2 de juny es participarà en una ruta literària guiada per Vic en què es recorreran els espais de la novel·la.

    En el cas de Manlleu, hi haurà vuit grups de lectura. S’oferiran cinc sessions, d’una hora setmanal. Els títols, de lectura fàcil, triats són Comptant núvols, Kafka i la nina viatgera, El petit príncep, Contes de Poe, Peter Pan i La llegenda del rei Artús. Desitgem que siguin tot un èxit!

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Cal continuar llegint els clàssics? 

    El pragmatisme que engoleix la societat actual ha condemnat la literatura i els autors clàssics a l’ostracisme, atès que se’ls titlla d’avorrits i d'”inútils”.

    Consegüentment, aquest fet ha provocat que es posi en qüestió la validesa de la lectura de les obres que aquests escriptors eminents han creat. Tots som conscients de la importància de la lectura com a porta d’accés a la cultura i al coneixement. La setmana passada vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la xerrada La importància de llegir els clàssics i us puc ben assegurar que la Laura Borràs no em va deixar gens indiferent i em va reafirmar la transcendència de la lectura de les obres mestres de la literatura universal i d’iniciar-la en edats escolars primerenques. 

    La intervenció ens omple de motius per llegir les obres de sempre com ara El Quixot o El Petit Príncep o d’altres que, a priori, als nostres joves els puguin semblar passades de moda, ja que contenen aspectes que ens interpel·len en l’actualitat, ens poden proporcionar plaer pel sol fet de llegir-les i ens permeten endinsar-nos en les vicissituds dels seus personatges. Per altra banda, ens faculta per aprendre o desaprendre, per poder canviar o millorar les nostres pròpies versions i ens possibilita saber qui som, d’on venim i tenir moltes més eines per saber quin rumb hem d’agafar. 

    Però, a quina etapa educativa caldria introduir la lectura dels pilars de la literatura occidental? La resposta, des del meu punt de vista, és clara: com més aviat millor. No hem de deixar passar cap oportunitat que els infants, de totes les etapes educatives, gaudeixin dels clàssics. Els nostres docents disposen de multitud de recursos per oferir-los-els; materials accessibles i adaptats a cada etapa i, per tant, només es tracta de buscar la millor manera de seduir-los i engrescar-los. 

    En síntesi, diuen que res no mor mai mentre perduri en la memòria col·lectiva; doncs bé, la societat catalana, en general, i els nostres docents, en particular, farien bé de mantenir viva la flama dels clàssics per conservar-ne la vigència i per contribuir a la construcció d’una societat que en el futur pugui esdevenir més crítica i més lliure. 

    Article de Pere Vila Valldeoriola, estudiant de C2 del CNL Osona

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Els clàssics mai moren!

    El nostre imaginari sovint veu un clàssic de la literatura com una Odissea, un Viatge al centre de la Terra, pel qual no estem preparats. Del que necessitarem una Metamorfosi per entendre’l o un cop llegit entrarem en Cent anys de soledat. Els clàssics formen part de la nostra cultura, podríem passar Mil i una nits i no ens els acabaríem i en tots ells hi trobaríem Històries interminables, amb aventurers com el Quixot, el Peter Pan, el Robinson Crusoe i mil personatges més amb els quals mai ens sentiríem en Solitud.

    Uns quants clàssics m’han servit per introduir el tema d’aquest article i fer-me sentir content que molts d’ells hagin passat per les meves mans. La lectura és un plaer i de vegades pensem que els clàssics no ens el proporcionaran, que estaran allunyats dels nostres temps i que les seves lectures no ens aportaran res perquè són històries passades. Res més lluny de la realitat. Cal repescar-los i veurem que molts d’ells continuen de rabiosa actualitat perquè molts dels conflictes que presenten encara els trobem avui en dia. Si observem la cartellera de teatre dels últims anys, veurem la gran quantitat d’espectacles que beuen dels clàssics, els quals també serveixen de font d’inspiració de noves cintes cinematogràfiques i a escriptors consagrats per les seves novel·les.

    Nuccio Ordine ens convida, a Clàssics per a la vida, a descobrir o recordar alguns dels clàssics de tots els temps, mestres d’innombrables generacions: Plató, Rabelais, Shakespeare, Goethe, Cervantes, Rilke. La guanyadora del Premi Nacional d’Assaig 2020, Irene Vallejo a L’infinit dins un jonc ens parla de la història dels llibres on els clàssics s’uneixen amb el món contemporani, connectant-los amb debats actuals.

    Les editorials són conscients de la importància de la lectura d’aquestes obres de la literatura universal i de l’interès que susciten. Algunes d’elles s’han adaptat al públic infantil, així com els seus autors, perquè els infants els coneguin i sobretot perquè a l’edat adulta no els estigmatitzin. Igualment, podem trobar mil edicions diferents: amb comentaris o sense, de celebracions del naixement de l’autor o de la mort, de la primera edició, sense censures. Tot amb un denominador comú mirar de destruir el mur per la seva lectura i amb l’objectiu final de posar un clàssic a la nostra vida.

    Article de David Rebollo (estudiant de C2 del CNL Osona)

     

     

    Article complet

  • Estudiants de C2 reflexionen sobre els clàssics

    Sempre és un bon moment per llegir un clàssic

    Quan parlem de clàssics no hem d’etiquetar aquestes obres literàries com a llibres complexos, lluny de nosaltres i de les nostres vides, avorrits i difícils de comprendre. No, aquest no és el cas. Els clàssics tenen molt per ensenyar i molt per oferir. Qualsevol moment de la vida pot ser bo per endinsar-se en la lectura d’un llibre.

    El fet que un text s’etiqueti com a clàssic o com a gran obra literària és que encara té alguna cosa a dir. En efecte, els textos clàssics no passen de moda, atès que s’hi tracten temes universals i transversals, i mostren part de la memòria social, històrica i col·lectiva.

    Però, que passa amb els joves lectors? Hi ha qui defensa la lectura d’obres mestres a l’aula, els troben imprescindibles en la formació acadèmica. En canvi, els detractors diuen que aquestes obres no van ser escrites per als joves i difícilment gaudiran d’una lectura tan complicada i feixuga. Crec que només és qüestió de saber trobar llibres que connectin amb els diferents públics. Fins i tot hi ha llibres que, segons es llegeixin en un moment o un altre, poden agafar significats totalment diferents. Per exemple, Rebel·lió a la granja, de George Orwell, que tracta temes com la injustícia o l’abús de poder, és un llibre que, llegit en diferents etapes de la vida, prendrà un significat o un altre segons el moment.  Ara bé, un llibre pot no atraure’ns en un moment donat i, en canvi, captar el nostre interès al cap d’uns anys quan el trobem dins un calaix, tot polsegós, esperant que arribi el moment idoni per captivar-nos.

    Així doncs, existeix un immens ventall de clàssics que esperen a ser llegits, no tenen pressa, amb paciència capten l’atenció d’un lector aquí o allà, i un cop algú en comença la lectura, passa a formar part de la seva vida per sempre més.

    Article de Ginny Martens (estudiant de C2 del CNL Osona)

    Article complet

Entrades següents >> << Entrades anteriors

    Categories

    Històric

    Enllaços

    Núvol d'etiquetes

    abril arbre conill conte lectura lluna santjordi Suficiència VxL